dijous, 21 d’abril del 2016

Al meu pare

Aquest article que penjo avui no tindrà gaires paraules. Que es pot dir d'un pare?
El meu tenia setanta-set anys i s'estimava a la família, al seu poble i als seus trossos.
Era un bon pagès i barraquer.

Home senzill, que amb poc s'acontentava.
Va marxar quan el timó estava al pic de la florida. No hi ha planta més simple que aquesta i a la vegada tan completa.
Alguns versos d'aquest poema, que surt al primer llibre del Josep Peremateu, defineixen molt bé a mon pare.
Ens va deixar dissabte i ja l'enyorem....

El nostre agraïment a tots els que d'una manera o altra ens heu acompanyat en aquest temps;
familiars, amics, veins i especialment a l'equip de PADES de l'hospital de Mora d'Ebre (Eduardo i Olga) i a la metgessa i la infermera del CAP de la Bisbal (Pilar Pérez i Emma Vidal).

dimecres, 13 d’abril del 2016

Articles, paràgrafs i fotos de la Bisbal

La majoria d'escrits me'ls ha passat el Josep Ardévol Masip de cal Farré que no es cansa mai de buscar tot el que olora a Bisbal.
Pergamí del catàleg de l'Arxiu Municipal de Lleida 1998. Col·lecció Guillem Botet.

Encara no he pogut esbrinar de quina controvèrsia es tracta entre la ciutat de Lleida i els pobles de la Baronia de Cabacés, crec que es alguna cosa que va passar a la Granadella i que devia ser prou important perquè al s. XIV fins i tot la cúria pontifícia d'Avinyó hi prengués part.

Any 1330
Encara no he pogut esbrinar de quina controvèrsia es tracta entre la ciutat de Lleida i els pobles de la Baronia de Cabacés, crec que es alguna cosa que va passar a la Granadella i que devia ser prou important perquè al s. XIV fins i tot la cúria pontifícia d'Avinyó hi prengués part.

 Any 1355



El Francisco Masip Franquet pare del meu padrí Benjamí es va allistar com a voluntari amb 18 anys a l'exercit carlí on va fer  de ferrador de cavalls, i que  al passar per la Granadella va conèixer a la que seria la seva esposa, la Maria Franch Vidal. 
Després de perdre la guerra els enviaven a fer el servei militar a ultramar, Cuba i Filipines, i per tal de no anar-hi i poder continuar treballant de ferrer va "comprar" el servei militar per 2000 pessetes (12 €).  l'any 1875, una quantitat molt gran que equivaldria ara a uns quantes desenes de milers d'euros.

Comprovant d'haver combregat a missa que donaven a la mili. És d'un germà de la meva padrina Elvira, Joan Ardèvol Cubells, que poc després va ser enviat de Vitòria a la guerra d’Àfrica on va morir. 
Anuari de la parròquia de la Bisbal de l'any 1935. Escrit per mossèn Corneli Monfort
Capítol del llibre del mateix mossèn que va estar a la Bisbal fins a l'any 1936.









Quina diferència.   Ara molta gent acaba la collita de l'oliva al desembre o el gener i a l'any 1938 a finals de març encara se n'entrava. Un any en que la guerra començava a arribar al poble i no hi havia forasters collint i plegant, només els del poble.
Les olives s'emmagatzemaven a l'església.
La desfeta del terç de requetès de nostra Senyora de Montserrat.
Del llibre "Un fusell i un biberó. A la guerra amb disset anys" de Joan Cardona.
Tarja d'abastiment.
Consagració del nou Altar Major de l'església a l'any 1955.

Del llibre " Les rutes de Ponent. El centre del món-IV"  Vidal Vidal. Pagès Editors. Lleida. 1990.




Del llibre "Catalunya visió" de Josep Vallverdú i Ton Sirera. Any 1968.
Ens van deixar curiosos aquests passavolants.

