La tradició de la Castanyera

La Rosina Carrasco de cal Peret m'ha enviat aquest escrit per a que entenguem com van començar la nostra tradició de la Castanyada per Tots Sants:

Encara més antiga que la tradició castanyera existeix la tradició de Tots Sants; i ens remuntem a aquesta per conèixer com, mica en mica, les castanyes es van anar posant pel mig.

Tirem enrere, fins l'Edat Mitjana. Cada 31 d'octubre era tradició rendir record i oferir una oració als difunts. Però abans, sembla que la gent era més despistada, i perquè no passés per alt aquesta data, els campaners de cada poble feien tocar durant tota la nit les campanes d'esglésies, parròquies i convents tot recordant que aquella era la nit de Tots Sants.

Estem parlant de pesades campanes i tota la nit estirant la corda amunt i avall pot arribar a ser molt esgotador. Per això els campaners exhausts necessitaven algun aliment per agafar energia i així poder aguantar tota la nit.

En aquestes èpoques de l'any la castanya era el fruit sec més abundant; així doncs va ser el més consumit pels campaners durant aquella nit, cal dir també que ho acompanyaven d'una bona copeta de vi blanc que anava molt bé per alleugerar la nit.

Els campaners no estaven sols, normalment els seus familiars s'apropaven fins al campanar per fer-los companyia en aquella nit de records. Al final avis, àvies, fills i parelles també es van apuntar a l'àpat castanyer, i així poc a poc es va fer popular que tota la família mengés castanyes i vi blanc durant la nit de Tots Sants.

Amb el temps, quan les campanes van deixar de sonar i aquest costum ja estava instaurat, es va donar un pas més enllà. Va esdevenir habitud que la tarda d'aquell dia els homes es dediquessin a collir castanyes i llenya. Després, en arribar a casa, la dona que havia estat fent pastissets (semblants als actuals panellets), ficava la llenya al foc per fer coure les castanyes. Quan queia la nit es reunia tota la família al voltant de les brases i allí les consumien junt amb el vi blanc i els pastissets mentre resaven als seus difunts.

A finals del s. XVIII el costum estava tan estès i arrelat que la castanya va passar a ser un element comercial, va ser aleshores quan, per fer més encisador el fruit, va aparèixer la figura de la castanyera. La dona de mocador al cap que en aquestes dates podem trobar pel carrer, al costat del seu foc, i que amb un somriure ens ofereix l'escalfor de les seves castanyes.

I així és com hem celebrat la Castanyada i Tots Sants a La Bisbal: 

Els més grans hem anat al cementiri a portar flors als nostres familiars que estan allí enterrats.

 Enguany tot estava una mica damunt davall degut a les obres de millora que s'hi estan realitzant.

Des de l'Ajuntament han contractat uns paletes que han fet teulades als nínxols,

n'han fet de nous, picaran l'arrebossat de les parets bufades, pintaran de nou tot el cementiri i pavimentaran els dos carrers.

Aquestes son les orles funeràries que presidien les cantonades de les parets del Cementiri Vell i que ara, aprofitant les obres, deuran col·locar en un lloc adequat.

Mentrestant a l'escola ens convidaven a tots a la Castanyada.

 

 Els nens i nenes més grans han fet melmelada de carabassa.

Els de la classe dels petits han fet panellets.

I aquesta castanyera tan velleta,  que m'ha confessat que es conservava tan bé degut al fred, ha portat les canstanyes torrades.

 I després de sopar hem continuat la festa amb la Castanyada i el Karaoke que han organitzat les dones de l'Associació Boixerola.

 Tot ha estat molt bo. 

Llàstima que no tenim imatges dels valents que han sortit a cantar. 

.