dissabte, 30 de novembre del 2013

La Fira de Tarragona i la Festa de l'Oli a La Bisbal

Si aquest cap de setmana esteu a prop de Tarragona i voleu comprar oli, podeu passar per la Rambla on hi ha la Fira de l'Oli d'aquesta ciutat.
La Cooperativa de La Bisbal hi té parada. Podreu tastar el seu oli que com cada any ha sortit molt bo. A diferència d'altres zones més càlides, a la nostra no ha arribat en quantitat la "Mosca del Xixí" i això ha fet que aquest any els nostres productors puguin continuar donant un oli amb el mateix gust afruitat de cada any.
 Perquè tal com hi diu en aquest rètol que han posat al davant de la Cooperativa Agrícola, no tots els olis son iguals.
L'oli de La Bisbal es pot catalogar com a Verge Extra perquè té excel·lents qualitats de gust i olor.
I si la setmana que ve voleu venir a tastar-lo, esteu convidats a l'esmorzar popular de la XII Festa de l'Oli Nou. Serà el diumenge dia 8 de desembre.

.

diumenge, 24 de novembre del 2013

La recordes?

Aquesta pàgina del blog sols es per a uns quants. Concretament per als alumnes de la classe dels petits de l'escola de La Bisbal durant el curs de l'any 1976-77.
Recordeu qui era la vostra senyoreta durant aquell curs?
Per al més desmemoriats  diré que era la Maria del Carme Figueras Iserta de Montbrió del Camp.
 D'això ja fa trenta-set anys però per Tots Sants va  venir a La Bisbal a veure la Cova de Santa Llúcia i el cementiri on hi han els que van morir a la Cova-hospital.

També va anar fins la porta de la seva antiga escola. Aprofitant que teníem les claus li  vam poder ensenyar la classe per dins i encara recordava on hi havia l'estufa i que tots els alumnes portaven cada dia un buscall de casa per a escalfar la sala.



Fent memòria ens va contar que durant els primers dies d'aquell curs van venir un parell d’interines a la classe dels petits que no es van voler quedar. Al tercer intent va venir ella, una jove mestra de Montbrió del Camp. Va ser la segona escola on va treballar i actualment encara es recorda de molts alumnes com el Sergi, el Joan Pere i els tres fills del Cali, entre altres. També ens va dir que les primeres dues setmanes que va treballar a la nostra escola no tenia cotxe propi i venia des de Montbrió amb la furgoneta de Correus fins a la Venta on canviava de vehicle fins a Cabacés i d’allí a La Bisbal. Tot aquest enrenou li feia perdre els matins del dilluns per la carretera. A la tercera setmana es va comprar un cotxe i el problema es va solucionar. Va viure durant tot el curs al pis de damunt de l’escola i en el dia d’avui, després de trenta-set anys encara guarda molt bon record tant dels alumnes com del bon tracte de la gent del poble.
El dia que ens va visitar li va fer molta gràcia entrar dins de l’antiga escola i recordar els seus inicis com a mestra.
.

dissabte, 23 de novembre del 2013

Els efectes de l'aigua

Al cap de setmana passat i al començament d'aquesta setmana van caure en total més de 170 litres d'aigua.
El riu va baixar més ple.
Almenys ara es veu des del poble.

També degut a la pluja es van despenjar algunes roques
i alguns tormos pels trossos dels bisbalencs.
 A canvi mireu quines olives més maques que ha deixat. Son d'un tros de cal Bepo.
El reg de suport va carregar les oliveres i la pluja les ha engreixat.
I si voleu tastar l'oli nou no deixeu de venir a l'esmorzar popular del proper diumenge 8 de desembre.

