Anuncis

Des de la Cooperativa Agrícola han repartit aquest paper per totes les cases.

L'Ajuntament ha fet el mateix amb aquest altre.

Pels que no hi pugueu ser, ja faré fotos.

La junta de l'Associació de pares i mares de l'escola van penjar aquest anunci. Avui és l'ultim dia¡¡

.

El Priorat al 33

M'han enviat un correu per informar-me de que el proper divendres vora les dotze de la nit sortirà per la tele la nostra comarca.
Si no teniu son podreu veure el programa pel canal 33.
Va sobre el paisatge del Priorat. La comarca a la que pertany La Bisbal de Falset.
Diu així:

 Benvolguts, benvolgudes,

 Aquest proper divendres 30 de novembre (a les 23.55 h), el programa “El documental” del Canal 33 estrena “Interior de paisatge”, un treball on la comarca del Priorat d’avui en dia és la protagonista.

Com molts de vosaltres ja coneixeu, l’associació Prioritat –formada per entitats col·lectives i particulars– ha estat la impulsora perquè Unesco declari el Priorat com a “Paisatge Cultural Patrimoni de la Humanitat”.

A partir d’aquesta línia de treball, aquest documental, on hi participen membres de l’associació i d’altres persones que viuen i treballen a la comarca, pretén reflexionar sobre com es construeix la idea de l’actual paisatge del Priorat.  Per al fotògraf Rafael López-Monné, aquest és un moment especial: "Estem assistint a la construcció d'un paisatge i penso que aquest és un moment fantàstic, realment emocionant, per a un territori com el Priorat, i la construcció d'un paisatge significa que aquest paisatge es converteix en un valor d'identitat. I això ho estem veient en aquest paisatge, el Priorat. Gent que fa vint anys probablement no hagués valorat el seu paisatge més que com que era el seu però que no era bonic, aprèn a veure'l amb uns ulls que fa que descobreixi bellesa on abans només hi havia territori."

Els paisatges prioratins, entre els qual hi destaca la serra de Montsant, contenen un riquíssim patrimoni natural i cultural que mereix ser divulgat i reconegut. El músic Borja Penalba, resident a Porrera, n’ha composat la banda sonora per a l’ocasió.

“Interior de paisatge", obra d’Elisenda Trilla, ha estat guardonat aquest mes de novembre amb el Gran Premi del Jurat de la segona edició del Most Festival del Penedès, un esdeveniment d'abast internacional que recull la millor producció audiovisual relacionada amb la cultura de la vinya, el vi i el cava.

No us el perdeu!

 Montserrat Solà Rivera
Parc Natural de Montsant
Gestió Ambiental: Servei de Parcs.
Telèfon: 977 827 310

Té raó, hem d'aprendre a valorar més la nostra terra, que de tan vista com la tenim ja no li donem el valor que realment té.

La foto de La Bisbal està feta des del Coster, un tros de davall la Serra l'Agustí, propietat del Jordi de cal Marc. El  té plantat de presseguers que fa dos dies encara tenien fulles grogues de tardor, almenys al terra.

  Els rovellons també son del Jordi, els va trobar en un "agrer" que deu ser molt bo del nostre terme.

Avui ja ha començat el fred i el vent, ja no se'n trobaran més.

.

e 25

Avui en aquest paisatge de tardor bisbalenca (els olivers i els pins no perden la fulla), en un matí de sol i una tarda amb bromes (núvols), els bisbalencs hem anat a les urnes.

Ha estat abans del que tocava com a conseqüencia del 11s últim.

Aquesta foto tan artística la va fer el Xavier Rebull a Barcelona ja farà dos mesos i mig.

Els resultats de les eleccions a La Bisbal han estat aquests:

Un 79'66 % de participació.

CiU ........................ 98
ERC ......................  31
PP ..........................  5
CUP .......................  2
PxC ........................  2
PSC .......................   1
En blanc ................... 1
Nul ..........................  1

A aquest rècord de participació sols s'hi va arribar en les Eleccions Municipals de l'any 1979, quan es va aconseguir el 83%.
També es pot veure que de 141 vots, 131 han anat a partits a favor del referèndum d'autodeterminació.

.

Tercer aniversari

Sí, sembla ahir que el vaig començar i ja fa tres anys que publico aquest blog.
Encara que ha vegades em faci mandra escriure-hi els ànims de la gent que no pot ser al poble tant com voldria i que està contenta de tenir notícies fresques de  La Bisbal, fa que no pugui ni ho vulgui deixar.
Jo també vaig ser uns anys fora i m'agradava saber que es coïa a casa.
A més a més he comprovat que tot hi ser una comunitat tan petita sempre hi ha coses per contar.
Així que anirem fent com fins ara i que per molts anys el pugueu seguir!

Ah hi dono les gràcies a tots els que em passen fotos per a que les publiqui, als que m'expliquen històries i als que em corretgeixen si m'equivoco en alguna cosa. 

I per que no quedi l'escrit tan soso hi afegeixo unes fotos antigues.

La primera, una foto de mitjans o finals dels anys vint. La nena de blanc i el noi que hi ha al darrere seu eren de cal Moreno. Ella amb els anys mare de la Magdalena de cal Gil i ell casat a cal Joan de Jaumet, pare del Josep Mª i el Joan. La noia del collaret, era la Rosita,  la mare del Miquel del Bonico, la noia que es veu sencera, la Magdalena de cal Cuero, la del seu darrere la Montserrat, germana de la Rosita i casada a cal Josep Mª de Ramonet. El nen de davant amb la jaqueta l'hereu de cal Cuero i donant la ma a la Madalena de cal Quico Cuero, cosina seva i mare del Miquel Prats de Sabadell. L'única encara en vida de tot el grup i ja de noranta anys.

Aquesta és  de l'abril de l'any 1966. Són el Jaume Masip de cal Cèlio i la Rosa Maria Roca de cal Modesto vestits de catalans.

També és de l'any 1966. És una foto de les noies de La Bisbal nascudes  l'any 1949.              

Són d'equerra a dreta la Loreto Rebull, la Rosina Carrasco, la Sunta Sas i l'Amèlia Masip.
A sota dos fotos més de les mateixes noies feta el mateix dia amb el primer tractor que hi va haver al poble, el de cal Sas.

En aquesta eren més joves encara.Potser és de l'any 63. Està feta dins del pati del Xalet.
L'arbre, un baladre, encara és al mateix lloc.

No ha plogut gens des d'aquell dia....
(per cert que mirant la foto sembla que vegi a la Marisol i a la Núria).

I una de més "nova", de l'abril de 1979.

Alguns dels joves del moment eren: Jesus Masip de ca la Sunsion, Miquel Perelló de ca l'Avenc, Lluis Franquet de ca la Paula, Jaume Masip de cal Cèlio, Josep Masip de cal Farré, Jordi Sans de cal Marc, Marcel Franquet de cal Marcel de la Drecera, Marcel Franquet de ca la Paula, Narcís Masip de cal Nilo. I sota el pont, Joan Sans de cal Gil, Lluís Masip de ca la Sunsion i Jaume Aleu de cal Portal.

La de sota està tirada el dia vuit de juliol de l'any 1982 durant un curset de fotografia que ens va fer l'Enric de cal Cafenou.

Començant per baix a l'esquerra intentaré dir qui són tots.
Jordi Sans de cal Marc, Mª Pilar Masip de cal Tita, Joan Maria de Vilanova de cal Joan del Bessó.
Irene Perelló de cal Pep Pere, Miquel Enric Masip de ca la Trudes, Jordi Buxaus de ca l'Adrià, Josep Masip de cal Farré, Mª Jesus Rodríguez de cal Ramonet, Josep LLuis Martin de cal Redó.
Paco Rodríguez de cal Ramonet, Robert Gil de cal Coix, Isabel Ardévol de ca la Nuri, Cristina Sans de cal Gil, Berta Domingo de cal Manuelet i Xavier Buxaus de ca l'Adrià.

Gràcies a tots i totes els que me les heu fer arribar.

.

La Fira de l'Oli Nou de Reus

 El passat cap de setmana la Cooperativa Agrícola de La Bisbal, la de La Palma d'Ebre,

La Cooperativa de Cabacés,

 i moltes altres de la Denominació d'Origen Ciurana van estar en una parada de la Fira de l'Oli Nou de Reus.

