dijous, 28 de juny del 2012

I més fotos d'equips de futbol

El Lluís de ca la Sunsion m'ha donat un parell de fotos d'equips de futbol que encara no tenia.
La primera és de l'any 1975, al camp de futbol de La Palma d'Ebre.

Els jugadors son:
A la part de dalt a l'esquerra
Enric del Benerando, Enric de cal Farré, Jaume de cal Cèlio, Pasqual Rebull, Marcel de la Paula, Josep Mª Basílio.
A la part de baix:
Lluís del Sunsión, Josep Mª de cal Bonico, Jordi de cal Marc, Josep de cal Farré, Josep de cal Bepo.

Cal destacar que quasi tots porten les mateixes bambes, res de botes de futbol...



Aquesta altra foto és dels anys 1978- 79. És al camp de futbol de La Bisbal. Entre els jugadors hi ha un parell de reforços de Margalef i de La Palma.
Començant per dalt a l'esquerra: L'arbitre era el Juanito del Gustina.
El Miquel del Ximet (de Margalef), Josep Mª del Macià, Jordi el Marc, Jaume del Cèlio, Ferran del Pep Teio, Lluís del Sunsion, Josep del Bepo.
A la part de baix:
Josep Mª del Basílio, Batiste (de Margalef), Daniel del Teio, Ramon Cugat (de La Palma), Marcel del Teio i l'Albert de l'Eres com encarregat del "botiquin" (amb les inicialsde l'equip¡¡)

.

dilluns, 25 de juny del 2012

La Colònia Güell

El divendres la junta de l'AMPA de l'escola va organitzar una excursió per a tancar el curs escolar.


Aquest any van triar anar a visitar la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló.
 Va ser fundada l'any 1890 per l'industrial Eusebi Güell i forma part dels cent elements del Patrimoni Industrial de Catalunya pel seu conjunt industrial i artístic.
És un barri amb cases de planta baixa i pis amb jardinet al davant i eixida al darrere, que allotjaven als treballadors de la fàbrica que hi havia al costat i a les seves famílies. Ho va manar construir a dos deixebles de l'Antoni Gaudí.
Eren unes cases molt ben pensades per aquella època, en comparació amb els blocs de pisos de les altres colònies tèxtils de Catalunya.


Els arquitectes que la van pensar no van fer cap casa amb la  façana igual i avui en dia encara estan habitades. Tenen cent metres quadrats en total i per alguna en demanen quatre-cents mil euros.
Quan passeges pels seus carrers estàs en un poble de set-cents habitants tranquil com qualssevol dels nostres però en vint minuts et plantes al centre de Barcelona.


També tenen un Ateneu com el nostre.


I al mig del poble hi ha una estàtua del fundador.
L'Eusebi Güell tenia una fàbrica fundada pel seu pare a l'any 1846 al barri de Sants de Barcelona.
Hi feien pana i era una de les més importants del moment.
Degut a la creixent conflictivitat social en alguns nuclis industrials i per ampliar les instal·lacions va decidir traslladar la seva fàbrica a uns terrenys de Can Soler, a Santa Coloma de Cervelló.


Al moure la fàbrica va despatxar a tots els treballadors de Barcelona i va buscar mà d'obra més barata entre la gent dels poblets de Lleida, que van ser majoritàriament els que van omplir la colònia.

La fàbrica va utilitzar l'energia del Vapor. El carbó el transportaven des del port de Barcelona, fins que  l'any 1914 la van electrificar.


En aquesta fàbrica com en totes les d'aquella època hi treballaven criatures ben petites fent jornades de deu hores. Les dones després de tenir una criatura s'incorporaven a la feina al cap de deu dies.
L'amo va fer la Colònia per aïllar als seus treballadors i que depenguessin d'ell per a tot.


Aquesta era l'escola que encara s'utilitza com a llar d'infants. Està en el carrer anomenat ...


La colònia va funcionar com a tal fins a l'any 1975 en que va tancar la fàbrica. Els treballadors que ho van voler van comprar la casa on vivien. Avui en dia encara estan totes habitades.
Com estan considerades Patrimoni Industrial no es poden tocar de la façana i no hi han pisos.

Però el més maco de tot el poble és l'església, també coneguda per la Cripta.


La va encarregar l'industrial al seu arquitecte predilecte, l'Antoni Gaudí. Aquest la va estar dissenyant durant deu anys i quan ja tenia feta la part de baix, al 1914, els hereus d'en Güell van creure que no era el moment més aduquat per a fer un temple com el que havia dibuixat l'arquitecte.


Van parar les obres i així va quedar amb la cripta i prou.


Tot i això val la pena visitar-la i si és amb un dels guies millor perquè et fa veure mil detalls. També t'ensenyen la part del damunt, un trespol que havia de ser el lloc on hi havia d'haver l'església .


