dissabte, 30 de gener del 2016

Notícies

Mentre l'Ateneu Bisbalenc anuncia la seva noranta-novena assemblea de socis,
mentre els joves i l'Ampa de l'escola preparen la festa de Carnaval,
mentre han florit els pensaments de les jardineres de la font ....
en una casa de molt a prop, ha nascut el Lucas, el segon fill de la Corina i l'Adrià.

I mentre a la Bisbal comencen a florir els ametllers, ......
a cal Marino, ha nascut una neta del Joan i la Carme, la Martina, filla de la Marta i del Javi.
Enhorabona a totes aquestes famílies.
.

dissabte, 23 de gener del 2016

Imatges actuals del pantà de Margalef. En el seu 20è aniversari.

Fetes pel Valentí Gorgori



Com es pot veure està mig buit. Que bé que aniria una bona pluja.
Però tot i així, quin goig que fa al mig del Monstant.
Qui ho diria ara que hi va haver un moviment fa trenta anys que es feia dir "de defensa del Montsant" que sempre va posar entrebancs a la seva construcció. Ecologisme mal entès.
Aquesta altra foto també es de Margalef.
Un antic forn de pa que tenen els de cal Forn en una cova de la seva propietat a les Joveres.
Per acabar un altra foto del Valentí, però ara a la Bisbal. La va fer fa un any, des de casa seva. Es veu el pi del Comú nevat.
.

dimecres, 20 de gener del 2016

Neteja a la llera del riu

Per fi, després de moltes queixes, ens netegen les vores del riu en el seu pas per la Bisbal.
Tallen les canyes i poden els arbres.
Es podria fer més a fons, però amb el complicat que és que et donin permís per a fer-ho, ja ens podem donar per satisfets. Al pobles del rodal els hi han denegat.
Adjunto unes fotos d'abans de l'actuació perquè pugueu comparar.


Foto del mateix lloc, ara.
I una vista aèria de fa un any i mig. 
A veure si almenys durant una temporada el podem tornar a veure així.
Si no plou aviat serà complicat de veure-li perquè les canyes tornaran a brostar aviat.
Haurem de buscar un ramat per a fer el manteniment.

.

dijous, 14 de gener del 2016

Una collita per a recordar

La collita de les olives de la campanya 2015-16, serà per a recordar.
Després d'una primavera eixuta, en que l'única precipitació va ser en forma de pedra seca, va arribar un estiu molt eixut i calorós, on es van assolir rècords de temperatures altes que van afavorir que s'eliminés molt la plaga de la mosca que afecta a les olives.
Des del 26 d'abril fins al 2 de novembre no va tornar a caure ni una gota d'aigua.
El dia que es començava a collir olives, va ploure molt fort i es van recollir noranta litres en poques hores.
En la poca terra de secà que es mena a la Bisbal, les oliveres havien patit molt i les olives tenien el punxo sec. A l'agafar aigua, les olives es van inflar i el punxó no va poder aguantar el fruit. Va caure un vuitanta per cent de la collita d'aquestes terres.
En canvi la collita a les terres amb reg de suport ha anat molt bé, ja que ha fet un hivern molt suau que ha deixat collir als pagesos i als seus temporers magrebins, de bon matí fins al vespre, sense destorbs.
Durant el pont de la Puríssima ja s'havien recollit un milió de quilos d'olives i la campanya s'ha acabat aquesta setmana amb un altre rècord, el de la segona campanya més bona en la història de la cooperativa; s'ha passat dels 1.600.000 quilos de fruit.
La millor va ser fa set anys i sols es va superar a la d'enguany per dos-cents mil quilos.
A més a més, des de la Unió Agrària ens van reconèixer la excel·lent qualitat de l'oli.
Sembla impossible d'imaginar que una campanya que es presentava tan eixuta per manca de precipitacions i amb un estiu calorós fins a l'extrem, podés arribar a donar una collita tan bona.