Tots portaven oli nou del seu molí i tenien la parada plena dels diferents envasos.

 Enguany els de La Bisbal estrenaven un envàs nou, una llauna de tres litres, amb dibuixos del bisbalenc Francesc Masip de diferents moments de la recollida, neteja, molturació en premsa hidràulica i distribució a granel de l'oli tal com es va fer al llarg del segle XX.

A més a més regalaven a tots els compradors el calendari del 2013 amb el mateix disseny i un esbosç de la premsa de lliura del segle XIX, logotip de totes les etiquetes de l'oli Montsacer de La Bisbal fins avui.

Els de la Junta estaven molt satisfets de la venda d'aquest dos dies. Els que van comprar l'any passat van repetir.

Aquí tenim a l'Oscar Vidal i al Miquel Perelló que no van parar ni un moment de vendre.
El dia 30 de novembre, 1 i 2 de desembre seran a la Fira de l'Oli de Tarragona.
No hi falteu que l'oli d'aquest any és molt bo.

Les fotos les ha fet el Pere Lluis Pujol de Optica Massull.


.

Un mar d'olives

Així arriben els tractors a la Cooperativa a descarregar.

Com un mar d'olives de tots els colors i de totes les menes.
I quan parlo de menes no parlo perquè si.
A La Bisbal abunda l'oliva "arbequina" (al mig de la foto), però també hi ha la "rojala" (a la dreta) i "de la mena el Manuel" (a l'esquerra).
Si busquéssim més veuríem olivers "verdals", "sevillencs", ...... molt més escassos al nostre terme.

Aquesta combinació dóna aquest oli tant bo.
 Que ja ha començat a rajar al molí de la Cooperativa.

Ja està a la venda i aquest any estrena vestit. Han canviat algun envàs i també hi haurà novetats.
Es podran veure a la Fira de l'Oli que comença demà a Reus.

Si voleu tastar l'oli nou no la deixeu de visitar.
I si voleu venir a comprar-lo a la Cooperativa aquí teniu el telèfon.

.

El Rally Catalunya

Enguany el Rally ha arribat una mica més tard que en anys anteriors.

Però com els pagesos ahir ja van fer festa per aigua, avui s'han espabilat a marxar cap al tros per altres camins.

Durant la nit ha tornat a ploure i la gent que ve de fora a seguir la cursa i no anaven prou preparats, han acampat a la Cova de Santa LLúcia i uns sota el perxe del carrer Major.

Carretera al seu pas pel costat de la pista del Camp de Bovera de cal Mateu.

Aquestes son algunes imatges de la cursa. Els cotxes van massa de pressa per agafar-los bé amb la meva càmera.

Aquest és el tram del pont del Torrent amb molt bona visibilitat. Hi havia gent de Catalunya, Espanya, França, Euskadi, La Rioja, Suècia, ...

Aquest cotxe és del primer de la cursa, el Sebastian Loeb.

 Aquest no se de qui és però com no corria tant com l'altre ha sortit millor a la foto.

Durant la cursa passaven helicopters. Aquest ens ha fet una demostració d'aterratge a la feixa de l'altre costat de barranc de l'Agustí.

Durant les dues vegades que han passat per La Bisbal  ha costat tres hores des del primer cotxe a l'últim.

 

.

Seixantè aniversari

Els nascuts a La Bisbal durant l'any 1952 es van reunir el passat diumenge dia vint-i-vuit d'octubre al Restaurant del Pas de l'Ase, junt amb les seves respectives parelles, per a celebrar el seu seixantè aniversari.

No hi van poder ser tots, faltava la Teresa Masip de cal Fossà, però també van convidar als que ja fa anys que viuen al poble com la Mati Rodriguez de cal Bep.

En la foto de dalt podem veure d'esquerra a dreta: la Mati Rodriguez casada a cal Bep, el Lluis Masip de cal Joan del Quico, el Joan Masip de cal Marino, l'Assumpta Masip de cal Pep Sinto, el Ferran Masip de cal Pep Teio, l'Evaristo Prats de cal Benerando, el Josep Mª Masip de cal Boberol, l'Enric Amorós de cal Serin i la Montserrat Ardévol de cal Basílio.

Els nois de la colla retratats davant del pastís i del detall que van rebre tots els assistents a la festa.

