Fires i festes

Ara que ja tenim oli als trulls

i molts matins gebre...

Ja preparem la festa de l'oli nou de la Bisbal.

La catorzena.

Després de la fira de Reus, la cooperativa de la Bisbal ja ha anat a la fira de l'oli de Tarragona.

Un èxit de vendes. A veure si diumenge també es ven força oli.
Acompanyat amb moltes activitats.
Us hi esperem. Tot es gratuït.

.

I ja van sis.

Aquests són els anys, que aquest mes de novembre compleix aquest blog.
I com cada any per a celebrar-ho adjunto una foto i alguns documents antics que m'han enviat uns col·laboradors assidus.
Gràcies a ells i als que em seguiu en aquest blog.

Títol de ferrer, d'un avantpassat de cal Farré, el Francisco Macip Galceran. És de l'any 1851. D'aqui els ve el nom de la casa.
                                     
Habitants de la Bisbal a l'any 1880.

I deu anys més tard, el 1890.

Aquest noi potser va ser el primer que hi va haver a la Bisbal amb estudis universitaris. Era l'any 1910.

                                           
Casament a Montserrat l'any 1912.

Festa per l'arribada de la llum al poble. Dia 21de gener de l'any 1923.

                                      

Inauguració de "la caseta de la lectra"

Notícia al diari de Tarragona del mes de febrer de l'any 1923.`

Notícia del mes de setembre del mateix any.

Com es pot llegir, al veí poble de la Palma d'Ebre no va arribar fins mig any més tard.

També parla de la inauguració de l'edifici de l'escola quan ja feia ben bé nou anys que estava estrenat. Que lluny que era en aquells anys el nostre poble de Tarragona.

 Que pocs turistes que devien passar per Tarragona quan es podien destorbar a comptar-los!!

Uns d'aquests visitants van ser un grup de la Bisbal. A l'article hi diu que eren alumnes de l'escola, però al nostre poble no han estat mai tants. M'han aclarit uns que hi van anar que entre aquests hi havia els pares i tots els que s'hi van voler apuntar.

Segell que van utilitzar la cooperativa que van tenir uns quants bisbalencs als anys seixanta per a la comercialització d'ous. Està ja molt fet malbé i no es pot llegir.

                                    

Títol de soci honorari, atorgat per l'ajuntament, per l'aportació voluntària de diners, en la portada de l'aigua corrent a les cases del poble.

Fotos del dia de la inauguració un dia del mes de març de l'any 1960

Que trist que a l'any 1964 es felicitessin perquè en alguns pobles, entre ells la Bisbal, hi hagués pocs analfabets. 

Ens queixem molt i potser no s'havia estat mai tan bé com ara.

Per últim un article de l'any 2005. El protagonista un fill de ca la Clara.

Per molts anys a tots i a totes.

.

20-N, jo també vaig fer vuit dies de festa

BON DIA

ANTONI BASSAS

Un dia, en un col·loqui, una noia va preguntar-me que com era viure sota la dictadura. Vaig contestar-li que el pitjor és que podies arribar a no adonar-te que vivies sota una dictadura. Que un nen, en una casa on no es respirés política, ni es plantejava que fos anormal que ni la mestra ni la ràdio li parlessin en la llengua que parlava a casa. Les eleccions eren una cosa que elTelediario ensenyava que passava en altres països. Ni la més remota idea de l’existència d’un senyor anomenat Tarradellas. El país era així i punt. I al cap i la fi hi havia autopistes, molta gent ja tenia cotxe i feia vacances, el Barça jugava cada diumenge, el metge del seguro feia receptes quan queies malalt i a les botigues no hi faltava de res. Quanta dignitat que incorpora la paraula democràcia.

Avui fa quaranta anys de la mort de Franco. He pensat que aquest era un bon article per explicar com ho vam viure els infants de l'època. 


I si vols riure una mica escolta aquesta retransmissió del NO-DO que han fet a Catalunya Ràdio. Clica al damunt.

Com sonaria el NO-DO a l'actualitat

El NO-DO de l'APM


I una canço de la Trinca per acabar.
LA FAIXA
Més val que ens ho agafem rient.
Riure per no plorar.

Un bisbalenc a les llistes

Llistes per a les eleccions del Congrés i Senat espanyols del 20-D

A poc més d'un mes per les eleccions del Congrés i Senat, 20-D, ja s'han fet públiques les llistes electorals de cada partit. A continuació us presentem els noms d'una de les llistes per la demarcació de Tarragona on va el nostre alcalde.

CONGRÉS:

DEMOCRÀCIA I LLIBERTAT. 
1. Ferran Bel Accensi
2. M. Mercè Dalmau Mallafré
3. Mar Vázquez Oliveros
4. Joan Güell Serra
5. Oriol Vázquez Tarrida
6. Núria Balagué Raga

Suplents:
1. Manuela Moya Moya
2. Dolors Farré Cuadras
3. Cristina Gúzman Roset
4. Ramon Sabatè Montagut
5. Sergi Masip Masip
6. Josep Plana Monné
7. Agnès Ferré Cañellas
8. Jordi Carbonell Vives
9. Sara Gil Llombart
10. Enric García Carmona

Del Priorat feia anys que no anava ningú a les llistes. El Sergi no es va presentar voluntari. El van triar per votació i li van fer la proposta; a la que no es va poder negar.

El dissabte, després d'entrar olives al molí, a les set del matí  i abans d'anar a collir a la Prunera, per la tarda,  era a Bellaterra a confirmar la seva implicació en aquesta llista.

Es jove i pot amb tot!!!

