Dies de fred i altres de calor

La primera foto que veureu és la que m'ha fet arribar l'Enric Masip de cal Cafenou. A ell li han enviat des de Mora d'Ebre.
És una foto del riu Ebre gelat, durant el mes de gener de l'any 1891.

La segona foto és d'un vespre del mes de gener de l'any 1989 a la sala de l'Ateneu de La Bisbal.

També devia fer fred aquell dia de fa vint-i-cinc anys, ja que tots els homes estaven vora l'estufa de llenya.
Aquell va ser l'últim hivern en que el Cafè es va escalfar per aquest mitjà tan rudimentari. L'any següent ja es van comprar uns acumuladors de calor que encara funcionaven fa un any.
Els de la rotllana estan tots morts menys els tres primers que són l'Angel del Martí, el Jordi de cal Marc i el Paco de cal Ragatxo.
A continuació hi trobem al Jacinto l'Alegre, el Josep Sas de cal Fino, el Daniel de l'Anton, l'Enric de la Catarina, el Ramon del Sord, l' Indalècio de la Torre de l'Espanyol, el Pep Teio, el Miquel de l'Ardévol, l'Albert de ca l'Adrià de Rubí, el Josep Mª de ca la Dida i el David de cal Pep Cinto.
La sala també ha canviat molt.

I ara una foto amb més temperatura.
És d'un dia del mes d'agost de l'any vinent. Segur que tots recordareu el dia en que es va celebrar el Centenari de la Font de La Bisbal.

Van destapar la placa commemorativa els que aleshores eren l'home i la dona més vells del poble, l'Esteve Franquet de ca la Paula que tenia vuitanta-vuit anys i la Rosalia de cal Quico el Cuero que en devia tenir uns vuitanta-cinc.
Com ha augmentat l'esperança de vida en vint-i-cinc anys. Ara la dona més vella en té vora cent-tres i l'home més gran quasi noranta-vuit.
Els del seu voltant eren l'alcalde i els regidors de l'Ajuntament en aquell moment.

El Portal es va omplir de gent. A alguns els coneixereu.
Les dues següents fotos són el blanc i negre.
La primera és de la Festa de la Diada Catequista de l'any 1952 i està tirada de davant de cal Sas.

Els nois que hi surten son el Marcel Franquet de ca la Paula, el Josep Mª de cal Peó, el Fortunat de ca l'Avenc, el Sisco de cal Manuel i el Ramon de cal Mateu.
Estan davant d'un sortidor d'aigua que es va fer en motiu de la festa, mal anomenada " de la brossa", perquè a més a més es van engalanar tots els carrers del poble amb fulles i branques que van tallar dels boscos de la vora. Tot molt ecològic...
La segona foto els hi van fer al Jaume de cal Marc i al Marcel de ca la Paula quan estaven reposant a l'ombra del davant de casa seva un migdia en arribar del tros.

Encara no havien ni desat la "sàrria" de la mula. Era cap a mitjans dels anys cinquanta.
Els de la meva edat i cap avall ja no sabem quasi ni que es aquest estri. Segons el DIEC és un recipient generalment d'espart que forma bossa en cadascun dels seus extrems i serveix, posat de través damunt una bèstia, per a transportar coses.
Als peus portaven  avarques, un tipus de calçat rústic molt típic usat en aquella època per anar al tros a l'estiu. Se subjectava al peu amb una corretja i estava fet amb el cautxú dels pneumàtics vells. A La Bisbal en dèiem "alavarques"

.

.

Un tresor de cal Fossà per a compartir amb els bisbalencs.

El Jordi Masip Masip de cal Fossà ha fet un treball a partir d'un document antic que va trobar en el fons del calaix d'una calaixera de la seva casa de La Bisbal. Conscient de que agradaria a molts bisbalencs als que ens interessa tot el relacionat amb el seu poble, l'ha volgut compartir amb tots nosaltres.

Són els capítols matrimonials d'uns avantpassats seus. Els fundadors de cal Fossà.

Aquests són el primer i el segon full del manuscrit, datat en l'any 1787.

 El Jordi ens ha posat un enllaç on podreu consultar la totalitat del manuscrit i del treball, i perquè qui vulgui s'ho pugui descarregar.

 

En aquests fulls de sota trobareu la transcripcció del document antic. 