També hi ha un tros de campanar que van fer anys més tard i les pedres picades de la porta d'entrada al temple.
Però ni falta que li fa tenint la joia que tenen a sota.


Fins i tot els bancs son originals, de dos places i anatòmics.

I les piques de l'aigua beneïda ... i els vitralls de les finestres i les pedres de la façana, feta amb maons torts i cremats que el Gaudí comprava a les bòbiles quan se'ls feia malbé alguna fornada.


Als diumenges els pagesos del Parc Agrari del Baix Llobregat hi fan mercat.  Llàstima que el mosquit tigre també hi viu.


Una sortida que ha valgut la pena.

.

dissabte, 23 de juny del 2012

Estiu

Avui com a tota Catalunya celebrarem que demà és Sant Joan amb una revetlla amb petards i coca. Els joves han organitzat una festa a la pista d'estiu, per a tothom.


També avui han obert la piscina municipal.
Com ja la tenim tots molt vista poso una imatge de la de La Palma d'Ebre.


I una de la de Margalef.


Totes dos ben diferents de la nostra, però totes ben maques.

Amb l'arribada de l'estiu també comencen els sopars i les festes a la fresca. El segon de la temporada l'organitza l'Associació de Dones Boixerola.



.



dimecres, 20 de juny del 2012

Introducció a l'escalada

D'aquí a un parell de setmanes a Margalef faran una festa d'escalada.
Aquest és el cartell que han penjat per a anunciar-ho.


Des de que la mestra en pràctiques de l'escola de La Bisbal, la Sol,  va iniciar als nens de l'escola amb unes   sortides a escalar un parell de parets de roca del Montsant, a alguns els ha sortit la afició.
I això ha fet que els germans grans hi paressin atenció i els pares ens acostuméssim a  termes que abans no havíem sentit mai.

Els experts ni ho llegiu perquè parla una persona que no en té ni idea.

Els altres pareu atenció:

 Anclatge de paret: És el que trobem en moltes roques del Montsant. Ho ha posat el primer que l'ha escalat i després ho utilitzen els que venen darrere. Serveix per si caus quedar penjat i no picar contra el terra.

Peus de gat: Son unes sabates que s'adapten molt als peus i van molt bé per arrapar-te a la roca.
Arnés de subjecció: Esposa com uns pantalons i com el seu nom indica et subjecta a la corda. També el porta la persona que des del terra t'assegura.


Grigri: El porta la persona que assegura al que s'enfila per la paret. Va lligat al arnès amb un mosquetó i serveix per a donar corda i recollir corda, depenent de si l'escalador vol pujar o baixar. Així si cau no ho fa mai des de molt desnivell.


Cintes amb mosquetons: Son unes cintes molt resistens amb un mosqueto a cada punta. Un cap és lliga a l'anclatge de la roca i per l'altre passa la corda per dins. Ho posa el primer que fa la paret i quan s'acaba d'escalar es treu.


Reunió: Quan l'escalador que puja primer arriba al final de la via, es troba dos anclatges en paral·lel. Ha de fer passar la corda pels dos i  baixar-la  per l'altre costat per iniciar els descens. Això és la reunió.
Aquest és el moment més complicat de tots perque s'ha de deslligar de la corda que el guarda de caure. Per evitar el perill i poder treballar amb les dos mans es subjecten amb una corda especial per assegurar en aquest punt.

Corda: Tots sabem que és una corda. La d'escalar és molt lleugera i elàstica. La de les fotos té setanta metres de llargada i aguanta infinitat de quilos. A la que has tingut diverses caigudes d'importància amb ella l'has de canviar per seguretat. Les cintes també s'han de canviar cada cinc o sis anys.


La corda serveix per a lligar al que escala amb el que l'assegura per evitar caigudes fatals. Es fa amb uns nusos especials en forma de número vuit.

Aquesta peça de roba on descansa la corda s'utilitza per a transportar-la i per a pretegir-la de la pols del terra.

Les noves generacions d'escaladors de la zona pugen amb força.


.

Imatges del teatre escolar


Aquestes fotos son de l'obra de teatre que van representar els nens i nenes més grans de l'escola el passat diumenge.
La obra va estar molt ben preparada per la seva mestra, la Mercè Gil. I els nens no ho podien fer millor.


En aquesta imatge la Laura que va portar tot el pes de l'obra, l'Eric que feia de notari i el moribund interpretat pel Fran.


El vell i la mestressa espavilada, que eren la Laura i l'Oriol

Tots els actors:
El vell, el notari, el veí, la mestressa, l'amic i la veïna.


Després de la representació la Mercè i el Francesc Masip, el dibuixant dels magnífics decorats i el bou, van rebre un petit obsequi de part de l'AMPA com a mostra d'agraïment.

Aquí us poso el bou per que veieu el real que va quedar.


