dissabte, 31 de desembre del 2016

Tronc de Nadal

Puntual com cada any, el dia de Sant Esteve va arribar el Tronc de l'ajuntament al Portal de la Bisbal.
Tot i la boira baixa que hi havia per tot el terme, no es va perdre i va arribar per a cagar per a tots els nens i nenes que eren al poble.
Aquests es van cuidar de donar-li forts cops de bastó i cantar el cant adient.

 Com sol passar, el Tronc va cagar molt.


 Enguany unes tasses en blanc i pintures per a poder-la decorar al gust de cadascú.

.

diumenge, 25 de desembre del 2016

Necrològica


Rachel Ritchie

Mori a Siurana el dia 22, ahir 24 es va fer el funeral a la parròquia de Santa Maria de Falset i el seu cos va ser portat i enterrat al cementiri municipal de la Bisbal de Falset.

HOMENATGE

Se’ns fa molt difícil parlar de la Rachel als que l’hem conegut, quan ens sentim amb el cor ferit i la nostra ment està aclaparada per un gran remolí d’imatges i records.

   Ha estat a Siurana on ha passat tot; la Siurana del teu Priorat estimat i la Siurana on reposen les restes de Joan Sales i Núria Folch. I ha estat precisament allí, des del Salt de la Reina Mora des d’on has decidit dir-nos adeu, Rachel. 
Arribares a la Bisbal de Falset el 2001 amb els brigadistes; la història de la Guerra Civil t’absorbí i a la Cova hospital de Santa Llúcia i al cementiri municipal homenatjarem als caiguts a la Batalla de l'Ebre; molta gent del poble vam treballar moltes hores amb tu fent els preparatius amb il·lusió. 
Poc després sorgiria l’associació No Jubilem la Memòria de la que l’Angela Jackson i tu en serieu l'ànima. 
Aleshores conegueres al Gerard, bisbalenc, amb el qual, a la Cova hospital celebràreu la cerimònia del vostre enllaç.

    Amb molta gent vinguda del teu país, Anglaterra, seguiren els homenatges als caiguts; coneixies perfectament la nostra llengua i, amb ella i la teva, erets la seva veu i la nostra veu.
 I ara, en el mateix cementiri que entrares per primer cop l’any 2001 dormiràs el son etern; entre els caiguts a la Batalla de l’Ebre i, entre els nostres i entre nosaltres.

  Des del dolor que sentim els que l’hem conegut, volem encoratjar al seu marit Gerard, als seus fills i a la Carolina, també als seus pares, familiars i amics d’Anglaterra, a superar aquest mal tràngol pel que estan passant.

Descansa en pau, Rachel; el buit que deixes és immens. Et trobarem molt a faltar.

 Enric Masip Gorgori

i tants altres bisbalencs que ens unim en aquest homenatge.



Rachel Ritchie: un homenatge
Per Angela Jackson

Ara fa setze anys, em trobava amb dificultats per comunicar-me amb els habitants de la petita vila muntanyenca de la Bisbal de Falset, al Priorat.  Allí s’hi parlava en català (o bé una barreja de català i castellà amb un accent molt marcat), i les meves habilitats idiomàtiques no estaven a l’alçada necessària per fer d’intèrpret al grup de brigadistes que hi anirien per a estar-s’hi durant uns quants dies.

Havia de tenir lloc la cerimònia inaugural d’un monument que senyalava la ubicació de la fossa comuna al cementiri on els brigadistes i els soldats Republicans van rebre sepultura.  Una placa havia de ser ubicada al lloc on van morir, una gran cova prop d’allí que havia servit d’hospital per als ferits de la Batalla de L’Ebre, així com per als civils ferits en els bombardejos duts a terme per les tropes de Franco.

Degut a l’interés compartit per la Guerra Civil Espanyola, poc temps abans m’havia trobat per primer cop amb la Rachel Ritchie a Barcelona, on treballava des de feia anys.  Com a excel·lent lingüista, era la persona ideal per a fer d’intèrpret per als brigadistes i els polítics catalans que parlarien a les cerimònies.  Quan li vaig demanar ajuda, va respondre amb entusiasme, i tot d’una va esdevenir un element de valor incalculable, tenint cura dels brigadistes i les seves famílies, resolent els problemes que apareixien, i traduïnt i interpretant i,  per a un alleujat contingent angloparlant, demostrant capacitat per resumir alguns dels llargs discursos polítics pronunciats per prestigiosos dignataris.

Era només una de les seves diverses habilitats.  Llicenciada en Llengües Europees Modernes per la Durham University amb un Màster en Museologia per la Universitat de Barcelona, era també una artista de talent amb estudis a l’Escola de les Arts del Vidre a Barcelona, especialitant-se en la restauració de vidre i, també, creant els seus propis dissenys per a vitralls i joieria.