El Joan de cal Marino va escriure un poema commemorant el dia

 

Aquí el tenim recitant-lo.

Voldria aprofitar el moment per a felicitar al Miquel Masip de ca l'Eloi i a l'Elvira per que a primers de setembre van ser pares del Victor.
I a la Marina Masip de cal Joan del Quico i a l'Ot pel naixement del seu fill Jan el dia 28 d'octubre.
L'endemà, dia 29 va néixer la Carla filla de l'Alfred Pérez de cal Modesto i la Mercè.

Enhorabona a tots, pares i padrins.

.

La tradició de la Castanyera

La Rosina Carrasco de cal Peret m'ha enviat aquest escrit per a que entenguem com van començar la nostra tradició de la Castanyada per Tots Sants:

Encara més antiga que la tradició castanyera existeix la tradició de Tots Sants; i ens remuntem a aquesta per conèixer com, mica en mica, les castanyes es van anar posant pel mig.

Tirem enrere, fins l'Edat Mitjana. Cada 31 d'octubre era tradició rendir record i oferir una oració als difunts. Però abans, sembla que la gent era més despistada, i perquè no passés per alt aquesta data, els campaners de cada poble feien tocar durant tota la nit les campanes d'esglésies, parròquies i convents tot recordant que aquella era la nit de Tots Sants.

Estem parlant de pesades campanes i tota la nit estirant la corda amunt i avall pot arribar a ser molt esgotador. Per això els campaners exhausts necessitaven algun aliment per agafar energia i així poder aguantar tota la nit.

En aquestes èpoques de l'any la castanya era el fruit sec més abundant; així doncs va ser el més consumit pels campaners durant aquella nit, cal dir també que ho acompanyaven d'una bona copeta de vi blanc que anava molt bé per alleugerar la nit.

Els campaners no estaven sols, normalment els seus familiars s'apropaven fins al campanar per fer-los companyia en aquella nit de records. Al final avis, àvies, fills i parelles també es van apuntar a l'àpat castanyer, i així poc a poc es va fer popular que tota la família mengés castanyes i vi blanc durant la nit de Tots Sants.

Amb el temps, quan les campanes van deixar de sonar i aquest costum ja estava instaurat, es va donar un pas més enllà. Va esdevenir habitud que la tarda d'aquell dia els homes es dediquessin a collir castanyes i llenya. Després, en arribar a casa, la dona que havia estat fent pastissets (semblants als actuals panellets), ficava la llenya al foc per fer coure les castanyes. Quan queia la nit es reunia tota la família al voltant de les brases i allí les consumien junt amb el vi blanc i els pastissets mentre resaven als seus difunts.

A finals del s. XVIII el costum estava tan estès i arrelat que la castanya va passar a ser un element comercial, va ser aleshores quan, per fer més encisador el fruit, va aparèixer la figura de la castanyera. La dona de mocador al cap que en aquestes dates podem trobar pel carrer, al costat del seu foc, i que amb un somriure ens ofereix l'escalfor de les seves castanyes.

I així és com hem celebrat la Castanyada i Tots Sants a La Bisbal: 

Els més grans hem anat al cementiri a portar flors als nostres familiars que estan allí enterrats.

 Enguany tot estava una mica damunt davall degut a les obres de millora que s'hi estan realitzant.

Des de l'Ajuntament han contractat uns paletes que han fet teulades als nínxols,

n'han fet de nous, picaran l'arrebossat de les parets bufades, pintaran de nou tot el cementiri i pavimentaran els dos carrers.

Aquestes son les orles funeràries que presidien les cantonades de les parets del Cementiri Vell i que ara, aprofitant les obres, deuran col·locar en un lloc adequat.

Mentrestant a l'escola ens convidaven a tots a la Castanyada.

 

 Els nens i nenes més grans han fet melmelada de carabassa.

Els de la classe dels petits han fet panellets.

I aquesta castanyera tan velleta,  que m'ha confessat que es conservava tan bé degut al fred, ha portat les canstanyes torrades.

 I després de sopar hem continuat la festa amb la Castanyada i el Karaoke que han organitzat les dones de l'Associació Boixerola.

 Tot ha estat molt bo. 

Llàstima que no tenim imatges dels valents que han sortit a cantar. 

.