diumenge, 28 d’octubre del 2012

La menjada del porc

Com cada any hem fet el dinar festiu de l'últim dissabte d'octubre. Aquest any era a base d'elaborats del porc a la brasa.


Per quatre euros podies menjar, un tall de llom, un de cansalada virada, un pam de llonganissa, un botifarró negre, dos llesques de pa rodó amb oli de La Bisbal, vi, olives arbequines i patates.


De postres cava envasat pel Jaume Arbonés amb plaques i etiqueta dibuixades pel Francesc Masip i un tall de pastis de crema i poma fet pel pastisser Albert de la Granadella.


Vora les tres-centes persones vam omplir la pista d'estiu en un dia assoleiat i fresc.


 I ara a preparar-nos per a la castanyada de dimecres vinent


.

divendres, 26 d’octubre del 2012

Aigua

Potser ha plogut una mica tard però el que és aquest mes d'octubre no ens podem queixar.


En el que va de mes han caigut 128 litres d'aigua al poble i si comptem els 34 litres del dia vint-i-nou de setembre, passem dels 160. I el millor de tot és que han caigut molt bé.

Les oliveres ho han notat i les olives ja comencen a madurar. Aviat es podran collir.

Aquesta aigua està omplint les reserves d'aigua i el pantà de Margalef. Al riu no es nota perquè està molt brut però també deu baixar més ple.

I ara aprofitant que parlo de l'aigua posaré unes fotos antigues que m'han passat, relacionades amb l'aigua.

Fins a l'any 1959 no es va posar l'aigua corrent per les cases de La Bisbal.

En aquesta foto es veu al Joan Masip de cal Cèlio venint de buscar aigua de la font amb la mula carregada amb l'albardó i els cantis dins dels arganells. És una foto de l'any 1958.


  Aquesta aigua era per a rentar-se, cuinar, beure... Amb el senzill que és ara obrir l'aixeta. Els que no ho hem viscut no ens hi sabríem avenir i els altres ja no se'n recorden.


Aquests dies el sobreixidor de la font, que no ha parat de rajar ni un sol dia en aquest últim estiu tan sec, no dona a l'abast de tanta aigua com surt al seu origen, el brollador de la Cova de Benet. Una de les millors coses que tenim al nostre poble.



Abans de posar l'aigua per les cases del poble, si l'any era sec, "tendaven" l'aigua de la font. Això volia dir que en donaven un canti o un canteret (mig canti) per persona. A les cases que eren colla, els en sobrava i la podien donar a alguna que els en faltés.
Quan l'aigua estava "tendada" es passaven unes fustes d'una casa veïna a l'altra. Quan rebies les fustes volia dir que havia arribat el teu torn per anar a la font i s'evitava fer cua esperant al davant del raig. Quan ja havies omplert la teva aigua passaves les fustes al següent, i així successivament.
Quan ja havia omplert tothom, es deixaven les aixetes de la font obertes perquè s'omplissin els "abeuradors" per a poder beure les mules.
Aleshores no se'n gastava tanta com ara d'aigua, això que hi havia animals per les cases, com gallines i conills.
Als pastissers i al Cafè els donaven tota la que volguessin.
A rentar la roba s'anava al riu i a les cases de dutxes i vàters no n'hi havia (sols una comuna).



                               Dones rentant al riu, al seu pas per davall del pont, als anys trenta.
 Quan a l’estiu s’anava a rentar al riu, les dones es llevaven junt amb els seus marits que marxaven cap al tros. Encara era fosc. Anaven a senyalar el lloc i la llosa on rentarien. Així s’asseguraven una llosa ben maca i ben situada.
Quan s’hi començava a veure, marxaven de casa amb el cubell, la pala i la panera de la roba bruta. També portaven la caixa amb un coixí per agenollar-se, el lleixiu, la pastilla de sabó, el sabó moll (tot fet de casa) i una “monyeca” amb pols de blau per a deixar la roba blanca més llustrosa.
Aleshores l’aigua que baixava pel riu era clara com un mirall. Les vores del riu i el pedregar també estaven nets de canyar i brossa perquè al poble hi havia ramats de cabres que sempre hi anaven a pasturar i els homes quan anaven a l’hort també deixaven l’animal que mengés per allí. També plovia més que ara i la riuada deixava el pedregar net.  N’estava tant de net que algunes dones hi estenien la roba perquè se’ls eixugués. També se n’estenia sobre els joncs.
Si en alguna casa la mestressa no tenia salut, o havia acabat de tenir una criatura, llogaven a una dona per que els anés a rentar la roba al riu.  Una de les que hi anaven habitualment era l’Antonia del Guerxo, “la Guerxa”, que hi va anar fins que els seus nois van ser grandets per començar a treballar. També hi solia anar la Maria, la jaia el Serin.

Al poble hi havia basses que ja no es feien servir dels antics molins de Lliura i si en alguna casa feien obres, treien l'aigua de pluja, de la que tinguessin més a prop. N’hi havia una al carrer Enric Ventosa, al Comú de Sas, al carrer la Bassa i al carrer la Palma, dins del molí de Trucafort. La portaven cap a casa amb "portadores", entre dues persones agafant uns pals llargs que s'anomenaven "semalers".
 També es treia aigua d’aquestes basses  s’hi havia algun incendi al poble o a la rodalia.