.

diumenge, 17 de juny del 2012

Les nenes maques

Aquesta foto que m'han fet arribar és de finals dels anys seixanta, després d'un partit de futbol al camp de La Carrerada.
El cotxe on estan repenjades pot ser un que tenien a cal Miquelet i el Seat 600 no ho sabem.
 I les xiquetes que les coneixeu?

La Maria Masip de cal Lluís de Ferré, la Mª Carme Llauradó Masip de ca la Clara, la Maria Masip de ca  la Sunsión, la Montserrat Masip de cal Sargàrie i la Marta Masip de cal Eres.
I no em diereu que no anaven maques totes amb la seva bossa i tan mudades.

.

divendres, 15 de juny del 2012

Teatre a l'escola

El proper diumenge els alumnes de l'Escola Montsant de La Bisbal de Falset ens faran una representació teatral a la sala polivalent de l'Ateneu Bisbalenc.

Hi estem tots convidats. Valdrà la pena.
No us perdeu el bou que els ha pintat el Francesc Masip de cal Ragatxo. Sembla de veritat.


Tampoc us podeu perdre el primer sopar de l'estiu a la pista dels Freginals.



Encara teniu dies per anar-vos a apuntar.
No hi falteu.

.

dimecres, 13 de juny del 2012

Corpus a La Bisbal

El diumenge passat a l'església vam celebrar la festivitat de Corpus.
A La Bisbal no hem fet mai catifes. Bé, un any cap al principis dels setanta recordo que davant de cal Nilo en van fer una amb serradures pintades però no se si en guarda algú cap foto.

Els altres anys sols s'han fet altars a diferents carrers del poble.

Aquesta foto és de l'any  1959. És l'altar que van fer aquell any al carrer de'n Damià. Davant de cal Pep Vicenta.

D'esquerra a dreta, algunes de les dones del carrer que el van fer:
La Dolores de cal Bepo, la Concepció el Sord, la Maria la Cassimira, la Felissa de cal Sargaire i la Rosalina de cal Pep Vicenta. Pel darrere es veu al jaio Serín, padrí del Joan Amorós de cal Serín.

Enguany unes dones del mateix carrer han fet aquest:


Al Portal unes altres dones han fet aquest:


I aquest és l'altar que van fer davant de cal Nilo a l'any 1966. Fa quaranta-sis anys.

Aquest any les dones del carrer La Palma i alguna del de La Bassa hem fet aquest al mateix lloc.


La xiqueta i els dos xiquets que han fet enguany la Primera Comunió van ajudar al mossèn durant la professó.

L'any 1970 van ajudar al mossèn d'aleshores els escolans. En aquesta foto creiem conèixer a l'Enric del Benerando, al Jordi l'Agutzil i al Josep Mª de cal Bonico.

Als altres que surten a la foto i als que  portaven el tàlem no els coneixem i l'home que està de genolls davant de tot podria ser el Josep Mª de cal Coix.
Fixeu-vos que els carrers encara eren de terra.
En quaranta-dos anys s'han pavimentat dos vegades.

Fruita del temps

Aquests dies els aubercocs i les cireres estan al punt just per a menjar.
En aquesta foto tenim cireres de cal Miquel del Mateu i albercocs de cal Pep Pere.


Les oliveres del terme ja estan escarriant la flor.


I les branques més avançades dels aulivers ja mostren aquestes aulivetes.


I sembla que aviat menjarem bajoques i trumfos tendres de l'hort.



.






dilluns, 11 de juny del 2012

Més fotos antigues dels equips de futbol de La Bisbal

Totes les fotos son fetes a l'estadi de La Carrerada.

Foto de l'any 1955



Els jugadors són l’Enric Masip de cal Frare, el Salvador de cal Garbós, el Sisco de cal Nilo i a sota el Josep Mª de cal Peó.

Foto de l'any 1967.
 
Els  jugadors  començant per la fila de dalt a l’esquerra son:
El Josep del Bonifaci, Guillermo Roca, Mariano (de la Palma),¿--?,  Batiste i Ramon Aleu (de Margalef).
A sota, Ricardo Eulàlia, Juanito Pep Teio, Nicanor Teio, Salvador Garbós, Josep Mª de cal Sas i Joan Masip de cal Marino. 
L’arbitre va ser el Josep Mª Rebull.

Foto de l'any 1969.

Hi surten fotografiats els següents:
Ricardo de ca l’Eulàlia, Enric Prous (de Vinebre), Batiste, Josep Mª Catarino, Mariano (de La Palma), Jesús Sas, Heribert.
A sota: El Ramon de Catarino, Juanito de cal Pep Teio, Salvador del Garbós, Nicanor del Teio, Daniel del Teio.
L’arbitre era el Jaume de cal Marc.


En les tres vegades que he parlat del futbol a La Bisbal he posat totes les fotos que jo he trobat dels equips de les diverses èpoques.

.