diumenge, 15 d’abril del 2018

Abril

Diu el refranyer que a l'abril cada gota val per mil.
A la Bisbal en el que va de mes ja en portem moltes de gotes. Encara que n'hi cabrien més.
La pluja que ha caigut al Montsant ha omplert el pantà i ja raja la presa de cap a cap.
Vist al natural impressiona.
Per als que no ho podreu veure, aquí adjunto unes fotos.





 Vora Margalef la presa de la Peixera també raja de punta a punta.

Ja al nostre terme, la de la Canaleta també fa molt goig.
 Al pas  per la Carrerada, el riu Montsant passa per damunt del pontet que el creua.
Per sota de la Bisbal s'ha fet lloc entre la bova i circula net i ample.
Aquests seixanta litres caiguts també faran sortir les trumferes sembrades ara farà un mes.
Això si no puja més el nivell de riu i s'emporta els horts.

.

dimecres, 11 d’abril del 2018

Records de bisbalencs

Últimament he rebut dos missatges de bisbalencs que ja fa anys que viuen fora del poble i que amb el seu permís us vull mostrar.
El primer que vaig rebre va ser del Jordi Masip de cal Fossà. Va sorgir d'una foto que li vaig ensenyar.

Aquesta imatge és un retrato de la Torta, ho reconec  prou bé. Ara tot són derrocs i pins però l'any 1957  era tot vinya. Hi sortia tot el vi de ca l'Escolà per al gasto. El vi encara es feia a casa. Recordo de petit agafat de la mà del padrí Jaume com xalava xafant el raïm amb els  peus.
Era un tros molt apreciat a Ca l'Escolà.
A la cova que s'hi veu, no fa pas molts anys encara hi vaig trobar algun plat i estris de cuina de quan s'hi quedaven a dinar. Un dels plats és penjat a la cuina d’aquí a Barcelona.
De les dues persones que surten a la foto, una sense dubte, és el padrí Jaume; amb la gorra, l'armilla i la faixa, és inconfusible. i tal com té el braç, encara que no s'aprecia, a la mà, m'hi jugo el coll, que  hi té la pipa per fumar.
D'aquell any tinc moltes, moltes fotos, i és que en aquell estiu van estar-s'hi uns dies la família de Cal Ramon de Jaumet (vivien a Badalona) i un dels meus oncles portava una màquina de retratar alemanya Voigtlander d’últim model i va fer fotos a tort i a dret  a tot el que es movia.
Jo penso que és d l'estiu de 1957, i és que tinc moltes fotos d'aquell estiu i totes semblen fetes amb el mateix patró. Als anys 50 no era molt normal anar amb una màquina de retratar de 35 mm. penjada al coll retratant-ho tot i a tothom.

I fins aquí la història  d'un retrato.

Jordi Masip



El segon és del Joan Masip de cal Cafenou.

Per si trobes adient o de interès posar-ho al bloc, t'envio unes lletres poètiques del meu pare Joan escrites l'any 1929 i que són testimoni de l'estima a la nostra terra i poble que tenim la gent de la Bisbal. L'acompanyo d'una foto d'ell d'aquell temps.
Joan Masip Sans

TARDA D'ABRIL AL MONTSANT

Tarda d'abril nítidament serena,
d'un jorn que mor magnífic de color,
el sol ponent traspassa la carena, 
fent-nos l'adéu amb un somriure d'or,

Camino rostos avall seguint la via,
d'un caminet roí i saltironant, 
de tant en tant diviso una masia 
i vaig deixant enrere el bell Montsant.

El bosc és ple de flaires camperoles,
de tan florit sembla nevat a grups.
Encara dintre els marges veig violes,
en faig un ram i se per qui les duc.

A voltes en veig una i per haver-la,
traspasso una bardissa amb greu perill
i del fresseig en surt un gaig o bé una merla
o para la ric-ric d'un cant de grill.

Revisc el meu sojorn a la muntanya,
recordo que al seu cim hi feia fred,
que so estat a dins la cova els Frares,
que so he llegit a l'ombra d'un xiprer.

Que cap amunt ho veia tot alegre,
que el cel que era tot d'or és tornà blau.
Tot caminant refaig la caminada,
veig un florit de llums a la Bisbal.

Oh vila que endolcies la pujada,
oh goig d'amor que cap a tu m'atreu.
Oh bell hortet de casa, l'estimada,
des d'on magnífic el Montsant es veu.

Que voltes tot gustant de lluna,
he vist la neu que dalt tons cims hi ha,
muntanya que als matins ets tota bruna
i cap al tard ets d'un viola clar.

Traspasso el riu saltant unes passeres,
xerrotejant l'aigua s'esmuny pel graveral.
Refila el rossinyol a les arbredes
i em vaig apropant a la Bisbal.

Més ara que la nit com una teranyina,
s'escau com un gran vel per sobre el món,
revisc el teu sojorn dolça muntanya,
des d'on he vist els meus amors on son.

I ara que de goig mon cor batega,
de veure satisfets els meus anhels,
arribo a la Bisbal i em giro enrera
i veig tot el Montsant voltat d'estels.

La Bisbal de Falset, abril de 1929
Joan Masip Sans.


També t'envio una foto en que la major part dels que hi sortim ja ens han deixat. Un especial record per ells.

A dalt, de d'esquerra a dreta: Salvador de cal Garbós, Juanito de cal Cafenou, mossèn Manuel, Miquel del Trudes, Josep de cal Martí, davant un nebot del mossèn i l'Enric de cal Frare (dreta). De passeig per la carretera la tarda d'un dia de festa del desembre de 1957. Era poc abans de marxar a la mili el Miquel del Trudes i el Josep de cal Marti.  

Al Josep del Marti  li va tocar a l'Africa i al tornar va causar sensació
 doncs va portar una radio de burxaca, el primer transistor que hi
 va haver al poble!
 Son petits records que van aflorant.

Joan Masip

Moltes gràcies a tots dos per ajudar-me a omplir amb els vostres records una pàgina més d'aquest blog.
.

dimecres, 4 d’abril del 2018

Últimes imatges de la Setmana Santa a la Bisbal

 El Monument de l'Església.
 Es fa dins de la capella.
 Les cabelleres que fan per Quaresma.


Aquests dies de Setmana Santa a la Bisbal ens ha oficiat els actes litúrgics mossèn Federico.
Divendres Sant es va fer l'última processó al nostre poble, la del Sant Enterrament.

 Després van quedar totes les imatges, com la de la Dolorosa, a punt de guardar-les fins a l'any que ve.
 Detall del pendó que surt a les processons.
 Les llances i les creus que també hi surten.
Després tanquem l'església fins al diumenge.
El Diumenge de Resurreció s'estrena el Ciri Pasqual. 
Els dibuixos mirats amb més detall.

Fora de l'església aquests dies s'han fet diverses rifes.
Per començar, dissabte l'Albert, el pastisser de la Granadella que porta el pa a la Bisbal va sortejar una Mona entre la seva clientela. La  botiga de la Lourdes també va sortejar una figura de xocolata. Van tocar a la Pilar de cal Sec i als de ca l'Anton respectivament.
L'AMPA de l'escola va sortejar una panera amb menjar, l'Ateneu Bisbalenc un corder de la carnisseria de cal Macari de la Palma.
L'associació de Dones Boixerola una Mona de Pasqua i un ou gegant de xocolata entre les seves sòcies.
Sòcies a les que com cada any va fer un obsequi. Enguany un agafador de silicona.
.

diumenge, 1 d’abril del 2018

El molí fariner

Aquests dies de Setmana Santa ha passat molta gent pel nostre poble. La majoria vinculats a la Bisbal, però molts altres hi han estat per primer cop.
Han arribat de casualitat, per visitar el Priorat o per anar a escalar al Montsant.
Tant els uns com els altres hauran admirat el nostre paisatge. Algun des del nou mirador i altres des de l'espona Grossa.
Segur que tots s'hauran fixat en aquestes runes que es veuen a tocar de la carretera que va cap a Margalef.
Molts s'hauran preguntat que és.
Altres hauran pensat que devia ser un antic molí de lliura per a xafar les olives.
Uns quants ja saben que és un antic molí fariner que en el seu moment es va anomenar el molí de la Granadella i que van construir els d'aquest poble de les Garrigues per a moldre el seu gra.
D'aleshores ençà ja han passat tres-cents anys, si fa o no fa.
 En les dues imatges, una en blanc i negre i l'altra al seu davall i tirades des del mateix lloc es pot veure com era aquest molí i el que en queda ara.
Les roques del seu damunt són les mateixes. La carretera en temps del molí encara no estava feta.
Amb els anys, quan va arribar l'electricitat a la Granadella i ja no van necessitar un molí mogut per l'energia hidràulica se'l van vendre als de cal Sas. Aquests amb els anys el van vendre als  de cal Miquelet, que el van enderrocar per a fer-hi un hort.
Això és el que en va quedar.
Un parell de parets de pedra picada.

 Des de fa uns anys hi té l'hort el Bertomeu del Teio.




En aquesta última imatge, captada fa uns anys pel Jaume Roura de Rubí, l'hort i el Bertomeu a ple rendiment.
L'hort del Molí, es clar.

.