Amb l'aigua de les sèquies per a regar els horts, als estius secs, es feia el mateix amb els torns. Això es va acabar al fer l'embassament de Margalef.
L'any 1960 es va fer la festa de la inauguració de l'aigua corrent. Aquest es el programa d'actes d'aquell dia.

No us estranyi el dibuix, eren altres temps.

Les fotos que tinc son de diferents moments com, el "pasacalle" a càrrec de la Banda de Música Ciutat de Reus. Es veu el que aleshores era l'agutzil, el Joaquim Gorgori, i un dels nens que va al davant és el Josep Mª de cal Boberol. Un altre, el de la camisa blanca és l'Enric Amorós de cal Serin que porta de la mà al seu germà petit, el Josep Mª ( Serinet).Davant dos germans més agafats de la mà: l'Albert i el Lluis Masip de ca l'Eres.


A continuació la rebuda a les autoritats per part de l'alcalde, el Francisco Masip de ca la Sunsion, també es veu al Josep de cal Macià que porta al davant el seu fill Josep Mª Ardévol. Una mica més enradere el Nilo. El nen que va de mariner és el Joan de cal Sas i el de la bandereta l'Enric Amorós. Davant de tot l'agutzil parlant amb el Josep Mª de ca l'Apolinar i en primer pla el Ramon de cal Bep.


El senyor del bigoti és l'enginyer que va posar l'aigua al poble, l'Enric Ventosa, i al que es va dedicar un carrer del poble, per l'interès que hi va tenir, que des d'aquell dia porta el seu nom. Aquest senyor l'any passat va morir de vellesa, amb més de noranta anys,  a Tarragona, el seu lloc de residència.


Aquí es veu el moment de la benedicció i inauguració per part del mossèn Manuel Querol acompanyat de les autoritats i altres bisbalencs.


Com Casa de la Vila no devia estar en molt bones condicions tots els actes es feien en aquest balcó d'una casa particular situada al Portal.
Les dones i nenes sembla que aquell dia no fossin al poble.

Dels altres actes no en tinc cap imatge.

 Al setembre de l’any 1960 l’ajuntament va  repartir els Títols de Socis Honoraris de l’abastiment de l’aigua corrent a totes les cases que havien fet alguna aportació econòmica o en treball.





Per cert en el temps d'escriure aquest full han caigut vuit litres més a sumar als que us havia dit més amunt.



.

diumenge, 21 d’octubre del 2012

La Docusèrie Rurals del canal 33

Bé, ja hem vist el capítol d'avui a les deu de la nit pel Canal 33.
Que us ha semblat?
A nosaltres ens ha encantat. Sobre tot, esclar els trossos en que sortia la Mª Alba i La Bisbal.
Han quedat totes dues molt bé.
No hi ha res com que el que t'entrevisti i et filmi ho faci amb bons ulls.
El Xavier ens ha demostrat que s'ho tenia currat.
I els bisbalencs de La Bisbal de Falset, encantats de comptar amb ell als estius i amb el seu equip quan convingui.
Si us heu fixat els que heu pogut veure el programa, l'última foto fixa de la presentació de la sèrie és una del nostre poble amb la Mª Alba i la seva família, La Bisbal al fons i el títol de la docusèrie al damunt.

 
 Una imatge que m'ha encantat.

Si algú no la pogut veure, clicant aquest enllaç us sortirà el capítol dedicat a la nostra veïna.

Segon capítol de "Rurals"

Però no oblideu que el diumenge que ve a la mateixa hora i el mateix canal la sèrie continua amb altres pobles prou macos i històries ben interessants.


.

dijous, 18 d’octubre del 2012

Anuncis de loteria i altres

Tots aquests papers estan penjats en diferents taulells d´anuncis. Potser us poden interessar.

 L´ultra Trial pel Parc Natural del Montsant d´aquest cap de setmana:


 El dinar popular:

Serà el primer dia en que es posarà a la venda la loteria de Nadal de l´AMPA de l´Escola Montsant i es podrà encarregar els dècims de la del Nen.

El Rally Catalunya:
La loteria que ven l´Encarni:


La de la Cooperativa Agrícola:
I res més per avui.




.

Porcs senglars

Ja som a la temporada de cacera del porc senglar, però els bisbalencs quan anem per la carretera estem tips de veuren creuar la carretera amb el perill de xocar amb ells i destrossar el cotxe.

Avui el Joan Pere Amorós ha anat a caçar perdius cap al Bosc Gran del Marino, i es veu que els gossos li han demostrat que sentien el flat d´alguna bestia.
S´hi ha acostat  hi s´ha trobat aquest porc senglar de més de cent quilos.


 L´ha pogut matar i el seu pare, el Joan de cal Serin l´ha anat a buscar amb el tractor.

Com es veu ocupava tota la pala. Era impresionant veure´l.
Gràcies al Joan he fet aquestes fotos.