.

dilluns, 18 de novembre del 2013

.... i la pluja

La neu que us ensenyava el dissabte va marxar a força de pluja.
Des del dissabte al migdia es pot dir que no ha parat de ploure. Ara mateix a La Bisbal ja passem dels 150 litres per metre quadrat i continua caient.
Potser ara no és el moment més adequat per als pagesos que estan  en els inicis de la recol·lecció de les olives però si ens deixessin triar potser no plouria mai.
Si mirem la part positiva veurem que el pantà que estava mig buit s'omplirà en pocs dies i que les olives es posaran ben grasses. Com aquests carrassos de cal Marino.
La part negativa seran els "derrocs" que s'han fet a les espones dels trossos, el moll que estarà el terreny per entrar-hi a collir quan pari de ploure i les roques que es despengen pels camins.
Per cert la Fira de l'Oli de Reus es va haver de suspendre per l'aigua. Es reprendrà el proper dissabte dia 23 de bon matí fins al vespre.
I ara una curiositat. Aquest plat commemoratiu el van fer per a vendre a la primera Festa dels Olis d'Oliva de Catalunya organitzada a  les Borges Blanques a l'abril de l'any 1981.
Farà trenta-dos anys.
Ha plogut des d'aleshores.
Encara que potser no tant com voldríem.


.

dissabte, 16 de novembre del 2013

Ja ha arribat el fred, la neu !!! ......

Ahir deia que per fi havia arribat el fred.
Per la tele deien que potser nevaria al Montsant i a cotes baixes plouria.
Doncs bé, a les vuit del matí a començat a ploure i com estàvem sota zero al cap de mig hora ja nevava intensament.
Queien unes volves molt grans i encara que el terra estava moll, s'ha posat blanc en poca estona.
I  les teulades han quedat cobertes amb un bon gruix de neu.
Al migdia ha parat de nevar i al cap d'una estona ha començat a ploure amb ganes.
L'horta de La Bisbal es veia així des del poble.
Al cap de dotze hores encara no ha deixat de ploure però la neu s'està resistint a marxar.
Això que no fa molt fred. No crec que ara estem a menys de zero graus.
Bé si pensem que abans d'ahir anàvem amb màniga curta potser si que fa fred.

.

divendres, 15 de novembre del 2013

El rebost

Sembla que per fi ens ha arribat el fred.
Ho ha fet de cop, com acostuma a fer-ho tot en els últims anys.
El bons temps no volia marxar i mentre tant els pagesos bisbalencs aprofitaven per a omplir el rebost, que el fred sempre acaba arribant. I l'hivern és molt llarg a les nostres terres.
Jo el rebost que tinc més a mà és el de cal Pep Pere i aquestes són les fruites i verdures que el Miquel hi ha anat portant.
D'aquests tomàquets d'amanir encara en mengen. Els van collir a mig octubre en el punt exacte de maduració.
I de tomàquets de penjar n'estan els fils de la coberta plens.
Els que no hi han capigut, reposen damunt d'un antic salador. I molts altres estan conservats en pots.
A l'hort esperen les verdures d'hivern per a ser collides el dia que les necessitin
La col,
les bledes,
i els espinacs.
Collida i menjada la verdura i la fruita té un altre gust.
La coliflor ja està menjada. Les carabasses i les peres d'hivern ja estan collides i s'esperen al rebost. Dels codonys ja n'han fet codonyat.
De pomes, si es volen conservar, no en faltaran.
De caquis o "palosantos" com els hi diem aquí, no en té tothom, però sempre hi ha algun veí que te'n dóna. Aquests són del Ferran de cal Pep Teio.
Es cullen verds i si s'escampen damunt d'una taula van madurant poc a poc.
I per últim les carabasses de cabell d'angel. La polpa bullida amb sucre i canyella fa una confitura per farcir el pastisset més deliciós.
Als pobles ens falta moltes coses, però en tenim d'altres que sols es poden trobar aquí.
Això sí, fruit del treball dels pagesos a  l'estiu.
.


diumenge, 10 de novembre del 2013

L'oliva

Ja ha arribat l'època de la recollida de les olives.
I a La Bisbal durant una temporada queda tot en segon terme.
A partir d'ara i ens els propers mesos els pagesos del nostre poble estaran atrafegats collint les olives per a fer el millor oli del món.

