Un any més hem tancat el molí

La setmana passada els moliners de la Cooperativa Agrícola de La Bisbal van acabar de treballar al molí en aquesta campanya 2013-14 de la recollida de les olives.
El Joan Masip de cal Marino ens ha fet el seu resum habitual:

"A últims de febrer de l'any passat es va presentar una nevada que va anar molt bé a les oliveres que van tenir aigua de sobres durant els primers mesos de l'any. Fins i tot sortien  els aiguamolls pel terme.

L'arbre va florir molt bé i amb això ja es tenia una part de la collita assegurada.

Però com sol passar les bromes a l'estiu  es van oblidar de les nostres terres.
Com cada any després de Tots Sants vam començar la recollida de les olives.

Es van collir primer les terres de secà. Allí les oliveres es fan un tip de patir durant els eixuts mesos d'estiu i el pagès ja sabia que quan plouria  caurien moltes olives, ja que el tronxo mig sec no aguanta el pes del fruit. Aquest any almenys va donar temps a arreplegar-les.
 Fins al quinze de novembre no van tornar les bromes. Aquells dies van caure vora els cent setanta litres entre pluja i neu. No cal dir el bé que va anar. Sort en tenim del reg de suport. Però com l'aigua caiguda del cel no hi ha res.

Com l'oliva era molt bona i les temperatures altes, vam tenir uns atacs de mosca de l'oliva,  el xixí, molt forts.

Per ensulfatar ja no hi érem a temps i val a dir que els productes bons els han anat retirant del mercat i amb les retallades de l'administració tampoc van ensulfatar amb l'avioneta com es venia fent en els últims anys. Amb tots aquests entrebancs no cal dir que es va perdre fruit.
Però la recollida va anar prou bé.

Algunes nits de fred van arrupir les olives i en va matar alguna, però es pot dir que vam tenir una campanya molt bona.

I ara al pagès de La Bisbal li vull donar una classificació. Si fos com al futbol diria que juga a Primera Divisió i que fins i tot arriba a la Champions. És bo de veritat.

Com que veu que totes les olives que ha de recollir,  no les pot arreplegar ell sol, la solució es llogar temporers. A l'hivern veus "mohamets" per tot arreu i als vespres a l'hora de pesar si vas per la vora del molí  et trobes uns remolcs molt carregats d'olives.

Per la poca gent que viu a La Bisbal déu ni do de les que s'han collit.
1.523.882 quilos d'olives.
La tercera collita més gran de la història de la Cooperativa. Superada per les de les campanyes dels anys 2008-09 i 2010-11.
Aquesta d'enguany també ha estat bona el quilos d'oli, 327.254 quilos. Amb un rendiment mitjà de 21,48 quilos d'oli per cent quilos d'olives.
Si parlem de cisternes que hem omplert amb el nostre or líquid, seran tretze s'hi incloem el que es ven envasat.
Ara ja mirant cap a la següent collita podem dir que l'any ha començat amb pluges. Anem bé.
I sempre esperem que la d'aquest any sigui la millor.
Bona sort pagesos bisbalencs que us la mereixeu.!! "
Joan Masip

A mi sols em queda dir que les fotos són fetes al terme de La Bisbal. Unes terres molt costerudes  que els pagesos no poden collir amb estenedors ni vibradors automàtics. Aquí ho fan tot manual i amb tècniques, com la de la canya, adaptades a les espones.
I el bo es que els pobles de l'entorn tenen les terres millors però no  superen als pagesos bisbalencs en quilos d'olives recollits.
I si en voleu saber més de l'emprenedors que són en posar el reg a les seves terres, aquí teniu aquesta notícia.
Cliqueu damunt de l'enllaç:  http://www.iagua.es/noticias/agricultura/14/02/03/cataluna-amplia-y-mejora-el-regadio-del-rio-monsant-44611
.

Assemblea Anual de l'Ateneu Bisbalenc

Ja hi tornem a ser. El proper dissabte dia u de febrer els dos-cents socis de l'Ateneu estan convidats a l'Assemblea General ordinària que es celebrarà a les deu del vespre a la sala polivalent de l'entitat.

Mentres tant des de l'Ateneu han passat la Memòria anual per la casa del poble dels socis.