.


dimecres, 17 d’octubre del 2012

El consultori mèdic

El carrer de La Palma, en el tram de la carretera que hi junta, ha canviat molt en els últims anys. Però més ho ha fet encara en els dos ùltims.
Ara per fi sembla que ja s'han acabat les millores i els d'Obres Públiques hi han posat de la seva part venint a marcar de nou el camí.


I avui l'empresa que ha treballat en el consultori ha posat el rètol definitiu de fi d'obra.

El demés ja està tot fet i moblat.
Ara a esperar la inauguració.

.

diumenge, 14 d’octubre del 2012

Rurals

 Avui per fi a les 22 hores i pel Canal 33 comença la Docusèrie RURALS.
És una sèrie produïda per The End Produccions Audiovisuals.
I us preguntareu com van arribar a gravar aquest capítol a La Bisbal?
Doncs bé jo us ho explico.
El bisbalenc Xavi Llopart Vidal ( de la Bisbal d'Empordà) per tombs que dona la vida ja fa uns tres anys que passa dues o tres setmanes de les seves vacances d'estiu al nostre poble, juntament amb la seva dòna i tres criatures petites.
Diu que li va bé per carregar piles i inspiració.
Degut al caràcter obert de tota la família, ja es troben com a casa i ha fet diverses amistats, entre elles la Maria Alba.
L'estiu de l'any 2011 ja va dir que a l'hivern volia enregistrar un capítol d'una nova sèrie que li anava pel cap al nostre poble. I així va ser.
El diumenge dia 19 de desembre de l'any passat va venir junt amb els seus companys a rodar un dels capítols de la Docusèrie, que comença avui, a La Bisbal.
En ell parlaria de diverses dònes que per diferents motius, essent de ciutat han acabat vivint en un poble.
Així una de les protagonistes del segon capítol, el titulat "Adéu ciutat", té a  a la Mª Alba Masip Miquel i la seva família entre les seves files.
Com era el dia que l'Ampa de l'escola feia el tradicional pessebre vivent al carrer Major, segur que els que mirin el segon capítol veuran a molts coneguts. 

Vull agrair al Xavi Llopart i al seu company Carles Farriols l'interès que han tingut en enviar-me aquestes fotos de la gravació i a la Mª Alba que m'ha donat permís per a publicar-les al blog.



Moment de l'entrevista del Xavi (d'esquena) a la Mª Alba en el menjador de la casa de pagès de cal Mateu.
Residència del periodista quan ve als estius al poble.


Passejada matinal de la protagonista amb la seva família un diumenge del mes de desembre de l'any passat.


La Mª Alba Masip (filla del Ramon del Catarino) , el Sergi Masip (de cal Puro) i els seus fills Daniel i Albert Masip Masip en un moment de la gravació.

Un assolejat i  fred matí de desembre, els periodistes de The End Produccions prenent imatges del nostre poble.
No us el perdeu. Comença avui dia 14 d'octubre a les deu de la nit pel canal 33.

I si i us agrada el programa li podeu dir directament al Xavi.



 Xavi Llopart
THE END PRODUCCIONS AUDIOVISUALS
C/ Cerverí 16, primera planta,
17003 Girona
Tel: 678 72 05 68
xllopart@theendproduccions.com



.

dimarts, 2 d’octubre del 2012

Vols anar al teatre?

El proper dissabte dia 27 d'octubre l'Associació de Dones de La Palma d'Ebre ha organitzat una sortida al teatre a Barcelona i ha convidat a l'Associació de Dones Boixerola de La Bisbal a afegir-se a la festa.


Tenim el temps just per apuntar-nos contactant amb la Presidenta de les Dones de La Bisbal al telèfon
977 81.91.51, fins dijous !!!!.

Campanades de boda, de La Cubana


Valoració
1 estrella1 estrella1 estrella1 estrella1 estrella

I ara aprofitant l'avinentesa us poso unes fotos d'un casament a La Bisbal de l'any 1960.

 Potser va ser el tercer casament al poble en que la novia va anar amb vestit blanc.

Era la boda d'un noi de Sabadell descendent de La Bisbal amb la filla gran del Metge del poble, el senyor Joan Curcó. Els escolans van ser el Ricardo, el Valentí i el Josep Mª de cal Pep Teio.

 Van convidar almenys a una persona de cada casa i ho van celebrar amb un esmorzar al Cafè. Aquí veiem al Fortunat i la Teresa, la Rosita i el Miquel del Bonico, el Joan del Cèlio i la Maria, la Mª Carme i el Jaume de cal Portal, .... i molts altres.

En aquesta foto veiem menjant xocolata amb coca als nois de setze a divuit anys: el Joan del Gustina, l'Enric de Cafenou, l'Heribert, el José Antonio de Trucafort, el Josep Mª l'Anton i el Josep Mª del Quel.

Al seu costat la taula dels xiquets més joves que són:

El Joan del Serín, el germà de la Milagros de la Vilella Baixa, el Juanito del Pep Teio, el Miquel de ca l'Eloi, el Miquel de Sas, el Valentí i el Ricardo l'Eulàlia

.