dijous, 26 de setembre del 2019

Aniversari a la Palma d'Ebre

Fa uns dies que a la Palma d'Ebre van celebrar els cent anys de la fundació de la cooperativa agrícola.
Normalment en aquest bloc poso fets de la Bisbal, però un aniversari tan rodó en un poble veí s'ha de veure.
La festa es va iniciar amb la rebuda a les autoritats, la firma en el llibre d'honor de la cooperativa i la visita a les  modernes instal·lacions del molí.
Mentre tant a la plaça hi havia una batucada que rebia al públic assistent als
actes que es van fer tot seguit com els  parlaments de les autoritats
i el descobriment d'un vidre serigrafiat sobre la portalada d'entrada a l'edifici del sindicat de la Palma.
El president actual, que ho és des de l'any 2010,  l'Eduard Vernet i la seva junta s'ho havien treballat durant l'any en curs.
Això es va notar en la festa muntada davant de l'edifici del sindicat, situat en la plaça del poble.
A la festa s'hi van reunir  la consellera d'Agricultura, directives dels diferents departaments, el president de la Unió, els presidents de les cooperatives dels pobles veïns, tot el poble de la Palma en ple, antics i actuals treballadors i un llarg nombre de convidats. 
A la foto de sota, moment de l'entrega d'un obsequi commemoratiu al Joan Pardell de cal Monjo, que va ser president i gerent de l'entitat en diferents anys.
I és que a tots els presidents de la cooperativa de la Palma d'Ebre de tots els temps i que encara ho han pogut veure se'ls va donar un obsequi com el de la foto de més avall, personalitzat amb el nom i els anys en que van estar regint l'entitat. 
 Dels trenta i pico que n'han estat al llarg dels cent anys lògicament sols hi van poder assistir una quinzena.
També se'n va donar a les persones que van treballat en una època o altra, més de vint anys a la cooperativa.
Seguidament, el president de la cooperativa, l'Eduard Vernet, va fer un discurs molt emotiu on va dir que ell, tot i ser fill de Margalef, n'és soci productor des de l'any 2002  i per circumstàncies familiars viu a la Palma des de l'any 2004. Tal com va explicar, li venen al pensament una bona quantitat de socis que ja no hi són i que ell recorda encara quan feien cua davant del molí, fent-la petar mentre s'esperaven per entrar el  fruit.
També va anomenar a la gent que ja forma part d'aquesta història centenària i va explicar com l'any 1919, cent seixanta-sis socis valents i emprenedors van començar un projecte que de segur ha canviat la història de la Palma. Aquests fundadors van aixecar amb esforç i gràcies al fruit que entraven, l'edifici que encara és la seu de la cooperativa. Un lloc que a més a més ha estat des d'aleshores lloc de reunió del poble. 
Però no sols és l'edifici. Darrere nostre, va dir,  hi ha un projecte, una esperança, un esforç i la defensa d'uns ideals nobles.
En una cooperativa tots els socis poden ser elegits i l'assemblea és sobirana i té l'última paraula. Durant cent anys en que tanta gent s'ha sabut posar d'acord, s'ha passat adversitats de tota mena que han posat sobre les cordes la continuïtat de l'entitat; l'última l'incendi d'aquest estiu que ha deixat a socis amb quasi tots els arbres cremats i a altres amb molts arbres afectats... i que com sempre han fet fins ara, ho superaran i tiraran endavant.
Avui en dia tot va molt ràpid i canvia molt de pressa però de segur que ens sabrem adaptar com han anat fent al llarg de la nostra història.
Aquí no tenim ni indústria, ni turisme. Vivim la gran majoria de l'agricultura i cada cop som menys. Sols demanem a les autoritats competents un equilibri territorial i que se'ns tingui en compte. Ni més ni menys que com en altres parts de Catalunya.
Diuen que no hi ha res que cent anys duri i aquí estem nosaltres per a demostrar que aquesta dita no sempre és certa. Però en cent anys tot canvia molt i per a que tothom en sàpigui la història passada i present, en uns mesos des de la cooperativa s'editarà un llibre  del centenari de l'entitat en el que estan treballant molta gent del poble, escrivint, buscant i recollint documents i fotografies i als quals vull agrair l'esforç que hi estan invertint.En aquest llibre s'explicarà en detall tot el que jo avui no puc explicar perquè m'allargaria massa.
El nostre present és fruit del vostre passat i això no ho hem oblidar mai.
I ja per acabar crideu amb mi:
Visca la cooperativa de la Palma d'Ebre!
                                      
