El rebost

Sembla que per fi ens ha arribat el fred.
Ho ha fet de cop, com acostuma a fer-ho tot en els últims anys.
El bons temps no volia marxar i mentre tant els pagesos bisbalencs aprofitaven per a omplir el rebost, que el fred sempre acaba arribant. I l'hivern és molt llarg a les nostres terres.
Jo el rebost que tinc més a mà és el de cal Pep Pere i aquestes són les fruites i verdures que el Miquel hi ha anat portant.
D'aquests tomàquets d'amanir encara en mengen. Els van collir a mig octubre en el punt exacte de maduració.

I de tomàquets de penjar n'estan els fils de la coberta plens.

Els que no hi han capigut, reposen damunt d'un antic salador. I molts altres estan conservats en pots.

A l'hort esperen les verdures d'hivern per a ser collides el dia que les necessitin
La col,

les bledes,

i els espinacs.

Collida i menjada la verdura i la fruita té un altre gust.

La coliflor ja està menjada. Les carabasses i les peres d'hivern ja estan collides i s'esperen al rebost. Dels codonys ja n'han fet codonyat.

De pomes, si es volen conservar, no en faltaran.

De caquis o "palosantos" com els hi diem aquí, no en té tothom, però sempre hi ha algun veí que te'n dóna. Aquests són del Ferran de cal Pep Teio.
Es cullen verds i si s'escampen damunt d'una taula van madurant poc a poc.

I per últim les carabasses de cabell d'angel. La polpa bullida amb sucre i canyella fa una confitura per farcir el pastisset més deliciós.
Als pobles ens falta moltes coses, però en tenim d'altres que sols es poden trobar aquí.
Això sí, fruit del treball dels pagesos a  l'estiu.
.