Fira de l'oli nou de Reus

Com cada any, a Reus,  fan una fira de l'oli nou, on hi participen les diferents cooperatives que integren la denominació d'origen Siurana.

Com ja es habitual, la cooperativa agrícola de la Bisbal també hi participa. Aquest any van sortir fins hi tot al diari de Tarragona.

Les que despatxaven a la parada eren l'Alba Martí i la Montserrat Masdeu.
L'oli que venien era aquest.

Directe de les olives al trull.

Els pagesos no pararan de collir durant una bona temporada si el temps ens respecta.

Que , qui, com.

Si voleu veure el capítol d'aquest programa  que parla del Montsant cliqueu al damunt de la paraula de sota.


MONTSANT, PAU I SILENCI

I si voleu entrar al nou blog dedicat al Priorat també ho podeu fer.

PRIORITAT

Un altra collita

He llegit en un article que a Prades una empresa cervesera conrearà llúpol.
Clica al damunt de de la frase hi el podràs llegir.
LLÚPOL A PROP DE CASA

El llúpol és una planta que pertany al gènere humulus, dins la familia cannabaceae, que ja va ser conreada pel romans.
El nom llatí de " lúpulos "vol dir llop, que es pot considerar que prové del seu caràcter enramat i salvatge.
En català és coneix també com a boca de llop i herba cervesera, entre altres.
Es originària de zones temperades, es troba dispersa en tota la península ibèrica, però més freqüent a la meitat nord.
Floreix de juny a setembre. 
Les resines del llúpol contenen àcids que afavoreixen l'activitat dels llevats de fermentació de la cervesa. 
El gust que li dona el llúpol varia amb les varietats i la manera de procedir. Si es bullen les pinyes amb la cervesa donarà un gust amargant i si s'afegeix més tard donarà més aroma i menys amargor.
Aquestes fotos son fetes al pont del riu. 
El llúpol ha estat present en tota la vall del riu Montsant des de temps immemorials.

Surt com una planta enfiladissa que creix als boscos de ribera de vora el nostre riu.

Pots ser mascle o femella i fa unes flors verdoses que són les que s'empren en l'elaboració de la cervesa.

Es recol·lecten al setembre, quan encara són verdes.
.

La collita de l'oliva

Avui han començat els pagesos de la Bisbal a collir olives o almenys ho han intentat perquè a mig matí ja ha començat a ploure.

L'aigua que tant convenia des de feia mesos ens l'han donat avui.
A casa nostra han caigut 74 litres per metre quadrat.
Més val tard que mai. No podem triar.
I si ara que es faran més grosses les olives, necessiteu ajuda per collir-les ja ho sabeu.

.

Tots Sants

Al cementiri de la Bisbal hi ha enterrats molt bisbalencs des l'any en el que el van obrir, el 1936.
La porta del cementiri la van treure de la capella del Sagrari de l'església, una porta que van fer els  avantpassats de cal Farré a la segona meitat del s.XIX a l'igual que la del baptisteri de l'entrada. 

Els primers que hi van ser enterrats estan en el nínxols de la part de dalt al fons. Més tard, a l'any 1938 a la part de baix, en el terra i vora la tàpia, s'hi va obrir una fossa comuna amb més de setanta persones. Eren els soldats que van morir a l'hospital militar de la Cova de Santa Llúcia durant la Batalla de l'Ebre. 
Hi afegeix el Josep Masip de cal Farré:
Segurament a la Cova hi va morir més gent que no es va enterrar al cementiri del poble, ja que a partir del 4 d'agost 1938, l'agutzil ja no trobava gent per fer el clot, donat que tothom havia fugit del poble cap a les coves. Llavors sembla que se'ls emportaven cap a d'altres cementiris.
També és possible que hi hagi al cementiri altres soldats enterrats que no es van registrar. Imagineu com van les coses en plena guerra; soldats que ja devien arribar morts i sense documentació.... Es van donar tots els noms a l'ajuntament?...etc. 
Són coses difícils de provar però que poden ser molt probables en un entorn de perill, violència i desgavell.

A l'ajuntament del nostre poble hi consten el nom de molts i des de que funciona internet se n'ha pogut fer difusió i ja en són uns quants els familiars que hi han trobat el nom del seu pare, avi, oncle o amic.
Aquestes són les làpides que hi han penjat els seus al llarg d'aquests últims anys.

L'última ha estat aquesta.

Van venir els seus familiars la setmana passada.

Ramon Viñeta Solé ferit a la Batalla de l'Ebre, mort a la cova hospital de Santa Llúcia de la Bisbal de Falset i enterrat a la fossa comuna del cementiri municipal.

  Desprès de retrobar-lo, la seva família l'homenatja i col·loca una làpida que el recorda.  

Nascut a Ripoll (Ripollès / Girona) el 9 de desembre de 1919 s'incorporà a les files de l'Exèrcit República com a voluntari el 12 de març de 1938 quan residia a Borgonyà (Osona / Barcelona). Al començar la Batalla de l'Ebre pertanyia a la 60 Brigada del XV Cos d'Exèrcit en qualitat de Sergent on va ser ferit i morí el 31 de juliol de 1938 a la cova hospital de Santa Llúcia de la Bisbal de Falset.

Com tots els que morien allí, va ser enterrat a la fossa comuna del cementiri municipal, contribuint així, a incrementar les llistes dels que al llarg de tants anys han constat com a desapareguts. Localitzat pels seus familiars, el passat cap de setmana l'homenatjaren i dipositaren un ram de flors sota la l'àpida que el recorda. que prèviament havien col·locat.

.