A la Bisbal i a tots els pobles de la rodalia ja ha començat la campanya de l'oliva.
En aquestes dades, per aquestes terres, tots els pagesos pensen en recollir el fruit de l'olivera.
El posen als remolcs i el porten a moldre. En el molí el transformaran en oli, també anomenat
or líquid.
A la nostra cooperativa ja raja l'oli nou i els moliners que hi treballen ja en tenen d'envasat,
en garrafa de cinc litres,
i en envasos més petits.
Si us hi heu fixat aquest any han canviat altre cop l'etiqueta, però l'oli és el mateix.
Oli d'oliva verge extra.
Us adjunto aquest tríptic on explica com s'obté aquest oli sense defectes. El millor del món.
També us explicaré com va néixer un prototip d'olivera, el IRTA-i-18.
Un plançó molt productiu d'olivera arbequina que des de fa uns anys es troba a tots els vivers on venen oliveres.
Corria l'any 1987 quan en Joan Plana i altres tècnics de Mas Bové van dir a alguns pagesos de la Bisbal i pobles veïns que tenien un projecte, a veure si els volien ajudar.
Van preguntar si en aquestes terres de secà tenien alguna olivera arbequina que estès més desenvolupada que les altres i que fes molts quilos d'olives.
Un pagès de Margalef va dir que ell en tenia una que feia vuit corteres i un de la Bisbal va dir que en tenia una de quatre.
De Margalef van seleccionar dos arbequins, un del Ramon del "lechero" i un altre del Vernet.
De la Bisbal en van seleccionar tres; un de ca la Sunsion de la partida dels Tolls, un altre de cal Serin de la partida del Comellarot i un de cal Marino de la partida dels Aulivars.
Des de Mas Bové es van emportar unes branquetes d'aquests arbres, els van posar una hormona perquè arrelessin i les van plantar en un camp d'experimentació.
Durant cinc anys, fins al 1992, en aquest camp els van amidar la brotació que van fer i aquests pagesos van haver de mesurar les olives que els havien fet aquests arbres d'on havien sortit els brots i enviar-los-hi els resultats.
Mesurat tot van seleccionar l'olivera que més els va agradar i la van batejar i patentar com la I-18.
Avui en dia tots els viveristes que venen una olivera petita amb aquesta tarja han de pagar uns diners als tècnics que en tenen la patent.
En aquest camp d'assaig hi van participar a més d'aquests pobles de la rodalia, altres del Baix Camp, però mai els van voler dir de quin poble era l'arbre del que es va treure el I-18.
Si voleu tastar l'oli nou sense venir a la Bisbal, aquest cap de setmana us podeu acostar a la plaça de la Llibertat de Reus on trobareu l'estant de la nostra cooperativa.
El millor de la fira.
.