Per a mí, aquests pocs dies treballant amb la Rachel a La Bisbal de Falset, representen l’inici d’una amistat que ha de durar fins a la seva tràgica mort a Siurana, el 22 de desembre de 2016.  Per a la Rachel, aquest primer acte commemoratiu amb els brigadistes, va ser també l’inici de la seva relació amb el Gerard Amorós, gerent de la cooperativa agrícola local, que va portar al seu casament el 2003 en una cerimònia única i memorable a la cova -una jornada feliç per a les famílies i els amics i, per als més vells de la vila, un dia que tal vegada va alleujar els dolorosos records del terrible patiment que hi va tenir lloc durant la guerra civil.

La Raquel i el Gerard es van instal·lar a la ciutat de Falset i, quan jo vaig anar a viure a la propera vila de Marçà, va participar en la fundació de No Jubilem la Memòria, una associació dedicada a recuperar el record de la guerra civil al Priorat.  Durant els anys següents es va implicar en els nombrosos actes que organitzàrem: exposicions, conferències, rutes turístiques, commemoracions i en les nombroses col·laboracions amb d’altres grups, incloent-hi l’IBMT.  Serà recordada per molta gent de diferents nacionalitats que van participar en els actes pel seu esperit generós i exuberant, la seva voluntat d’ajudar i la seva eficiència en els moments de dificultat.

En els darrers anys, el seu coneixement de la cultura i els vins del Priorat havia crescut i fructificat al temps que aixecava una empresa turística feta a la seva mida amb seu a Falset.  Les seves rutes van atraure una clientela internacional que escrivia meravelles de les excursions de què havien gaudit, gràcies als coneixements que la Rachel tenia de les bodegues i restaurants i el seu amor per la bellesa natural i els tresors culturals de Catalunya.

Tothom al Priorat coneixia la Rachel, una noia de Lancashire però Prioratina per adopció, una estimadíssima defensora de la comarca allà on anava, des de fires internacionals del vi fins a les excursions guiades per a descendents dels brigadistes.  Mare de dos fills de curta edat, serà profundament enyorada per la seva família i pel seu ampli cercle d’amics.

Angela Jackson és una historiadora i membre de l’IBMT.

10 de gener de 2017

.

Naixement

Uns dies abans de Nadal va néixer a la Bisbal la Paula. Filla del Roger Aleu de cal Portal i de l'Alba.
L'enhorabona a tota la família.

Bones Festes

Des de la Bisbal de Falset us desitgem un Bon Nadal i un millor any 2017.
El Nen Jesus de l'església del nostre poble sobre una soca d'olivera amb molsa i sepell florit.
El poema que ens ha llegit avui el ja bisbalenc de fet, Josep Just Sabaté.
I les felicitacions que enviem i rebem tan típiques d'aquests dies.
La de casa nostra,
La del Marius Masip de cal Joan Baptiste,
La de l'nstitut 

Reivindicatives d'identitat.
 Alguns hi pensen fins i tot quan són al tros, amb les borrasses de collir olives.
 Independentistes.



 Amb sorra de la platja, a Vilaseca.
 Amb el whatsapp.





A l'escola.
Amb les mascotes.


Quanta imaginació desprenen totes.
Bones Festes a tots i gràcies.
.

diumenge, 18 de desembre del 2016

A mitjans de desembre

A mig desembre a la Bisbal alguns joves han anat a buscar l'arbre de Nadal que adornarà el Portal durant aquestes festes.
Un dia amb blancor a la matinada però per fi assolellat després de vint dies de no veure el sol.
Al mig dia arribaven tots amb un pi carregat al remolc del tractor conduit pel Genís.
 Passant per davant del magatzem de la cooperativa.
 El consultori mèdic.
 El molí el Pau
Passant pel quasi centenari Ateneu.
 Ja arribats al Portal, maniobres per a situar-lo vora el clot.
 Tothom al seu lloc per a plantar-lo.
 Grans i xics.
Homes i també dones com la Lourdes de ca l'Esquerreret i la Lídia.
 Nois de la Bisbal i també de Barcelona i Lleida vinguts expressament per anar a buscar l'arbre.
 Un últim esforç i plantat.

I ara les imatges de la plantada de l'arbre, gravades pel Jaume de ca l'Esquerreret.
Per la tarda, l'actuació de l'Ampa i els alumnes de l'escola de la Bisbal preparant el Pessebre vivent.
Aquest any fet per primer cop al molí de ca la Paula i el Comú.
Els dimoniets de l'infern.
Els pastorets i pastoretes amb el plat a punt per berenar.
La parella de pagesos vora la seva llar de foc.
El naixement
 Els pagesos netejant les olives amb el tirador.
 Les parades del mercat
Els visitants.
 Traient aigua del pou.
 Els pastissers enfornant el pa.
 Els tres reis.
 La gent berenant i fent un traguet de vi ranci de la bota. Al fons un carro.
Un espai molt ben trobat i una decoració molt adient.
.