Cinquè aniversari. Afegits

Aquest més de novembre el blog de l'Ateneu ha fet cinc anys.
Com cada any per aquestes dates m'agrada posar quelcom antic.
Enguany he triat una foto del llibre del Josep Mª Espinàs i Massip "A peu pel Priorat"

En aquesta foto que devia fer el mateix Espinàs a l'any 1957 es veu la baixada de l'Espona Grossa encara amb còdols. Devia ser per  la Bisbal  a primers d'octubre; ho sabem pel pagès que hi passa menant amb el ramal a la seva mula carregada amb dues portadores buides, de camí cap a la vinya segurament.
Tal com diu l'autor de la foto:
"L'experiència d'un Priorat en temps de verema amb costums i personatges que avui semblen inventats".
I a fe de món que té tota la raó.
Ara i gràcies a la col·laboració d'alguns seguidors se que el pagès era l'Alfredo de ca l'Angel (padrí de la Margarita) i que la mula no era tal, sinó que era un cavall que van tenir els de cal Cafenou en aquells anys.
Tot seguit d'haver passat l'escriptor pel Priorat va sortir el reportatge a la revista Destino sota el títol " El Priorat 100 Km a peu" i poc després fa sortir el llibre del que feia esmena més amunt.

Han passat cinquanta-set anys de tot això.
Molt de temps.


També adjunto un dibuix de propaganda de l'any 2001 que m'ha fet arribar el Josep de cal Farré on es parla de les ametlles llarguetes i on hi diu (en anglès) que són originàries de la Bisbal.

 Per arrodonir el que es diu en aquesta propaganda, els de cal Portal m'han passat l'article d'un altra revista, més antiga, on es parla d'un home de cal Portal que va trobar un ametller llarguet al Montsant.
Aquesta es la tapa de la revista "El cultivador moderno"

L'índex, on es veu que es una publicació de l'octubre de l'any 1963.

 I l'article en qüestió titulat  "Las variedades mas comerciales de almendras"
Sembla ser que un home de cal Portal, cap al 1830, caçant pel Montsant es va trobar un ametller carregat d'unes ametlles més llargues que les que es coneixien fins aleshores.
Si ho llegiu sabreu com va anar.

Per últim vull parlar del vin blanc.
Fins fa foc creia que era el mateix que el vi blanc. I els de casa i alguna fira m'han fet adonar que no.

El vi blanc ja sabem tots el que és. I el vin blanc o vim blanc és un vi dolç, de color rosat, típic del Priorat i que es començava a beure pels volts de Tots Sants.
Sempre hi ha temps per aprendre.
I per a saber més el proper dissabte ens visitaran algunes persones en una excursió organitzada  per la biblioteca pública de Tarragona i  l'Institut Ramon Muntaner.

 

Com a cada aniversari del blog vull agrair a tots els que des del primer dia m'han ajudat a fer-lo, aportant tot el material que ha estat a les seves mans per a que fos més amè.

Ja tornem a collir olives

A la Bisbal i a tots els pobles de la rodalia ja ha començat la campanya de l'oliva.
En aquestes dades, per aquestes terres, tots els pagesos pensen en recollir el fruit de l'olivera.
El posen als remolcs i el porten a moldre. En el molí el transformaran en oli, també anomenat or líquid.
A la nostra cooperativa ja raja l'oli nou i els moliners que hi treballen ja en tenen d'envasat,
en garrafa de cinc litres,

i en envasos més petits.

 

Si us hi heu fixat aquest any han canviat altre cop l'etiqueta, però l'oli és el mateix.

Oli d'oliva verge extra. 

Us adjunto aquest tríptic on explica com s'obté aquest oli sense defectes. El millor del món.

 

També us explicaré  com va néixer un prototip d'olivera, el IRTA-i-18. 

 Un plançó molt productiu d'olivera arbequina que des de fa uns anys es troba a tots els vivers on venen oliveres.

Corria l'any 1987 quan en Joan Plana i altres tècnics de Mas Bové van dir a alguns pagesos de la Bisbal i pobles veïns que tenien un projecte, a veure si els volien ajudar.

Van preguntar si en aquestes terres de secà tenien alguna olivera arbequina que estès més desenvolupada que les altres i que fes molts quilos d'olives.

Un pagès de Margalef va dir que ell en tenia una que feia vuit corteres i un de la Bisbal va dir que en tenia una de quatre.