Si algun no l'ha rebut que parli amb el President o amb algun membre de la junta que els hi faran arribar.

Aquest llistat de noms que veureu a continuació eren els dos-cents socis de l'Ateneu Bisbalenc al tancar l'any 2013.
Com podreu veure totes les baixes menys una són per defunció.
Des d'aquest blog voldria fer un homenatge a tots els que van ser socis durant tota la seva vida adulta  i que aquest últim any ens van deixar.
Les altes són de persones de fora que s'han comprat casa al poble aquest últim any i han tingut el detall de fer-s'ho, del poble i que encara no n'eren i del Jordi Vicente i del David Aleu que al complir els divuit anys s'han afegit a la nostra entitat. Un fet molt d'agrair i que venen fent en els últims anys els que entren en  l'edat de poder ser socis de l'Ateneu Bisbalenc.
 Tot un detall, de part seva i de les seves famílies, envers aquesta societat i la seva junta que fa tan per al poble i per tots els que hi tenen relació.

I si tu que llegeixes el meu blog et vols fer soci encara hi ets a temps. Avantatges? Cap ni una. És per l'orgull de ser-ho. Un motiu prou bo i que ha fet decidir molta gent abans que tu.
El preu? Insignificant per a la gent que té la sort de tenir un treball.

O és que algú de dins o de fora s'imagina La Bisbal sense l'Ateneu?
Que per cert el dia u de gener va fer els noranta-set anys!!!!
I ara a esperar l'Assemblea del dissabte on a més de repassar els comptes de l'any acomiadarem a tres membres de l'actual junta i donarem la benvinguda a tres de nous.

I després del canvi de junta, aquests són els nous membres.

El Miquel Perelló de ca l'Avenc, el Xavier de cal Rebull i la Montserrat Ardévol de cal Cèlio.
Amb l'agraïment de tots els socis per acceptar el càrrec.

També aprofito per a presentar a la nova "conserge", la Corina. Una noia molt jove i eixerida que fa uns anys que va arribar de Rumania i que ja en  fa un parell que viu al poble junt amb el seu marit, el fill, els sogres i uns quants cunyats i cunyades.
Molta sort.


.

Sortida fins a l'aljub de cal "Bisílio"

Aquesta caminada dura un parell d'hores entre anar i tornar però val la pena fer-la.
Aquí teniu el mapa de la ruta per arribar-hi.

Nosaltres la vam fer un matí  fred típic d'un dia d'hivern i va estar molt bé.
Es surt de La Bisbal i la finalitat es fer cap al Coll Baix de cal Bisílio on hi ha un aljub cobert amb una volta de pedra seca.

Sortim del poble i anem en direcció al Pont de riu, el travessem i ens enfilem pel camí de pedra que trobem. Sempre recte per un camí de carro (foto1) seguim en direcció al Coll de Manxa, que està senyalat amb un indicador del Parc Natural.

Ara deixem el camí de carro i enfilem per un camí de ferradura (foto2) cap als Colls Baixos.

Trobarem alguna senyal groga que seguirem i arribarem a un camí  empedrat una mica dret (foto3). Una mica més endavant i ja serem al Coll Baix, el punt més alt del nostre recorregut.
Ara ja anirem baixant per un camí ample de terra i molsa fins arribar a un creuament de camins amb un indicador del Parc.
Hem d'agafar el de més a l'esquerra, el que diu "Cap a La Bisbal pel Coll Baix, 3'4 km."
Seguim per un sender entre mig del bosc i arribem a l'Era del tros de cal Bisílio. És un tros erm i ara per a veure l'aljub ens hem de dirigir cap a la dreta per una feixa d'avellaners mig morts i plena de marfulls i brossa (foto4).

Seguim recte pel mig de la feixa i abans d'arribar a una soca alta d'olivera seca pugem pel derroc de l'espona que tenim a mà dreta fins a la feixa de dalt (foto5)

Pugem unes quantes espones igual d'ermes i ens trobem al davant una roquera que té al damunt una esponeta baixa de lloses posades en diagonal (foto6)

Continuem sempre amunt pel caminet que aguanten aquestes lloses i ja ens trobem davant de la porta de l'aljub.

Està situat en una raconada que baixa del Montsant i a l'hivern sempre està ple d'aigua.

Així és vist per dins.

Venen ganes de fer un glop.

Mireu com es veu des de dalt.

A veure si les migrades brigades del Parc Natural tenen un dia un moment per a netejar aquest espai i posar un indicador per a fer més senzilla la manera de trobar-lo ja que val la pena de veure.

 Ara hem de refer els nostres passos per les feixes ermes fins  arribar altre cop a l'Era.
D'allí, i al nostre davant, surt un camí de carro ample que és el que hem de seguir per a fer cap a La Bisbal.
Anirem trobant trossos de terra conreada i anant baixant pel camí  tindrem un barranc amb tormos a la nostra esquerra (foto10).

En aquest punt ja veurem La Bisbal de lluny.
Anem seguint i quan trobem un tormo a la nostra esquerra deixem el camí principal que ens portaria cap a les Coves de Benet i agafem el de l'esquerra que baixa en direcció cap al poble (foto11).

 Ara caminarem sempre per un camí planer per la vora del riu, que tindrem sempre a mà dreta, fins arribar altre cop al pont que el travessa i d'allí sempre amunt fins arribar a La Bisbal.

Nosaltres aquesta sortida la vam fer un assolellat dia vint-i-nou de desembre però al migdia quan ja érem vora el poble, als trossos obacs del camí de tornada, trobàvem gel als tolls de la pluja que havia caigut uns dies abans.

.

La inauguració de la piscina a l'any 1980

Doncs sí, les autoritats ens van fer cas i  van ajudar a l'Ajuntament a fer una piscina. Cal dir que els bisbalencs també hi van col·laborar posant-hi molts jornals.

Al cap de dos anys ja estava més o menys acabada i un dissabte del més de juliol de l'any 1980, el mateix Governador Civil va inaugurar la Piscina Municipal.
L'alcalde continuava sent el Valentí, però aleshores ja estava acompanyat d'uns regidors elegits a les urnes per tots els bisbalencs en les primeres eleccions municipals de la Democràcia.

Mentre tallava la cinta el senyor Robert Graupera, podem veure a l'Angel de ca la Nuri, a l'Alvaro de cal Bepo, al Pep Manuel, al Miquel de cal Pep Pere, al Joan Maria de Vilanova, al Jesús de cal Sas, al Ramon del Sord, .....

El mossèn Emilio va beneir les instal·lacions i aquí veiem a les parelles de nuvis Paco i Marta de cal Ragatxo i Lluis i Maria Pilar de cal Sunsion.

Aquí tenim a la Imma Sas de ca la Mª el Pastisser, al Miquel i la Montserrat de ca la Paula, al Ramiro de cal Guerxo, a la Magdalena de cal Quico Cuero, al metge d'aleshores Josep Mª Basart i al fons a l'esquerra un nen molt rosset  el Roger Aleu en braços del seu pare, el Jaume de cal Portal.

El primer any la piscina es va estrenar de color ciment. L'any següent la van pintar i anys més tard es va enrajolar tal com és ara. Al fons veiem el bar. Una barraqueta feta de canyissos on el Toríbio de cal Serin, el padrí del Joan Pere es cuidava de vendre les entrades i de vigilar. Un parell d'anys més tard amb el bar al lloc actual hi va treballar durant uns quants anys, el Miquel de ca l'Ardévol, el pare de l'Eva Maria.

A continuació es va anar a la Societat Recreativa que encara es continuava dient "La Paloma" a prendre un aperitiu. En les imatges hi tenim a l'Alvaro de cal Bepo, al Governador Civil, a l'alcalde Valentí, un periodista i al Miquel de cal Pep Pere. La tele del fons va ser la primera en color de l'Ateneu i de les primeres del poble. Tot un luxe que sols es podien permetre uns pocs. Que escarransida que em sembla ara el gran que la veiem abans .......

Després van anar a veure la màquina Pieralisi que s'havia comprat feia un parell d'anys per al molí de l'oli. Hi veiem al Pep Manuel que la feia anar durant la collita, al gerent Manel de cal Joan del Quico, al Sisco de l'Eres, el President de la Cooperativa en aquell moment i a altres bisbalencs com el Sisco de cal Lluis del Farré, a l'Eugenio de ca l'Esquerré i altres.

Uns dies més tard també vam sortir al diari

.

La inauguració dels Freginals a l'any 1978

Ara us ensenyaré unes fotos del dia de la inauguració del Parc infantil i la pista dels Freginals. Es va portar a terme una tarda del més de setembre de l'any 1978.
Son unes fotos curioses de veure perquè hi surt molta gent que ara ja fa anys que ja no hi es i les criatures que hi surten han crescut molt.

El parc era molt nou però fixeu-vos en les façanes del darrere, la sala de l'Ateneu, cal Trucafort, fins i tot a cal Ciego. Que canviades que estan.

Era alcalde el Valentí Gorgori i va venir el Governador Civil de Tarragona, el senyor Robert Graupera i el President de la Diputació, senyor Clua, principals autoritats del moment a la nostra província.

També és de justícia posar aquesta foto on surt el Jaume Aleu Jornet, que hvia estat alcalde de La Bisbal uns anys abans i va ser el que va comprar els terrenys dels Freginals. També hi veiem a la seva dona, la Mª del Carme de cal Portal, el Sisco i la Pilar de la Torre, la Juanita de cal Gendret, el Cali i la Montserrat de cal Redó (que sembla que no passin els anys per a ells), la Teresa de ca la Jaumeta, la Sunta de ca la Cassimira, ....

La qualitat d'algunes de les fotos no era com  les d'ara però molts hi reconeixereu a algun familiar.

Aquí tenim a la Irene de cal Pep Pere, a la Isabel de cal Miquel Serin, a la Isabel de ca la Nuri, la Glòria de cal Bonifaci, ....

En aquestes en primer pla hi veiem al Xavier Buxaus de ca l'Adrià.

Més enrere al Miquel Prunera i a la Maria dels Angels Masip entre molts altres.

Aquí tenim a l'Emílio Gorgori i al Sisco Masip de ca l'Eres, ... Si us hi fixeu bé els coneixereu a tots amb uns quants anys menys.

Aquesta foto està feta quan es va anar cap a l'Ateneu, aleshores encara "Sociedad Recreativa La Paloma" a fer un aperitiu. El President de l'entitat devia ser l'Heribert Masip de cal Puro.
Fixeu-vos en el paper amb el que estava empaperada tota la sala .... i el bonic que el trobàvem!! Ara ens faria mal de cap.

L'anècdota del dia la van protagonitzar les criatures que van aprofitar tan il·lustres visites per a demanar una piscina. En primera línia l'Alba Martí de cal Pep Manuel, la Mª Montserrat Prunera i el Robert Gil de cal Coix ( amb una ferida al genoll) . Els altres ja us coneixereu, la Glòria, la Gemma, el Raul, l'Àlvaro, .....

En aquesta foto les autoritats anaven a veure el molí de la Cooperativa que s'havia d'estrenar aquell mateix hivern. Hi veiem al Manel Masip, aleshores gerent de la mateixa i al seu costat el Lluís Masip de cal Damia'l Tita i els del darrere el Miquel del Bonico, que n'era el President, el Sisco del Sunsion, el Pep de cal Martí, el Sisco de cal Farré, ....
Tots passant per sota de l'Era de cal Morera, on ara i des de ja fa molts anys hi ha edificada la casa del Pep Manuel

I vam sortir al diari

compartint notícia amb els pobles veïns.

Les pancartes devien fer el seu efecte perquè al cap de dos anys ja vam inaugurar una piscina....

.

I la vida continua

"La vida sigue igual"  (clicar al damunt per escoltar-la)

Aquesta és una cançó de l'any 1968 que podria formar part de la banda sonora del nostre poble en aquesta última setmana.
Ahir ens va deixar el Miquel Amorós de cal Miquel del Serin. Una gran perdua.

 Tot el poble el trobarà a faltar i especialment la Parròquia de La Bisbal en la que mai, mentre ell va poder, hi va faltar una flor en algun pom d'aquells que només ell sabia fer tan bé.

Però també durant aquests dies han nascut la Bruna Aleu a ca l'Aleixa i la Jana Masip del David de cal Catarino. Felicitats als pares i padrins.