I ara el comentari que ens en fa l'autor, descendent directe dels fundadors de cal Fossà.

Clicant en l'enllaç de sota us podreu descarregar tot el treball fet pel Jordi de cal Fossà.

CAPITOLS MATRIMONIALS

És o no és una joia?
Moltes gràcies Jordi per fer-nos la confiança.

Caminada fins al Mas de ca la Trudes i la Cova l'Esquirol

Avui us ensenyaré a anar fins a la Cova l'Esquirol. Nosaltres hi vam anar un emboirat matí del mes de gener.
Aquesta és la ruta que heu de seguir.

Sortint de la Bisbal per la baixada de la font, es passa per davant de la piscina, es creua el pont del riu i s'enfila pel camí de carro de l'esquerra, en direcció a la Cova de Benet.

Cruïlla per anar als Colls Baixos (recte, pel costat de tormo) o a la Cova de Benet (girant a l'esquerra).

Deixem a l'esquerra el camí que ens menaria cap al bancal on hi neix la Font de la Cova de Benet (d'on surt l'aigua de la font del poble) i seguim recte.

A sota nostre veiem l'area d'esbarjo de la Font.

Seguint uns metres més el camí arribem al tros de ca la Trudes que ells anomenen el Mas.

El nom li dóna aquest mas edificat damunt d'una roca.

Aquí el tenim i des de l'any 1811.

Amb un aljub a sota.

Rectifiquem una mica el camí i continuem cap a la Cova l'Esquirol de cal Gori.

Una taula i un "selló" (canti) sota la balma.

Cap a l'esquerra de la cova i raja una font natural.

Aquesta bassa en recull l'aigua.

La roca està treballada per l'aigua que hi rellisca.

Seguint la cova cap a la part oposada on neix la font trobarem un mirador cap a La Bisbal.

Si hi aneu en un dia clar, la veureu molt millor.
Amb una hora i mitja anireu i tornareu i l'espai visitat s'ho val.
Gràcies al Miquel Enric Masip i a la Mª dels Angels Masip que ens van donar a conèixer el lloc i ens van dir com arribar-hi.
També a l'Ana Medina de cal Redó que m'ha fet arribar aquesta adreça de propaganda on surt un trosset de La Bisbal.
Cliqueu a sobre de l'enllaç de sota.
naturetime


.

Sortida del Dia de la Dona

El proper dia vuit de març, és el dia de la Dona Treballadora i per això l'Associació de Dones Boixerola de La Bisbal de Falset ha organitzat una sortida al  Reus Modernista.
Anirem a visitar l'Institut Pere Mata, el Gaudí Centre i varis edificis modernistes de la ciutat. Dinarem al Restaurant Cafè Teatre del Centre de Lectura.
Les interessades en anar-hi poden demanar informació a qualssevol membre de la junta. Tenen temps fins al dia 16 per apuntar-se.

Aquest és el menú que podran escollir per a dinar.

 Ànims que encara esteu a temps d'apuntar-vos-hi i de segur que ens ho passarem molt bé.

.

Aprofitant el cap de setmana. Caminada fins al Costé o ....

En l'article anterior us vaig posar fotos d'un tros on collien unes oliveres una mica penjades al buit.
Doncs avui posaré com arribar a aquest lloc.
Està situat a la Serra l'Agustí, unes terres molt a prop de La Bisbal, que anomenem el "Costé" i que són un mirador natural i a vista d'ocell del nostre poble.

Caminada fins al "Costé" de cal Pep Pere.
Aquesta és la ruta a seguir:

S'ha de passar pel pont del Torrent en direcció a Cabacés.

Al primer desviament a la dreta deixem la carretera i tirem amunt.

Passem pel costat d'una caseta del reg i per unes feixes amb presseguers de cal Marc.

Ens enfilem més i entrem en unes feixes amb oliveres de ca l'Avenc.

Pugem una mica més i tindrem unes bones vistes aèries de La Bisbal.

La Bisbal per la part del darrere dels carrers de Les Eres i Major.

El carrer de Les Eres en primer pla.

Al nostre damunt la punta de la Serra l'Agustí i el Repetidor. També unes espones de pedra seca enfilades al límit de les roques. Fetes en una època en que un pam de terra de conreu valia molt per escàs.

Som aquí on senyala la creu. Per tornar podem triar per anar pel lloc d'anada o fer la caminada una mica més llarga. Al mapa ho he indicat.