Per Joan Masip de cal Marino


I uns dibuixos antics del Francesc Masip de cal Ragatxo relacionats amb la pagesia. Els va fer als anys setanta.
Eren altres temps.
Pro encara ben actuals.
.

diumenge, 10 de gener del 2016

Bisbalencs que ens van deixar durant l'any passat

Avui toca fer una mirada trista enrere per a recomptar a tots els bisbalencs i bisbalenques d'aquí i de fora que ens van deixar al llarg de l'any 2015.
Començaré pels que estan enterrats a la Bisbal.

Al dia 7 de febrer va morir a Barcelona la Maria Àngels Pardell Franquet de cal Manuel, als 50 anys. Els seus pares em van passar aquesta esquela.

El dia 16 de març va morir a la Bisbal l'Heribert Masip Masip de cal Puro, als 71 anys.
El dia 27 de març va morir a la Bisbal la Mª del Carme Aragonés Mentuy de cal Portal, als 77 anys.
El dia 29 d'abril va morir a la Bisbal el Josep Cabré Pascual de cal Cabré, als 94 anys.
El dia 24 de maig va morir a la Bisbal el Joaquim Masip Amorós de cal Marino, als 93 anys.
El dia 27 de maig va morir a Reus la Lina Rebull Masip de ca la Dida, als 77 anys.
El dia 10 de juliol va morir a la Bisbal el Miquel Masip Masip de ca l'Eloi, als 68 anys.
El dia 10 de juliol va morir a la Bisbal el Josep Ardévol Masip de cal Macià, als 94 anys.
El dia 16 d'agost va morir a la Bisbal el Climent Ibañez Garcia de cal Sargàire, als 74 anys.
El dia 6 d'octubre va morir a la Bisbal la Benedicta Masip Masip de cal Ragatxo, als 104 anys.
Fills de la Bisbal, enterrats en el seu lloc de residència en el moment del traspàs.

El dia 11 de gener va morir a Barcelona la Dolores Masip Franquet de cal Fossà, als 91 anys.
El dia 11 de juny va morir a Barcelona el Carlos Sas Secall de cal Sas, als 74 anys.
El dia 17 d'octubre va morir al Morell la Assumpta Ardévol Masip de ca l'Ardévol, als 87 anys.
El dia 19 d'octubre va morir a Barcelona la Dolores Pardell Masip de ca la Toiana, als 84 anys.
El dia 27 de desembre va morir a Amposta l'Hilari Masip Sas de cal Nilo, als 84 anys.

Aquest himne el va escriure l'Hilari fa uns anys. Una mostra de l'estima que tenia al seu poble. La mateixa que hi tenien, en més o menys mesura, tots els abans esmentats.

 Descansin el pau. Als seus familiars el meu més sentit pesam.

QUE TINGUEM SORT
.

Ultima hora en imatges.

Una rialla sempre va bé i aquests última dies les teniem congelades.
La cosa no pintava bé.
Així ho va plasmar el Francesc Masip de cal Ragatxo en aquest dibuix.
Les notícies d'ahir i les imatges relacionades que en circulen ens l'han dibuixat a la cara de nou.


Un altra pantalla passada.
.

dijous, 7 de gener del 2016

Arribada dels reis mags a la Bisbal

Puntuals com cada any, arriben passant pels Olivars.
La gent els mira des de l'Espona Grossa.
L'estel arriba en primer lloc.
 Els patges tiren confeti des de les carrosses.

S'aturen davant de l'ajuntament.
Els saluda l'alcalde en nom de tots els bisbalencs.
Un patge llegeix el pregó en nom dels tres reis mags.

Bona nit gent de la Bisbal.
Hem sortit d'orient que renoi, a quin ritme va creixent.

Passant per Síria, alguns refugiats ens hem trobat
i fins la frontera els hem acompanyat.
La Merkel molts n'ha volgut allotjar,
però a casa seva no els ha volgut posar.
Sort d'alguns països que els han pogut adoptar.

La contaminació a extrems elevats ha arribat.
A la Xina no hem pogut fer ni un pas,
a Itàlia mascaretes ens hem hagut de posar
i a Madrid no ens han deixat ni aparcar.