Sols podem desitjar que tothom tingui una bona temporada, amb molts quilos de fruit entrats al molí de la Cooperativa i uns bons dies per avançar la feina.
I si ja voleu tastar el nostre oli  i aquest cap de setmana sou a Reus no dubteu a passar per la parada de la Cooperativa de La Bisbal.

.

dimarts, 5 de novembre del 2013

El Dia dels Difunts

Aquesta és una bona època per anomenar a tots els bisbalencs i bisbalenques que en han deixat aquest últim any. Alguns han estat enterrats o enterrades en el cementiri de La Bisbal.

 Vivien al poble i van ser enterrades al cementiri de La Bisbal:
La Cinta Oró Perelló (de cal Pep Pere) que va morir el dia 11de març a la vora dels 98 anys.
El Miquel Sas Masip (de cal Bonico) que va morir el dia 4 d'abril als 80 anys.
El Josep Mª Vilella Masip (de cal Joan de Jaumet) que va morir el dia 22 de maig als 79 anys.
La Ramona Prats Masip (de cal Bep) que va morir el dia 7 de juny als 93 anys.
La Dolores Masip Sans (de cal Macià) que va morir el dia 26 de juny als 90 anys.
La Maria Manuel Pascual (de cal Venerando) que va morir el dia 15 de juliol als 87 anys.
La Montserrat Masip Gorgori (de cal Miquel Mateu) que va morir el dia 20 de setembre als 91 anys.

Aquests altres també eren fills de La Bisbal però ja feia anys que vivien fora del poble:
Teresina Farré Esquerda (de ca la Miquela) que va morir a Tarragona el dia 9 de març als 82 anys.
El Sisco Salomó Masip (de ca la Filo) que va morir a Sabadell el dia 20 de març als 92 anys.
El Lamberto Masip (de ca l'Anton) que va morir a Galícia el dia 11 d'abril als 68 anys.
El Josep Masip Sas (de ca l'Esquerré) que va morir a Tarragona el dia 18 d'abril als 72 anys.
L'Aurora Domingo (de cal Bertomeu) que va morir a Falset el dia 18 de juliol als 84 anys.

Van ser enterrats al cementiri de La Bisbal:
El Salvador Gibert Masip (de cal Garbós) que va morir a Tarragona el dia 12 d'abril als 80 anys.
La Inés Farré Esquerda(de ca l'Antonia la Figuerola) que va morir a Reus el dia 11d'octubre als 88 anys.
La Patrícia Rebull (filla del Pio de ca la Dida) que va morir a França als 47 anys i les seves cendres estan al costat de les del seu pare en el nostre cementiri.
Reposin tots en pau.
Ara, en aquest cementiri tan .... no voldria dir acollidor, però és el que m'inspira quan hi vaig, sols hi faltaria  pintar les creus dels fossars. Moltes d'elles, que ja no tenen qui les visiti ni per Tots Sants, estan carregades de rovell. Penso que tot forma part del mateix recinte que quedaria més ben acabat.

.

diumenge, 3 de novembre del 2013

La castanyada a l'escola

Enguany les mestres van proposar fer un concurs de moniatos disfressats.
Aquests van ser els resultats.



Qui ho havia de dir que es podia treure tant suc d'un moniato.
En aquestes estaven quan va arribar la Castanyera que portava les castanyes torrades per a la festa.
Pel que va dir es parenta de la Montserrat Masip de cal Sargaire, de fet s'hi assemblava molt, això sí, amb un quants anys més al damunt.
Per agrair-li la visita, des de l'escola la van obsequiar amb panellets fets pels nens i nenes amb l'ajuda de les mestres. Les mares i padrines van portar xips dolços i salats de moniato, codonyat amb formatge, licor de suc de codony, dolç de moniato i melmelada de carabassa.
Al sortir de l'escola alguns encara van tenir temps d'anar a l'entrada de la Fontanella veure un cotxe de rally que estava fent proves de cara a la cursa de l'any que ve.
Jo el proper cotxe me'l demanaré com aquest.

.