Aquestes tres fotos me les va passar el J.Miquel  Plo de cal Gori.
Hi surt el seu padrí Verolegio, el Nilo ( de ell ve el nom de la casa) i uns familiars de Barcelona que venien a fer estades a dita casa; el senyor Ramon i el seu fill, el senyor Enric.
En aquesta hi surt altre cop el Verolegio de cal Gori acompanyat del Benedicto Prats de cal Teòfilo.
En aquest grup hi veiem al José Coma Aguilar (germà de la Maria de cal Modesto), al Verolegio Masip de cal Gori, al José Luis Martínez (amic de cal Rebull), al  Sadurní de cal Rebull (pare del Pascual i la Loreto), al Ledesma (un amic del Sadurní), al Tomas Roca de cal Modesto i al seu fill Manuel Roca ( el nen petit que hi surt) al costat del J Maria Rebull de ca la Dida.
He pogut posar tots els noms dels que hi surten gràcies al Pascual i a la Margarita de cal Rebull.

La següent foto escolar de l'any 1960 me l'ha passat el J Maria Amorós de cal Serin.


Començant per la fila de baix i d'esquerra a dreta son:

                                                  
                                                               Escola de nois any 1960


1 Camilo Perelló (Peremateu)
14 Lluís Masip (Joan del Quico)
2 Joaquim Alberich (Miquelet)
15 Josep Mª Ardévol (Macià)
3 Albert Masip (Eres)
16 Josep Mª Ardévol (Pep Ardévol)
4 Lidia Saura (filla del mestre)
17 Joan Masip (Marino)
5 Mestre: Josep Saura (del Molar)
18 Valentí Gorgori (Cassimira)
6 Mª Carme Saura (filla del mestre)
19 Josep Mª Masip (Anton)
7 Josep Mª Amorós (Serín)
20 Joan Sas (Sas)
8 Lluís Masip (Eres)
21 Miquel Sas (Sas)
9 Enric Amorós (Serín)
22 Ramon Vidal (Bep)
10 Evaristo Prats (Benerando)
23 Josep Mª Pardell (Apolinar)
11 Josep Carrasco (Pau)
24 Miquel Manuel (Basté)
12 Manuel Roca (Modesto)
13 Sisco Masip (Farré)
25 Ramon Masip (Moreno)
26 Miquel Masip (Eloi)



Gran Geografia Comarcal de Catalunya. 1990
27 Josep Mª Masip (Catarino)





Del llibre "Història de la Granadell" del Josep Solé i Segarra. Lleida. 1990
Comarca de les Garrigues Fondes....
Composició de l'ajuntament de l'any 1995.
Rodamet. La meteorologia de Roda de Berà. 
Van fer una entrevista a l'Enric Masip de cal Cafenou. Any 2008


Per últim unes imatges de la Bisbal de Falset des del Grau.

La següent està feta des de la Serra l'Agustí.
M'agrada llegir i veure coses sobre el meu poble i els que m'ajuden a omplir aquestes pàgines demostren que també.
Molt agraïda.
.

diumenge, 3 d’abril del 2016

El secret de la vida

Fa poc vaig llegir, en una entrevista del diari Ara, que un professor emèrit de la UAB deia que:
 "El secret de la vida es convertir el treball en oci".
Al llegir-ho hi vaig reflexionar i crec que avui en dia ja son pocs els que tenen la virtut de fruir treballant i molts d'ells són pagesos jubilats.
Aquests, tot i ser grans i alguns tot i saber que la seva feina no tindrà continuació, es lleven cada dia amb ganes i il·lusió d'anar al seu tros de terra a treballar.
Han convertit el treball en oci.
Han trobat el secret de la vida.
El Josep Ardèvol, conegut al poble com a Pep Martí, també l'havia trobat. Era gran, vora vuitanta anys, però la salut l'acompanyava i podia anar cada dia a fruir de la vida mentre treballava al seu tros.
El dimecres, no en va tornar.
Un fatídic accident amb el tractor li va impedir.
Un dia trist per als bisbalencs que tenim pares, amics, fills, marits o parents que agafen cada dia el tractor en una terra penjada com la nostra.
Hem de tenir consol  pensant que va marxar fent el que volia, potser sense patir no més que un instant i rodejat de natura.
En un marc incomparable.
Ara que a les nostres terres estan els marfulls florits.
Va per ell i per tots els que agafen un tractor.