diumenge, 28 de febrer del 2016

El molí de ca la Paula. Octubre-15 a Febrer-2016

Les imatges de la restauració d'un molí hidràulic dels anys cinquanta fins avui.
Setembre-2015. El molí vist des del Comú
Dia 14 d'octubre-2015. Comencen a desenrunar.
Reunió dels arquitectes.
Part de la teulada que estava caiguda
Ja es veuen els rodets i les vagonetes
Apuntalant les bigues
 La paret que donava al Comú abans d'enderrocar-la.
 Amb la paret ja fora el lloc per on passaran les escales.
 La llar de foc caiguda.
La premsa hidràulica
 L'estufa per escalfar la batedora.
Reforçant els pilars.
Paret del molí al Comú. A punt de fer les escales.
El passatge del carrer la Palma cap al molí.
Refent la teulada que estava caiguda amb canyissos. Vista per sota.
 La teulada amb aillants abans de cobrir-los amb les teules. Vista des del Comú.
Dia 30 de gener del 2016. Reunió d'arquitectes, empresa constructora i representants del poble.
 Pintors restaurant les peces del molí.
 El Francesc Masip de cal Ragatxo dibuixant les peces per a poder-les reproduir després en les plaques informatives.
Des d'aquí li donem les gràcies per la seva col·laboració desinteressada....
 ...en l'elaboració dels dos retols explicatius. Gràcies Paco.
Triant una olivera del Toll del Mílio donada pel Valentí de ca la Cassimira.
A punt de plantar-la al Comú. Al costat de la soca de l'antic xiprer.
La reforma i restauració ja està enllestida.
A punt per obrir. Quatre detalls més i llest.
Qui l'ha vist i qui el veu. No s'hi ha posat ni tret res. Ha quedat tal com era quan s'hi treballava als anys quaranta del segle passat.
Els rodets, la batedora i l'estufa de sansa en primer pla.
 Les piles de decantació i les escales que pugen cap al Comú.
Una bota reaprofitada farà de jardinera d'un marfull.
 La premsa hidràulica, les piles i dos trulls.
 La batedora, la bomba, la premsa, les vagonetes i els cofins d'espart.
La llar de foc i una paret d'atobes.
 El passatge amb els antics fils de lectra que portaven la llum al molí.
 El muntacàrregues que pujava els sacs d'olives al pis de dalt.
 Peça de l'antic molí de Lliura que hi havia en aquest mateix lloc cap al 1900.
 Es la part del molí que unia els seixanters amb el caragol de la lliura.
 Dalt del Comú
Vista del Molí hidràulic.
Quin goig. Ara a conservar-lo i a passar-hi de valent.

.

dissabte, 27 de febrer del 2016

L'obertura del molí

Aquesta passada tarda ens hem reunit, sota la pluja, davant de l'entrada del molí de ca la Paula
i el Miquel Franquet, un dels dos últims propietaris (l'altre és el Marcel Franquet, que no ha pogut ser a la inauguració)  ha tallat la cinta que obria la porta.
Els bisbalencs darrere d'ell i de l'alcalde han pres possessió del lloc.
Un antic molí hidràulic que ara servirà de lloc de pas i de visita. El mateix Miquel s'ha ofert a donar explicacions a qui li demani de com funcionava.
No ha parat de ploure en tota la cerimònia però ha estat una estona bonica de viure.



A continuació un refrigeri per a tots els assistents a la sala de l'Ateneu.
El cava l'ha portat l'empresa Jimarán de Vilaseca que ha fet la remodelació del molí.
Tot un detall.

.

La (gran) nevad (a) eta

Si escoltaves les previsions del temps per a aquest dissabte semblava que podiem tornar a tenir una nevada com la que van tenir per aquestes terres els dies 23 i 24 de febrer de l'any 1944 i que tothom els que la van veure recorden com la Gran nevada.
Van caure set pams de neu. Cent quaranta centímetres que ho van cobrir tot de blanc. Diu que van quedar aillats durant molts dies i sense llum. Per sant Josep encara feia tothom festa.
Com va nevar durant la nit, de bon matí del dia 24 es van trobar que a l'obrir les portes del carrer la neu quasi havia arribat a tapar la porta. Se'n faltava dos pams per a que ho fes.
Per a sortir de les cases i poder-se moure pels carrers van haver de fer camins i tirar la neu cap a les vores. Això va fer que el gruix encara pugés més i quedessin per tot el poble uns passadissos entre la neu.
No tenim imatges d'aquells dies perquè no hi havia cap càmera fotogràfica a la Bisbal de fa setanta-dos anys.
Aquesta que hi poso és de Falset. La devien fer quan ja feia uns dies que havia nevat perquè allí diuen que hi van caure cent vuitanta centímetres de neu.
A dia d'avui, la ciclogènesi explosiva que ens havien anunciat no ha comparegut. Potser millor així.
I ens hem hagut d'aconsolar amb aquesta enfarinada al Montsant.
Vist des de l'Espona grossa de la Bisbal a les vuit del matí.



A canvi ens han caigut trenta litres d'aigua que segur que aniran més bé encara.

.