Un dia als del carrer Major de la Bisbal els va visitar una òliba caiguda d'un niu urbà.
No els falta l'aigua als ocells i als camps. Ha plogut un grapat de dies des de que estem confinats.
Les oliveres ja brosten i treuen els grifolls per on floriran
Enguany ha plogut molt i tot està esplèndid.
El riu encara va així de ple, com podem observar en aquestes imatges del pantà del riu de la Bisbal.
Així estaven la majoria d'arbres de fulla caduca quan ens van confinar.
Així estan ara.
Ha passat un mes i mig.
Enguany amb la saó del terra, més macos que mai.
Els lilars de cal Peret també ho han fet.
Com els lliris de cal Sunsión.
Les margarides de la Fonteta del Llop
El timó i altres flors de cal Pep Pere
L'au del Paradís del pati de l'Anna M.
Els arbres tardans del Balcó de la Bisbal
I tota l'herba del terme, que també està ben ufanosa.
En el dia de la mare de Déu de Montserrat, la patrona de Catalunya.
.
Les margarides de la Fonteta del Llop
El timó i altres flors de cal Pep Pere
L'au del Paradís del pati de l'Anna M.
Els arbres tardans del Balcó de la Bisbal
I tota l'herba del terme, que també està ben ufanosa.
En el dia de la mare de Déu de Montserrat, la patrona de Catalunya.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada