Setanta anys després....

77 ANYS DESPRÈS DE LA BATALLA DE L’EBRE, LOCALITZA LES RESTES DEL SEU PARE A LA FOSSA COMUNA DEL CEMENTIRI DE LA BISBAL DE FALSET 

Isidre Manyosa i Companyó nasqué a Ripollet (Vallès Occidental) el 31 de desembre de 1904, fill d'una família força coneguda, era el mes gran de cinc germans, una noia i quatre nois, allà residia, allà es va casar amb l’Engràcia Codina i Roca, ( nada a Santa Coloma de Queralt ) allà van néixer els seus fills, Maria Teresa i Pere, entre 1934 i 1936 va ser regidor d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament. Mobilitzat durant la Guerra Civil, va desaparèixer a la Batalla de l’Ebre. El seu fill, Pere Manyosa i Codina, tan sols tenia un mes i mig aleshores, i ja no va conèixer el seu pare. Pocs mesos després amb la seva mare i germana, per por de les possibles represàlies, s’afegien a les llargues caravanes camí de l’exili francès, on el sorprengué la Segona Guerra Mundial. A la tornada de l’exili els primers anys de la postguerra, van refer la seva vida a Cervera, i des de 1956 a Mollerussa (Pla d’Urgell) on viuen actualment. 

Malgrat que no el va arribar a conèixer, el Pere no ha parat de buscar i voler saber el destí del seu pare, i per fi, el passat 22 d’abril, com tantes vegades havia fet a Internet, apareixia a la pantalla del seu ordinador una llista de la fossa comuna del cementiri de la Bisbal de Falset on figurava el nom del seu pare mort a l’hospital de la Cova de Santa Llúcia i enterrat el 27 de juliol de 1938. 
L’emoció i l’alegria envaïren al Pere i, uns dies desprès amb la seva esposa, corrien cap a la Bisbal de Falset i es plantaven davant la fossa comuna del cementiri. Les sorpreses del Pere no s'acabaren aquí, doncs quina casualitat, a la mateixa fosa hi es enterrat, Isidre Tella i Valls, localitzat l’any 2003 (una làpida el recorda) oncle del Magí Carné Tella ex alcalde de Mollerussa i bon amic seu. 

En breu tornaran amb tota la família per homenatjar-lo i col·locar una làpida que el recordi. - Malgrat tot, m’agrada el lloc, en aquestes muntanyes i aquest bell paisatge on descansen les restes del meu pare - exclamà el Pere en abandonar el cementiri.