Com en tot aniversari es van bufar les espelmes i es va convidar a tot el poble a un vermut dins del cafè de l'edifici del sindicat
                                      
La Teresita Delgado va ser l'autora d'una maqueta de l'antic  molí d'oli i que aquests dies encara roman exposada en aquest local.
A continuació es va fer un dinar dins de la sala polivalent del Sindicat i a jutjar per les imatges va ser molt concorregut.
Cada cadira tenia una bossa de roba amb el logotip de la cooperativa i uns obsequis a dins.
Una ampolla d'oli amb una etiqueta molt especial amb la còpia de l'escriptura de l'acte de constitució de la cooperativa ara fa cent anys i un imant commemoratiu del dia del centenari.
Al vespre i per a tancar els actes del centenari concert musical a càrrec del grup de Falset, La Soul Machine.
Com a bona veïna  sols desitjar-vos a tots cent anys més com a mínim.
.

diumenge, 22 de setembre del 2019

De pedra seca

Aquest estiu els de cal Marino han plegat un derroc enorme.
Avui en dia ja no en plega quasi cap ningú, però si es fa massa gran no queda altre remei que fer-lo.
Amb temps, paciència i molta traça l'han anat pujant. Una pedra sobre l'altra. Pedra seca.
Uns artistes que han fet una obra d'art. Pagesos de pedra picada. Com tots els del meu poble.

Amb aquesta entrada vull retre homenatge a tots els pagesos de les nostres terres, homes que treballen una terra molt eixuta i de la que en saben treure tot el suc.
Avui en especial al Bienvenido, al Josep i a l'Àngel que van deixar la seva vida al tros.
Va per ells.


diumenge, 15 de setembre del 2019

Són notícia.

Aquest dies m'han arribat aquests articles de premsa on es parla d'una bisbalenca i de la parella d'una bisbalenca que han celebrat l'aniversari del seu negoci. Gent amb empenta que han obert portes i als que els ha anat molt bé gràcies a l'esforç i la seva vàlua.
El Primer article ens presenta al Pere LL. Pujol al capdavant de l'òptica Massull de Reus, parella de l'Anna M Masip de cal Minguet, i que enguany ha celebrat el vintè aniversari de l'obertura.
El segun retall de diari ens parla del Centre Veterinari del Segre, de Lleida i que va obrir l'Elisabet Aleu de cal Portal ja fa més de vint anys també.
Dos negocis d'èxit gràcies al bon saber fer dels seus propietaris.
Per molts més anys a tots dos.
.

I ja ha passat la Festa Major

Com aquell qui no vol ja fa una setmana que estavem a les acaballes de la Festa Major de la Bisbal.
Una mica massa de fresca a les nits i dies assolellats sense cap núvol al cel.
En un ambient molt festiu i animat. Com sempre són les nostres festes.
Ara ja arriba la tardor i viurem un any d'aquests records:
La nostra patrona Nativitat de Maria i els membres de la junta parroquial que netegen i  ho preparen tot per a que l'església llueixi així d'endreçada durant aquests dies i sempre.

L'associació de joves de la Bisbal posant els serrells per tot el poble amb ajuda d'una escala i del toro de la cooperativa amb el seu conductor Oriol.
També animant la nit i preparant la xaranga del dia abans de la paella.
Els gots nous que es feien servir per al beure de l'Ateneu i que es van regalar als socis.
Les bitlles del dijuni 
 La presentació del nou llibre del Xavier Llopart, L'Oreneta del Collell,
 en presència dels protagonistes.
Els de la junta de l'Ateneu treballant abans, després .
i durant la festa Major per a que tot surti bé.
El concert-vermut dels migdies.

Els retrobaments amb els amics.
Els entrepans calents que tan bons fa el Vicent durant la matinada.
Els xurros boníssims de la xurreria Solé de la Fatarella.
I el que no voldriem haver de recordar com que:
Un vàndal  ens va xafar una porta de les nostres instal·lacions per ves a saber quin motiu i que no s'ha dignat a compareixer, demanar disculpes i pagar la reparació.
 La vida per sort té més coses bones que dolentes.
La nostra Festa Major també.
.