Com la felicitació de l'ajuntament cap als bisbalencs.
Un dibuix del Francesc Masip
Amb una poesia del Josep Perelló (Peremateu)
Enguany va tocar al Sergi Masip de cal Puro
.
divendres, 27 de desembre del 2019
D'aquestes dates
Mentre la campanya de la recollida de l'oliva ens ocupa totes les hores.
Ha arribat el Nadal. I amb el primer que ho notem és en els detalls que trobem a la bústia.
Com la felicitació de l'ajuntament cap als bisbalencs.
Un dibuix del Francesc Masip
I el regal d'un calendari de sobretaula dedicat enguany a construccions de pedra seca del terme.
La felicitació de l'Ateneu Bisbalenc
Amb un dibuix del Francesc Porret i un desig al darrere
El dia de Nadal l'Ateneu s'omple de gent.
Aprofiten per sortejar una panera entre els clients que es trobem a la sala i han comprat números prèviament.
Una cistella valorada en 200€
Els tres lots per als socis van tocar a la Corina Arnautu, a l'Anna Perelló de cal Peremateu i a la Teresina Viñes de cal Serin.
Uns dies magnífics.
.
Com la felicitació de l'ajuntament cap als bisbalencs.
Un dibuix del Francesc Masip
.
Fent cagar el tió del Portal
El dia de sant Esteve a mig matí la canalla que va voler va poder fer cagar al troc de Nadal que hi havia al Portal.
Després de cantar-li el parenostre del tió de la Bisbal i de picar-li amb força amb els bastons,
mentre els adults ens ho miràvem amb enyorança....
Per fi va cagar. Enguany una bossa de llaminadures i un estel per a fer volar.
I tot seguit va marxar.
.
.
L'arbre més tardà
Enguany els nois van tardar a anar a buscar el pi per a posar al Portal i quan hi van anar feia un dia de vent. Això i la mala sort, van fer que fins a tres pins que van tallar, els van caure fora del remolc.
Veient que es feia l'hora de dinar van decidir pujar l'últim que havien tallat, a pes de braços al damunt del remolc.
Al arribar al poble, com ja era hora de dinar, van anar directes a l'Ateneu on es tradició que l'ajuntament els pagui el veure i un bon vermut. Massa gana no tenien perquè a mig matí ja havien esmorzat carn a la brasa.
Com no van poder posar el pi centrat damunt del remolc, quan per la tarda van pujar el tractor amb el pi per la costa la font, es van trobar que el tractor no podia girar.
Maniobrant es va fer de nit i ens va començar a ploure.
Fent força altre cop es va poder solucionar la dificultat.
Un pi molt maco
I com ja es tradició, tot seguit vam anar a veure el pessebre de la Margarita a l'entrada de cal Rebull.
Tot fet amb traça i voluntat de fer-ho.
Veient que es feia l'hora de dinar van decidir pujar l'últim que havien tallat, a pes de braços al damunt del remolc.
Al arribar al poble, com ja era hora de dinar, van anar directes a l'Ateneu on es tradició que l'ajuntament els pagui el veure i un bon vermut. Massa gana no tenien perquè a mig matí ja havien esmorzat carn a la brasa.
Com no van poder posar el pi centrat damunt del remolc, quan per la tarda van pujar el tractor amb el pi per la costa la font, es van trobar que el tractor no podia girar.
Amb la col·laboració dels voluntaris disposats a estirar la corda, el van plantar al lloc de sempre.
.
Desé aniversari del Pessebre Vivent
Aquest ha estat el desé cop que l'ampa i els alumnes de l'escola de la Bisbal han representat el pessebre vivent.
Els primers anys es va fer a la plaça del carrer Major, a dins del Perxe, a l'entrada de cal Mateu i a l'entrada de cal Roger. Des de fa tres o quatre anys es fa al moli antic i al Comú.
Els més petits sempre fan de dimoniets.
Enguany van posar un recull de fotos, moltes tretes d'aquest blog, de tots els anys i que ara es poden veure a la sala petita de l'Ateneu.
De pastors en van fer el Kilian i altres.
El Sergi era el fuster.
Aquesta nena feia de venedora de fruita i verdura.
El carro era del Valentí.
També venien tires per la rifa d'un pernil.
Al final, els actors van fer una petita actuació musical.
Com feia molt bona temperatura la gent es va estar una estona asseguts a la part de baix del Comú.
Gràcies a tots els organitzadors i als i les artistes.
.
Els més petits sempre fan de dimoniets.
Enguany va tocar fer de S Josep i la Verge, al David i la Ivet. El Mario va fer d'àngel.
Els tres reis van ser el Biel, la Bruna i l'Albert.
Els pagesos eren el Quim i la Ariadna.
En un racó el caganer.
L'Adil i el Guillem eren els forners.
A la parada de les mares es podia fer un tast de dolços donant la voluntat.
Sota el pi i vora el foc que havien encès a mitja tarda.
.
dijous, 26 de desembre del 2019
El nou futbolí de l'Ateneu
Diumenge dia 8 de desembre es va subhastar el futbolí i se'l va emportar un soci per la quantitat de 350€ que van ajudar a comprar el nou.
Dijous dia 12 al vespre, el vam treure de la sala del cafè.
Divendres dia 13 de desembre a les tres de la tarda i sota la presidència de l'Eduard Rebull, arribava el futbolí nou a l'Ateneu.
Des d'aquell dia, els caps de setmana treu fum.
Els joves i la canalla no hi paren de jugar i diuen que va finíssim.
Sembla ser que s'ha fet una bona compra i que l'amortitzarem ràpidament.
Estem contents amb la nova adquisició.
.
Dijous dia 12 al vespre, el vam treure de la sala del cafè.
El nou propietari se'l va emportar damunt del remolc.
Els primers a estrenar-lo van ser quatre socis i sòcies: El Ferran Masip, un dels promotors del primer futbolí, la Catalina Navarro, membre de la junta encarregada del futbolí, la Corina Arnautu, conserge del cafè i el Pere Prats, soci i primera persona que va fer entrar un gol al nou futbolí.
Els jugadors van vestits del Barça com en el vell i en l'altre equip hem passat d'anar de l'Espanyol a anar del Girona.
Els joves i la canalla no hi paren de jugar i diuen que va finíssim.
Sembla ser que s'ha fet una bona compra i que l'amortitzarem ràpidament.
Estem contents amb la nova adquisició.
.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)