De Margalef van seleccionar dos arbequins, un del Ramon del "lechero" i un altre del Vernet.

De la Bisbal en van seleccionar tres; un de ca la Sunsion de la partida dels Tolls, un altre de cal Serin de la partida del Comellarot i un de cal Marino de la partida dels Aulivars.

Des de Mas Bové es van emportar unes branquetes d'aquests arbres, els van posar una hormona perquè arrelessin i les van plantar en un camp d'experimentació.

Durant cinc anys, fins al 1992, en aquest camp els van amidar la brotació que van fer i  aquests pagesos van haver de mesurar les olives que els havien fet aquests arbres d'on havien sortit els brots i enviar-los-hi els resultats.

Mesurat tot van seleccionar l'olivera que més els va agradar i la van batejar i patentar com la I-18.

Avui en dia tots els viveristes que venen una olivera petita amb aquesta tarja han de pagar uns diners als tècnics que en tenen la patent.

En aquest camp d'assaig hi van participar a més d'aquests pobles de la rodalia, altres del Baix Camp, però mai els van voler dir de quin poble era l'arbre del que es va treure el I-18.

 Si voleu tastar l'oli nou sense venir a la Bisbal, aquest cap de setmana us podeu acostar a la plaça de la Llibertat de Reus on trobareu l'estant de la nostra cooperativa.

El millor de la fira.

 .

Som notícia.

Avui han parlar de la Bisbal al Diari de Tarragona.
Aquesta n'es la portada.

Aquests són els fulls interiors.

 I aquesta la contraportada.

.

9-N

Aquestes són les xifres resultants del procés participatiu a la Bisbal el dia 9 de novembre del 2014.

Per començar unes dades;
Al nostre poble podien votar unes 170 persones.
Vam exercir el dret a vot 141, es a dir un 83% de participació.

Aquest és el resultat:
Sí-sí ............................... 127 vots  (un 90'07 % del total)
Sí-no .............................. 2 vots
Sí- en blanc ..................... 3 vots
No .................................. 3 vots
En blanc ...........................3 vots
Altres .............................. 3 vots

Com a coordinadora del procés a la Bisbal us puc assegurar que tot es va fer en la més estricta imparcialitat.

Ara a esperar que els polítics actuïn en conseqüencia respecte al que va demanar tot un poble.

Per començar els voluntaris hem rebut un missatge de la Vicepresidenta del Govern Català que diu:
Gràcies, sou fantàstics, sense vosaltres no hagués estat possible. 
Heu fet història i un model de civisme exemplar. 
Joana Ortega.
.

L'aparcament de cotxes

Fins fa una setmana els carrers de la Bisbal estaven plens de cotxes per tot arreu.
 N'hi havia al Portal,

al carrer Major,

al carrer de la Palma,

i fins i tot davant de l'ajuntament.

Però des de fa una setmana això s'ha acabat.
Amb l'obertura del Comú com a aparcament per a vehicles

 i l'habilitació, en diverses zones del poble, de places per a deixar els cotxes.

A les entrades del poble ja s'indica que no es pot aparcar dins de la zona urbana.

Ara els carrers de la Bisbal es veuen així, gràcies a l'acord al que van arribar ajuntament i veïns, i l'amenaça de la multa que et poden posar el mossos si et troben el cotxe en una zona no autoritzada.

 Degut a tot això ara els carrers del poble estan nets de vehicles estacionats.

Quin canvi.

Tots Sants

Aquest dibuix de més avall forma part d'una de les rajoles que hi ha a la façana del mas de Roger, al terme de Cabacés.

Està entre Cabacés i La Vilella Baixa (vora el túnel). S'hi arriba per una pista de tres quilòmetres apta per a tots els cotxes. Val la pena anar-hi.

 En aquest dies de festes de tardor a La Bisbal hem fet tot això.
A l'escola els va visitar la castanyera Carme.

 També van fer una mostra de moniatos disfressats.

L'associació de dones va preparar la festa de la Castanyada per a tot el poble.

I també va fer venir un grup de teatre.

Avui ha convocat a totes les sòcies a una reunió. Un dels punts del dia era la venda d'una participació de loteria de la Grossa per a cada una dels membres de l'associació.

Només cal posar-se en contacte amb alguna de les dones de la junta.
.