Sort de la Bisbal, que tot i que no hem pogut estacionar,
l'aire pur a sabut conservar.

Parlant de futbol, de moltes coses ens hem assabentat.
Al Madrid de la Copa del Rei, l'han expulsat,
gràcies al Florentino que ha badat.
Però la història aquí no ha acabat
i Benitez per Zidane ha canviat.

A diferència del Barça que un any més a triomfat
i cinc copes s'ha emportat.
De diners però segur que no n'hi han quedat; 
la UEFA per tema de les estelades els ha multat.

Quan a Espanya hem arribat, al president no hem trobat.
Quina vergonya de país,
No ens estranya que Catalunya vulgui desunís.
Però a aquest pas, sense president, 
no s'aconseguirà un estat independent.

Un nou mapa polític hem observat,
el bipartidisme sembla que s'ha acabat.
Podemos i Ciutadans han aparegut i 
al PP i al PSOE un maldecap els hi han fotut.
Els discursos de l'Iglesias i el Rivera a la gent han captivat
i als ciutadans han embaucat.

Al Rajoy per fi hem conegut,
déu ni do, quin ganxo li han fotut.
Les ulleres al terra han acabat 
A la fi, entre tots les haurem pagat.

A Catalunya a l'Arrimadas han posat. 
Els homes com tontos l'han votat.
No podem dir el mateix d'UNIÓ
que el Duran Lleida ha desaparegut després de la votació.

Els CUPaires molts vots han arreplegat.
Ara tenen al Mas ben agafat.
Ell del tro no es vol despegar 
per a la història de Catalunya algun dia destacar.

L'Artur no volen investir i les eleccions als març s'hauran de repetir.
Encara no sabem el final de la història,
però de mentre els Pujol estan a la glòria.
Una butxaca ben plena els ha quedat i 
segurament que no serà jutjat.

Si no ho creieu mireu al Millet.
La boda de la seva filla entre tots vareu pagar 
i encara el van commemorar.

A Barcelona, l'Ada Colau alcaldessa han proclamat.
Als indigents ostres i caviar els han regalat.

Ara deixem Catalunya i centrem-nos en la Bisbal.

Arribant un nou panorama hem observat.
Recoc, quin munt de presseguers heu tallat.
Per ametllers els heu canviat i la fortuna us portaran aviat.

Ostres tu, quin aparcament més ben parit.
Llàstima que en un any ja s'hagi quedat petit.
Les carrosses no hi hem pogut deixar
i a la piscina les hem hagut d'amagar.

Als que a Margalef van a escalar, el pàrquing els fan pagar 
i a la Bisbal venen a cagar.
Per això mateix la llibertat s'ha acabat
 i cadenes al camp de futbol i a la cova de santa Llúcia us han posat.

Uns nous minyons hem conegut,
el Catarinet i la Venerandeta han nascut.
Déu ni do com han crescut.

Bisbalencs, no pareu de procrear 
que una llar d'infants us volen muntar.
En quatre anys de mandat, l'alcalde moltes coses bones us ha portat.
El puta, les borrasses de collir olives ha aparcat
deu magrebins ha llogat
i de diputat a les vostres llistes se us ha presentat.
A veure, si a la fi, 
a la Generalitat es pot introduir.

Una mica mal educats alguns de la Bisbal,
l'any passat semblaven gallines dins d'un corral.
Sabem que ens vam passar 
però no els calia d'aquella manera escaïnar.
Igualment us demanem disculpes 
per tot allò que us va poder molestar.

Bé, prou de parlar i anem tots junts cap a l'Ateneu
que molts regals nostres recollireu.


I tothom es dirigeix a la sala de l'Ateneu a buscar els regals.

La sala està plena com un ou.
Comencen a cridar a la canalla per a que passi a recollir els seu obsequi.
Recollits tots, un patge llegeix la carta de comiat.
Ara una foto per al record.
I cap a casa a obrir els paquets.
.