Si no teniu ganes de caminar podeu llegir aquest llibre:

Està tan bé com el primer. L'autora és la Marta Rojals del veí poble de La Palma d'Ebre.

I si no teniu ganes de llegir podeu mirar aquesta pàgina web d'un celler bisbalenc, el de Cal Minguet.
L'ha fet el Pere Lluís i està molt bé.

http://cellercalminguet.webnode.cat/   (cliqueu al damunt)


.

Un any més hem tancat el molí

La setmana passada els moliners de la Cooperativa Agrícola de La Bisbal van acabar de treballar al molí en aquesta campanya 2013-14 de la recollida de les olives.
El Joan Masip de cal Marino ens ha fet el seu resum habitual:

"A últims de febrer de l'any passat es va presentar una nevada que va anar molt bé a les oliveres que van tenir aigua de sobres durant els primers mesos de l'any. Fins i tot sortien  els aiguamolls pel terme.

L'arbre va florir molt bé i amb això ja es tenia una part de la collita assegurada.

Però com sol passar les bromes a l'estiu  es van oblidar de les nostres terres.
Com cada any després de Tots Sants vam començar la recollida de les olives.

Es van collir primer les terres de secà. Allí les oliveres es fan un tip de patir durant els eixuts mesos d'estiu i el pagès ja sabia que quan plouria  caurien moltes olives, ja que el tronxo mig sec no aguanta el pes del fruit. Aquest any almenys va donar temps a arreplegar-les.
 Fins al quinze de novembre no van tornar les bromes. Aquells dies van caure vora els cent setanta litres entre pluja i neu. No cal dir el bé que va anar. Sort en tenim del reg de suport. Però com l'aigua caiguda del cel no hi ha res.

Com l'oliva era molt bona i les temperatures altes, vam tenir uns atacs de mosca de l'oliva,  el xixí, molt forts.

Per ensulfatar ja no hi érem a temps i val a dir que els productes bons els han anat retirant del mercat i amb les retallades de l'administració tampoc van ensulfatar amb l'avioneta com es venia fent en els últims anys. Amb tots aquests entrebancs no cal dir que es va perdre fruit.
Però la recollida va anar prou bé.

Algunes nits de fred van arrupir les olives i en va matar alguna, però es pot dir que vam tenir una campanya molt bona.

I ara al pagès de La Bisbal li vull donar una classificació. Si fos com al futbol diria que juga a Primera Divisió i que fins i tot arriba a la Champions. És bo de veritat.

Com que veu que totes les olives que ha de recollir,  no les pot arreplegar ell sol, la solució es llogar temporers. A l'hivern veus "mohamets" per tot arreu i als vespres a l'hora de pesar si vas per la vora del molí  et trobes uns remolcs molt carregats d'olives.

Per la poca gent que viu a La Bisbal déu ni do de les que s'han collit.
1.523.882 quilos d'olives.
La tercera collita més gran de la història de la Cooperativa. Superada per les de les campanyes dels anys 2008-09 i 2010-11.
Aquesta d'enguany també ha estat bona el quilos d'oli, 327.254 quilos. Amb un rendiment mitjà de 21,48 quilos d'oli per cent quilos d'olives.
Si parlem de cisternes que hem omplert amb el nostre or líquid, seran tretze s'hi incloem el que es ven envasat.
Ara ja mirant cap a la següent collita podem dir que l'any ha començat amb pluges. Anem bé.
I sempre esperem que la d'aquest any sigui la millor.
Bona sort pagesos bisbalencs que us la mereixeu.!! "
Joan Masip

A mi sols em queda dir que les fotos són fetes al terme de La Bisbal. Unes terres molt costerudes  que els pagesos no poden collir amb estenedors ni vibradors automàtics. Aquí ho fan tot manual i amb tècniques, com la de la canya, adaptades a les espones.
I el bo es que els pobles de l'entorn tenen les terres millors però no  superen als pagesos bisbalencs en quilos d'olives recollits.
I si en voleu saber més de l'emprenedors que són en posar el reg a les seves terres, aquí teniu aquesta notícia.
Cliqueu damunt de l'enllaç:  http://www.iagua.es/noticias/agricultura/14/02/03/cataluna-amplia-y-mejora-el-regadio-del-rio-monsant-44611
.