dimecres, 28 de febrer del 2018

La primera nevada de l'any 2018 a la Bisbal

Aquesta foto la va fer, un dia que havia nevat més que ahir, el Valentí Gorgori el mes de gener de l'any 1970.
S'hi veu el Portal des de ca la Cassimira i hi surt el Benjamí Masip de cal Farré anant cap a casa.
Des d'aquell dia ha nevat bastant.
La d'ahir la van anunciar tant i tan gran que la que va caure  a casa nostra ens va semblar molt esquifida.
Van comencar les primeres volves al mig dia i van parar cap a les sis de la tarda.
Aquestes fotos són d'aquesta hora.
Tirades des de les antigues oficines de la cooperativa.



Aquesta va estar presa pel Valentí des de casa seva.
Quan era fosc ja no feia res.

Aquest matí ja s'havia desfet tot.
Potser més val així perquè els ametllers ja floreixen.

Aquestes dues fotos i les següents són del Pere Ll Pujol.
Fetes dos dies abans de la nevada.

Feia molt sol. La lluna no se de quan és.
D'aquest diumenge segur que no.
.

dilluns, 26 de febrer del 2018

Partitures i una carta


Avui envio uns testimonis musicals del passat de la Bisbal. Són partitures que van pertànyer a la Banda de música de la Bisbal. Sense cap dubte són les melodies que ballaven els nostres besavis dels anys 20, una mostra de chotis, valsos, caprichos i fantasies italianes.



Me les va cedir el meu padrí Baltasar uns anys abans de morir per a que no se’n perdés el record.
El padrí  en va ser part vital d’aquella banda, ja que n’havia estat el director durant molts anys.
En la memòria històrica de la Bisbal hauria d’haver-hi unes pàgines, pot ser un capítol sencer, dedicat a la Banda de Música  i tot el que va significar en la història del primer terç de segle XX  al nostre poble. La Banda feia ballar per la Festa Major, sortia  en les processons de Divendres  Sant i per Corpus, tocava per Sant Jaume i a la missa del Gall, i molt més, fins i tot rèquiem de Verdi  als enterraments.
Sonada era la pujada a Sant Salvador després de la Festa Major, tantes  i tantes vegades que m’ho explicava el padrí quan era petit....... 
Sortien tocant ja des del poble acompanyant  als romeus, a Margalef ja els esperaven i els rebien  al pont, missa solemne a l’ermita, cant de goigs i festassa  recordada, segur,  pels més vells.
Des del meu més modest i humil parer, i sense que vulgui ficar-me  on no em demanen, crec que aquells músics es mereixerien  un petit homenatge, pot ser  una placa recordatòria , pot ser un testimoni escrit.  Ara, mort l’Hilari, queden vius els germans de ca la Paula, el Marcel i el Miquel. Eren de l’última fornada. 
Sense que això desmereixi, ans el contrari, van resistir fins que les gramoles i la música moderna es van obrir pas irremeiablement.
 Llàstima, però que no tingui cap partitura de la Jota Bisbalenca. Recordo el dia que el meu padrí amb un atac de melangia i impotència, va agafar totes les partitures, un armari gran ple, ho va posar en sacs, ho va carregar a la mula i s'ho va endur al tros d’on va tornar dient que ho havia cremat tot.
Va coincidir amb l'arribada a l'Ateneu d'un tocadiscos últim model  acompanyat dels primers discos dels Beatles.
Molts anys després,  ja molt vellet, reconeixia que aquells xolluts feien bona música.

N’hi hauria prou amb una petita placa recordatòria , en una festa major, ara que encara en queden de vius, i es clar el lloc més idoni seria la sala de ball de l'Ateneu.

Salutacions del Jordi Masip de cal Fossà
.


dijous, 22 de febrer del 2018

Natalici

El passat dia tretze de febrer va néixer el Biel Ibars Ardèvol. És el segon fill de la M. Rosa de cal Macià i del Jordi d'Alpicat.
Enhorabona als pares, padrins i tiets.

.

diumenge, 18 de febrer del 2018

El Carnaval 2018 de la Bisbal

La festa va començar amb la rua de la ZER Montsant pels carrers del poble.
Aquest any els nens i nenes junt amb els seus mestres anaven de robots de tota mena. Els pares es van disfressar de mecànics reparadors dels robots.
 Rebuda al Carnestoltes d'enguany.


 Inici del passa carrers.
 Mentre la gent els tirava caramels des de casa.



