Darrere del xiprer hi veiem la teulada del molí de ca la Paula encara al seu lloc.
L'any 1936 abans d'esclatar la Guerra Civil, el senyor Carles de cal Sas, volia donar als bisbalencs el Comú, un terreny de la seva propietat i situat al mig de la nostra vila, per a que La Bisbal tingués una plaça.
Per a condicionar-lo, al mes de setembre s'hi havia de començar a treballar a tomb de poble, tal com es feien aleshores totes les feines de l'ajuntament. Però va coincidir que uns dies abans es van presentar uns malfactors arribats de fora i que van anar a la Casa de la Vila, en aquells moments situada al número nou del carrer Major, i un cop allí van agafar tots els llibres dels arxius, documents i tot el que van trobar i ho van llençar per les finestres per a després encendre-ho i cremar tots els papers que s'hi custodiaven. Tot i això, podem dir que va ser un mal menor, tenint en compte que en altres llocs veïns havien matat a persones.
En veure això, la gent de La Bisbal es va desmoralitzà i ja no es van començar les obres previstes.
Allí al Comú, penso que la plaça podia haver quedat molt bé ja que era al mig del nucli urbà i a més a més el senyor Carles també donava dues cases de la seva propietat per a fer-hi els accessos.
L'una era al número12 del carrer de La Palma, davant de l'Ateneu, i on amb els anys i després de comprar-ho els de ca la Paula hi van posar un molí per a xafar olives. L'altre accés havia de ser al carrer d'en Damià, 7, i on més tard hi hauria cal Sargaire. Un últim accés havia d'estar al costat de cal Guerxo, al número 16 del carrer de La Costa.
Després de la guerra tot va canviar i els de cal Sas es van vendre el Comú a bocins. Alguns s'hi van fer la vivenda i quasi tots els veïns als que donava el darrere de casa seva a dit terreny en van comprar una porció per a fer-hi el corral o una afegidura per ampliar casa seva. Els de cal Sord van comprar la resta que quedava, que també era la part més gran.
Al cap de setanta anys, tot el de cal Sord, al morir l'últim hereu sense fills, va passar a un nebot, únic net en vida dels antics propietaris del Comú, el Ricardo Masip de ca l'Eulàlia, que a finals de l'any 2013 s'ho va vendre a l'ajuntament de La Bisbal.
Davant del pati de cal Peret.
Es fa estrany, per a grans i petits, passejar per un lloc del nostre poble pel que no havíem passat mai i del que en desconeixíem la fisonomia.
Ja en queden pocs que puguin recordar l'espai tal com era abans de la guerra.
I per cert que el nom de Comú no se d'on li ve.
Si algú m'ho explica ja us ho contaré.
.
