.
dilluns, 26 d’agost del 2019
Sisena pujada al Grau
Ahir vam fer la tradicional pujada al Grau de la Bisbal a posar la nova estelada.
Cada any, quan en fa un que oneja, toca canviar l'estelada del Grau.
Enguany sols quedava un tros de blau.
Hi tenim pràctica i ja sap tothom el que ha de fer.
Els últims retocs i enllestit.
Ara foto de grup i esmorzar de germanor.
Fins l'any que ve.
.
.
Som notícia a la Vanguardia
LA MALETA DE FOTOS DE UN CUÁQUERO INGLÉS, VOLUNTARIO DE LA GUERRA CIVIL
La Leica de la retaguardia
El Museu d’Història de Catalunya presenta 150 fotografías de Alec Wainman
Han pasado 80 años desde que finalizó la Guerra Civil española pero periódicamente siguen apareciendo documentos que ayudan a conocer nuevos detalles o reforzar hipótesis de interpretación. Este verano el Museu de Història de Catalunya presenta Més Enllà de les trinxeres (1936-1939). Fotografies d’Alec Wainman (abierta hasta el 3 de noviembre) donde se muestran 150 imágenes de la retaguardiaque habían permanecido ocultas hasta que una parte de ellas se reprodujeron hace poco más de dos años en el libro Almas vivas: La guerra civil en imágenes.
Alec Wainman (1913-1989) era un joven inglés pacifista, cuáquero, apolítico, que se apuntó como voluntario de la Unidad Médica Británica y llegó a España el 31 de agosto de 1936. Como tantos otros idealistas venía a dar su apoyo a un pueblo que luchaba contra el fascismo. Condujo ambulancias, hizo de intérprete y de administrativo de la unidad médica. Como escribió Paul Preston, eran hombres y mujeres “que lo dejaron todo para luchar por la supervivencia de la humanidad civilizada”. Vino con su cámara Leitz Leica y durante dos años fotografió las personas y los lugares por donde iba. No en el frente de guerra sino en la retaguardia.
Alec Wainman durant la seva estada a Espanya
Tras la contienda intentó pasar página. Sus fotos quedaron en el olvido hasta que en los años 70 escribió unas memorias y las recopiló para enviarlas a un editor. En sus últimos años sufrió de alzheimer y el rastro de las imágenes se perdió hasta que su hijo, Johan Alexander Wainman, que reside en Canadá, en un golpe de suerte halló la maleta que guardaba celosamente 1.650 negativos.De nuevo otra maleta de fotos como en su momento sucedió con las de Robert Capa y Gerda Taro o las de Agustí Centelles volvía a poner imágenes de la guerra.
Para la exposición del Museu d’Història de Catalunya, el propio John Wainman junto con Plàcid García-Planas y David Ramos, ha seleccionado 150 fotografías. Hay imágenes de centros hospitalarios que atendían a heridos de guerra, pero eso es quizás lo más cercano al frente que vivió. La mayoría reflejan la vida cotidiana “detrás de las trincheras”. Como las fotografías de una fiesta del Libro celebrada en Barcelona, un 15 de junio de 1937, donde capta el detalle de un hombre que hojea una Biblia en un stand, un guiño a sus propias raíces protestantes.
Hay también imágenes que reflejan la belleza de paisajes del interior de Catalunya, como una vista de Montserrat, la de unos carpinteros en la Val d’Aran o la de un padre con sus hijas cuidando cabras en Tossa de Mar. De esa última población hay varias fotos del hotel Casa Johnstone, que durante la guerra se convirtió en un orfanato. Se distingue a Archie Johnstone, periodista, y su mujer la escritora británica Nancy Johnstone que desolada acabó vendiendo el hotel en 1951.
La mayoría de los personajes de Wainman son anónimos con pocas excepciones. Una de ellas es el pintor Joaquim Mir i Trinxet, que aparece con su familia y bebiendo en porrón. Vivía en Vilanova i la Geltrú y tras la contienda fue acusado por el régimen franquista y encarcelado, muriendo al cabo de poco.
Entre los fotografiados aparecen el pintor Joaquim Mir y los propietarios del hotel Johnstone de Tossa
En agosto de 1938 Wainman abandonó España debido a una hepatitis, pero más tarde viajó hasta los campos de concentración del sur de Francia y logró el traslado, entre otros, del director de teatro Pepe Estruch, de 23 años, que había formado parte del grupo de teatro universitario de Federico García Lorca. En una de las fotos se ve a Wainman con Estruch y otro periodista Marcelino Sánchez, al que también rescató de las playas del Rosellón y acabó trabajando de jardinero en su casa de Shipton.
El fill de Wainman, en John Waiman, va venir a la Bisbal fa pocs anys.
Ens ho explica l'Enric Cafenou:
Al setembre de 2016 en ocasió de la presentació del llibre, John Waiman i senyora van estar tot el dia aquí, van visitar la Cova i el cementiri, vam identificar fotos i vam dinar a cal Trucafort. Havien vingut de Vancouver (Canada)
Aquests dies, el Joan i l'Ester de cal Cinto han anat a veure l'exposició i me n'han arribat aquestes imatges que ara publico.
Si passeu per Barcelona i teniu un moment, val la pena visitar-la.
.
Ens ho explica l'Enric Cafenou:
Al setembre de 2016 en ocasió de la presentació del llibre, John Waiman i senyora van estar tot el dia aquí, van visitar la Cova i el cementiri, vam identificar fotos i vam dinar a cal Trucafort. Havien vingut de Vancouver (Canada)
Aniversaris
Durant el proper mes de setembre es compliran 10 anys de la inauguració de l'estació depuradora d'aigües residuals de la Bisbal de Falset.
El dia 4 de setembre de 2009 ens van convidar a anar al lloc on està situada i ens van ensenyar el seu funcionament.
Crec recordar que era un migdia i que després ens van convidar a un aperitiu.
També durant aquests dies d'agost es compleixen els 40 anys del primer bany a la piscina.
L'any abans, els nens i nenes de l'època ens manifestàvem davant la visita del governador civil de la província, vingut a la Bisbal per a inaugurar les noves instal·lacions dels Freginals, demanant una piscina.
Fins aleshores haviem anat al riu a banyar-nos i aquest cada any estava més eixut i brut.
L'any vinent, gràcies a l'esforç de tot el poble ja estava quasi enllestida, però no es va poder acabar fins a finals d'agost.
Davant de la insistència de les criatures la van obrir al públic durant uns quinze dies i crec recordar que no estava ni encimentat el perímetre. Sí, ciment, perquè les rajoles tardarien a arribar uns anys.
Però això era el de menys. Encara recordo la sensació de la primera vegada que m'hi vaig tirar. Felicitat total.
L'any vinent, al juliol de 1980, ja estava una mica més presentable, tot i que sense pintar de blau (les rajoles van arribar encara més tard) i la va venir a inaugurar el mateix governador civil, el senyor Robert Graupera.
Si us fixeu en el detall de que el xiringuito no era on es ara sinó al davant de la part més fonda de la piscina. Els primers anys estava fet amb bigues de fusta i quatre canyissos mal posats. El just per a fer ombra al Toribio de cal Serin, el primer que es va cuidar del manteniment i de vendre les entrades.
Al cap d'un any ja ho va començar a fer el Miquel de ca l'Ardevol, pare de l'Eva que tants anys fa que el va substituir.
Estàvem acostumats a poc i tot ens semblava bé.
En quaranta anys de vida de la piscina ja s'hi han fet diverses obres i una remodelació a fons.
Tenim una piscina magnífica.
En un entorn incomparable.
Però sembla ser que aviat tocarà una altra reforma de costats i baixos.
També potser de la depuradora de clor. Ara es porten les de sal i fins i tot es parla de depuradores d'ozó.
Com ha canviat tot en quaranta anys.
Nosaltres els que més.
.
També durant aquests dies d'agost es compleixen els 40 anys del primer bany a la piscina.
L'any abans, els nens i nenes de l'època ens manifestàvem davant la visita del governador civil de la província, vingut a la Bisbal per a inaugurar les noves instal·lacions dels Freginals, demanant una piscina.
L'any vinent, gràcies a l'esforç de tot el poble ja estava quasi enllestida, però no es va poder acabar fins a finals d'agost.
Davant de la insistència de les criatures la van obrir al públic durant uns quinze dies i crec recordar que no estava ni encimentat el perímetre. Sí, ciment, perquè les rajoles tardarien a arribar uns anys.
Però això era el de menys. Encara recordo la sensació de la primera vegada que m'hi vaig tirar. Felicitat total.
L'any vinent, al juliol de 1980, ja estava una mica més presentable, tot i que sense pintar de blau (les rajoles van arribar encara més tard) i la va venir a inaugurar el mateix governador civil, el senyor Robert Graupera.
Al cap d'un any ja ho va començar a fer el Miquel de ca l'Ardevol, pare de l'Eva que tants anys fa que el va substituir.
En quaranta anys de vida de la piscina ja s'hi han fet diverses obres i una remodelació a fons.
També potser de la depuradora de clor. Ara es porten les de sal i fins i tot es parla de depuradores d'ozó.
Com ha canviat tot en quaranta anys.
Nosaltres els que més.
.
divendres, 23 d’agost del 2019
Racons propers que podem visitar
A poca distància de casa, a peu o en cotxe es poden veure aquests racons del terme tan bonics.
L'enjub de cal Venerando, al seu tros del Grau.
Les coves tancades de la mateixa cova.
La Bisbal des del mirador de la Serra de l'Agustí quan surt el sol pel darrere del Montsant
La cabana de pedra seca i l'enjub de volta del Pla d'en Junquet de cal Redó (ara de cal Serin)
A poca distància el magnífic i gegantí enjub de pedra seca i volta de ca l'Alegre ( des de fa anys de cal Roig)
La porta per accedir a l'aigua que hi ha al fons del pou excabat a la roca.
Vist des del davant
La cova Foradada des de dins.
Petites meravelles de la natura i de l'home que tenim a prop i que val la pena coneixer, senyalitzar i mantenir net per a que tothom hi pugui anar .
.
L'enjub de volta del Coll Baix de cal Basílio
Els degotalls de la Cova l'Esquirol
Amb una taula de pedra i el selló
La cova de les Figueres de cal Fuster
El forn de pa datat de la guerra civil que hi ha a l'interior.
El forat de la cova Foradada vist des de l'exterior
Dalt de la cova el forat
.
Anuncis de setembre
Aquests cartells anuncien coses a fer durant el mes de setembre.
El de l'exposició de cal Cafenou ens diu que ja fa deu anys que va muntar-la.
Programa de la festa Major de la Bisbal.
Nit jove dins de la programació de festes.
No falteu a res si podeu
.
El de l'exposició de cal Cafenou ens diu que ja fa deu anys que va muntar-la.
La pujada al Grau a posar l'estelada també compleix els sis anys
.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)