Al meu pare

Aquest article que penjo avui no tindrà gaires paraules. Que es pot dir d'un pare?
El meu tenia setanta-set anys i s'estimava a la família, al seu poble i als seus trossos.
Era un bon pagès i barraquer.

Home senzill, que amb poc s'acontentava.

Va marxar quan el timó estava al pic de la florida. No hi ha planta més simple que aquesta i a la vegada tan completa.

Alguns versos d'aquest poema, que surt al primer llibre del Josep Peremateu, defineixen molt bé a mon pare.

Ens va deixar dissabte i ja l'enyorem....

El nostre agraïment a tots els que d'una manera o altra ens heu acompanyat en aquest temps;
familiars, amics, veins i especialment a l'equip de PADES de l'hospital de Mora d'Ebre (Eduardo i Olga) i a la metgessa i la infermera del CAP de la Bisbal (Pilar Pérez i Emma Vidal).