Ahir per la tarda l'associació de pares va muntar una rua amb animació infantil.

Per la nit es van acabar les festes del Carnaval 2018 amb el sopar i la festa de disfresses organitzades per l'AMPA i l'Ass. de Joves.
Els guanyadors del concurs van ser el grup que anava de "marujes"
A mitja nit es van treure les bates i van quedar més sexis.
També es van emportar premi les fitxes de Lego.
I la família pirata.
També hi van haver aquestes altres disfresses:
De zombies
D'animals
 De joc del parxís.
Grease
 Família esquimal
Tres porquets i el llop.
I una princesa.
Una abella
 Un dinosaure
 Ampolla de cervesa i gerra amb Stormtrooper de Star Wars
Grup de frares.
Dues operàries de reparacions.
 Dos animals
 La nena de l'exorcista
 Un noi del Renaixement i una noia de l'època romana.
.

dilluns, 12 de febrer del 2018

Excursió a Barcelona

L'ass. de dones Boixerola va anar a passar el dia a Barcelona per a celebrar la festa de S. Àgueda, la seva patrona.
A l'arribar van visitar el recinte modernista de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
La sala de sota terra. Encara que veient-la sembli impossible, durant els últims anys de servei com a hospital es va utilitzar com a àrea d'urgències.
 Escales d'accés al primer pis.
 Sala del primer pis d'un dels pavellons. Fins al 2009 hi havien separacions per a fer habitacions amb llits per als malalts. Ara és una sala diàfana com es va fer a l'any 1905 per a posar-hi fileres de llits. Tal com s'estilaven aleshores els hospitals.
Encara que degut a la riquesa d'ornamentacions no ho sembli, aquest hospital era per als pobres. Els rics quan estaven malalts es quedaven a casa i hi feien anar al metge.
 Jardí on donen tots els pavellons.
 Pavelló on hi havia la maternitat. L'any 1961 hi va néixer l'Eva M. de ca l'Ardévol. La seva mare la va tenir allí perquè una tia que era monja, la Il·luminada Sas de cal Fuster, hi va treballar durant molts anys en feines de responsabilitat. Gràcies a ella, en uns anys en que no hi havia la Seguritat Social, molta gent de la Bisbal hi va poder anar a operar-se i a tractar-se de malalties.
 Sala de visites d'aquells anys amb mobles de l'època.
 Recreació d'una habitació amb els llits dels malalts i els radiadors de la calefacció al mig.

La cuina i les seves olles a pressió en una foto antiga.
L'edifici principal, el que s'utilitzava per a les tasques administratives i on l'arquitecte Domènec i Montaner va gastar part dels tres milions de pessetes de l'època, que havia donat el mecenes Pau Gil al morir, per a que edifiquessin un hospital per al pobres de Barcelona.
 L'edifici principal vist per dins.



Tot el grup de les dones que van anar a Barcelona, al finalitzar la visita.
Al migdia van dinar al restaurant Barcelona Gourmets propietat del Jordi Bausà, fill de cal Bepo de Margalef. 
A l'arribar ens van obsequiar amb un còctel de benvinguda.
I amb aquest detall.
El local està situat en el número 8 de l'avinguda Gaudí,a tocar de la Sagrada Família i molt a prop de l'hospital de S. Pau.
 Ens van servir molt bon dinar i en quantitat. Tot calent i acabat d'elaborar a la cuina pròpia.

 Cuinat amb oli d'oliva procedent de la cooperativa de la Bisbal de Falset.
Aquesta nota estava deixada per algú amb molt bon paladar que l'havia tastat per primer cop.
De segon paella o fideuada.

 Per la tarda van visitar la Sagrada Família.
 En la maqueta de l'exterior es veu en gris el que ja està edificat i en groc el que falta per acabar.
 Porta principal; la del Naixement.
 Interior de l'església.
 Sostre de la nau principal.
 Parets amb vitralls.

En un d'ells casualment hi ha el nom i el primer cognom d'una noia bisbalenca.
Sembla com si passessis pel mig d'un bosc d'arbres amb troncs molt alts i plens de branques. Les columnes que aguanten el sostre.
L'hora de la nostra visita, les quatre i mitja, ens van dir que en aquesta temporada és la millor per a poder veure els colors que donen els rajos del sol quan entre per la infinitat de vitralls de colors que hi ha repartits per totes les parets de l'església.
Impressionant.
Foto final abans d'anar cap a l'autocar de tornada cap a casa.
Un dia molt entretingut.
.