dijous, 13 de juny del 2013

El Tríduo

A La Bisbal des de fa molts anys es celebra la Festa del Triduo.
 Durant tres dies del mes de juny un grup de set dones, les "Celadores", es cuiden d'adornar amb flors l'Altar Major de l'església, presidit durant aquells dies per la imatge del Sagrat Cor.
Durant els dos primers dies al vespre ve un mossèn a fer un sermó i es reparteix una estampa quan es passa el plat. El tercer dia a més a més es fa una processó pel poble portant la imatge damunt d'una peanya.

L'any 1961 es va estrenar aquesta senyera amb una insígnia brodada. Els primers anys es treia durant la processó portada per tres celadores, membres de la junta de l'Apostolat de l'Oració.


Ara ja no es treu però durant aquest més es posa al costat de l'altar.
Amb els diners que l'Apostolat recull durant l'any de les donacions que fan les dones de La Bisbal, es compren les flors per adornar la peanya i l'altar durant la festa.

El Tríduo sembla que es va començar a fer quan a l'any 1909 el senyor Miquel de Sas va comprar una imatge del Sagrat Cor. Com que sol es feia i es fa al nostre poble, molts anys enrere venia gent dels pobles de la rodalia  i l'església s'omplia de gom a gom.
Tant en el Tríduo com en la processó hi tocava la banda de música del poble i s'engalanaven els balcons i finestres amb vànoves.

Com he dit quan es passa el plat es dóna a cada persona que hi tira diners una estampa commemorativa de la festa. Aquestes dues de sota són de l'any 1939 la primera i de mitjans dels anys cinquanta la segona.

Abans potser es feia una festa més lluïda però en tots aquests anys no s'ha deixat mai de fer.
A la foto de sota veiem la processó de l'any 1953 amb les nenes que van fer la Primera Comunió aquell any, engalanades amb el seu vestit llarg i tirant paperets per tot el recorregut.

Hi podem veure en primer pla i de dreta a esquerra, a la Pilar Aragonés de cal Portal, a la Maria Masip de cal Perxe, un trosset de la Maria Secall de Bellmunt, a la Roser Masip de cal Pep Pere i a l'Aurèlia Rebull de ca la Dida. Darrere seu veiem al Salvador Masip de ca l'Eloi i al seu fill Miquel.
També es curiós de veure tots els balcons i finestres engalanats en contrast amb el carrer de davant de cal Peret encara empedrat, com ho van estar totes les pujades del poble fins a mitjans dels anys setanta.
La imatge i la peanya és la mateixa que encara es treu ara.
.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada