Aigua

Potser ha plogut una mica tard però el que és aquest mes d'octubre no ens podem queixar.

En el que va de mes han caigut 128 litres d'aigua al poble i si comptem els 34 litres del dia vint-i-nou de setembre, passem dels 160. I el millor de tot és que han caigut molt bé.

Les oliveres ho han notat i les olives ja comencen a madurar. Aviat es podran collir.

Aquesta aigua està omplint les reserves d'aigua i el pantà de Margalef. Al riu no es nota perquè està molt brut però també deu baixar més ple.

I ara aprofitant que parlo de l'aigua posaré unes fotos antigues que m'han passat, relacionades amb l'aigua.

Fins a l'any 1959 no es va posar l'aigua corrent per les cases de La Bisbal.

En aquesta foto es veu al Joan Masip de cal Cèlio venint de buscar aigua de la font amb la mula carregada amb l'albardó i els cantis dins dels arganells. És una foto de l'any 1958.

  Aquesta aigua era per a rentar-se, cuinar, beure... Amb el senzill que és ara obrir l'aixeta. Els que no ho hem viscut no ens hi sabríem avenir i els altres ja no se'n recorden.

Aquests dies el sobreixidor de la font, que no ha parat de rajar ni un sol dia en aquest últim estiu tan sec, no dona a l'abast de tanta aigua com surt al seu origen, el brollador de la Cova de Benet. Una de les millors coses que tenim al nostre poble.

Abans de posar l'aigua per les cases del poble, si l'any era sec, "tendaven" l'aigua de la font. Això volia dir que en donaven un canti o un canteret (mig canti) per persona. A les cases que eren colla, els en sobrava i la podien donar a alguna que els en faltés.
Quan l'aigua estava "tendada" es passaven unes fustes d'una casa veïna a l'altra. Quan rebies les fustes volia dir que havia arribat el teu torn per anar a la font i s'evitava fer cua esperant al davant del raig. Quan ja havies omplert la teva aigua passaves les fustes al següent, i així successivament.
Quan ja havia omplert tothom, es deixaven les aixetes de la font obertes perquè s'omplissin els "abeuradors" per a poder beure les mules.

Aleshores no se'n gastava tanta com ara d'aigua, això que hi havia animals per les cases, com gallines i conills.

Als pastissers i al Cafè els donaven tota la que volguessin.

A rentar la roba s'anava al riu i a les cases de dutxes i vàters no n'hi havia (sols una comuna).

                               Dones rentant al riu, al seu pas per davall del pont, als anys trenta.

 Quan a l’estiu s’anava a rentar al riu, les dones es llevaven junt amb els seus marits que marxaven cap al tros. Encara era fosc. Anaven a senyalar el lloc i la llosa on rentarien. Així s’asseguraven una llosa ben maca i ben situada.

Quan s’hi començava a veure, marxaven de casa amb el cubell, la pala i la panera de la roba bruta. També portaven la caixa amb un coixí per agenollar-se, el lleixiu, la pastilla de sabó, el sabó moll (tot fet de casa) i una “monyeca” amb pols de blau per a deixar la roba blanca més llustrosa.

Aleshores l’aigua que baixava pel riu era clara com un mirall. Les vores del riu i el pedregar també estaven nets de canyar i brossa perquè al poble hi havia ramats de cabres que sempre hi anaven a pasturar i els homes quan anaven a l’hort també deixaven l’animal que mengés per allí. També plovia més que ara i la riuada deixava el pedregar net.  N’estava tant de net que algunes dones hi estenien la roba perquè se’ls eixugués. També se n’estenia sobre els joncs.

Si en alguna casa la mestressa no tenia salut, o havia acabat de tenir una criatura, llogaven a una dona per que els anés a rentar la roba al riu.  Una de les que hi anaven habitualment era l’Antonia del Guerxo, “la Guerxa”, que hi va anar fins que els seus nois van ser grandets per començar a treballar. També hi solia anar la Maria, la jaia el Serin.

Al poble hi havia basses que ja no es feien servir dels antics molins de Lliura i si en alguna casa feien obres, treien l'aigua de pluja, de la que tinguessin més a prop. N’hi havia una al carrer Enric Ventosa, al Comú de Sas, al carrer la Bassa i al carrer la Palma, dins del molí de Trucafort. La portaven cap a casa amb "portadores", entre dues persones agafant uns pals llargs que s'anomenaven "semalers".

 També es treia aigua d’aquestes basses  s’hi havia algun incendi al poble o a la rodalia.

Amb l'aigua de les sèquies per a regar els horts, als estius secs, es feia el mateix amb els torns. Això es va acabar al fer l'embassament de Margalef.

L'any 1960 es va fer la festa de la inauguració de l'aigua corrent. Aquest es el programa d'actes d'aquell dia.

No us estranyi el dibuix, eren altres temps.

Les fotos que tinc son de diferents moments com, el "pasacalle" a càrrec de la Banda de Música Ciutat de Reus. Es veu el que aleshores era l'agutzil, el Joaquim Gorgori, i un dels nens que va al davant és el Josep Mª de cal Boberol. Un altre, el de la camisa blanca és l'Enric Amorós de cal Serin que porta de la mà al seu germà petit, el Josep Mª ( Serinet).Davant dos germans més agafats de la mà: l'Albert i el Lluis Masip de ca l'Eres.

A continuació la rebuda a les autoritats per part de l'alcalde, el Francisco Masip de ca la Sunsion, també es veu al Josep de cal Macià que porta al davant el seu fill Josep Mª Ardévol. Una mica més enradere el Nilo. El nen que va de mariner és el Joan de cal Sas i el de la bandereta l'Enric Amorós. Davant de tot l'agutzil parlant amb el Josep Mª de ca l'Apolinar i en primer pla el Ramon de cal Bep.

El senyor del bigoti és l'enginyer que va posar l'aigua al poble, l'Enric Ventosa, i al que es va dedicar un carrer del poble, per l'interès que hi va tenir, que des d'aquell dia porta el seu nom. Aquest senyor l'any passat va morir de vellesa, amb més de noranta anys,  a Tarragona, el seu lloc de residència.

Aquí es veu el moment de la benedicció i inauguració per part del mossèn Manuel Querol acompanyat de les autoritats i altres bisbalencs.

Com Casa de la Vila no devia estar en molt bones condicions tots els actes es feien en aquest balcó d'una casa particular situada al Portal.
Les dones i nenes sembla que aquell dia no fossin al poble.

Dels altres actes no en tinc cap imatge.

 Al setembre de l’any 1960 l’ajuntament va  repartir els Títols de Socis Honoraris de l’abastiment de l’aigua corrent a totes les cases que havien fet alguna aportació econòmica o en treball.

 

Per cert en el temps d'escriure aquest full han caigut vuit litres més a sumar als que us havia dit més amunt.



.