L'onze de setembre amb el grup de la Bisbal

El dia del Gos de la Bisbal,des de fa uns anys, no es per mandrejar.
Últimament cau en la Diada Nacional de Catalunya.

Degut a això, a mig matí mentre la majoria dorm i els carrers estan en silenci,

ens vestim amb l'equipament oficial d'aquell dia i cap a Barcelona.
Alguns marxen en cotxes particulars i altres en bus.

En dues hores ens plantem a la capital i directes a buscar el nostre tram.

Enguany el quatre de la Diagonal.

 Mentre esperem que sigui l'hora aprofita tothom a fer el que més li convé.
Decorar la Diagonal,

 Enviar els últims missatges abans no es colapsi tot,

o fer un mos. Enguany tot en groc.

Seguidament i aprofitant que encara no ha arribat tothom fem un tomb pel mig de l'avinguda.
Trobem l'estelada gegant de la gent de Riudoms,

i a altres bisbalencs que van arribant al tram del Priorat.
La Magdalena de cal Gil

i el Josep M.

La Dèlia de cal Teio amb el marit i la neta,

Les noies de cal Guerxo, els de cal Manuel i tothom qui es pot atansar al grup

abans de que s'omplís massa de gent.

Vora les 17.14 ja estem com a sardines de llauna.

 Minuts abans en silenci, amb les banderes abaixades i esperant que ens arribi l'onada.

Que arriba com un tsunami després d'uns minuts de calma.

Mans, estelades i cartells amunt.

Un milió de persones a una.

Missió complerta amb èxit total.
Ja podem tornar cap a casa.
Però abans d'acomiadar-nos fem la foto de grup.

.