Cinquè aniversari. Afegits

Aquest més de novembre el blog de l'Ateneu ha fet cinc anys.
Com cada any per aquestes dates m'agrada posar quelcom antic.
Enguany he triat una foto del llibre del Josep Mª Espinàs i Massip "A peu pel Priorat"

En aquesta foto que devia fer el mateix Espinàs a l'any 1957 es veu la baixada de l'Espona Grossa encara amb còdols. Devia ser per  la Bisbal  a primers d'octubre; ho sabem pel pagès que hi passa menant amb el ramal a la seva mula carregada amb dues portadores buides, de camí cap a la vinya segurament.
Tal com diu l'autor de la foto:
"L'experiència d'un Priorat en temps de verema amb costums i personatges que avui semblen inventats".
I a fe de món que té tota la raó.
Ara i gràcies a la col·laboració d'alguns seguidors se que el pagès era l'Alfredo de ca l'Angel (padrí de la Margarita) i que la mula no era tal, sinó que era un cavall que van tenir els de cal Cafenou en aquells anys.
Tot seguit d'haver passat l'escriptor pel Priorat va sortir el reportatge a la revista Destino sota el títol " El Priorat 100 Km a peu" i poc després fa sortir el llibre del que feia esmena més amunt.

Han passat cinquanta-set anys de tot això.
Molt de temps.


També adjunto un dibuix de propaganda de l'any 2001 que m'ha fet arribar el Josep de cal Farré on es parla de les ametlles llarguetes i on hi diu (en anglès) que són originàries de la Bisbal.

 Per arrodonir el que es diu en aquesta propaganda, els de cal Portal m'han passat l'article d'un altra revista, més antiga, on es parla d'un home de cal Portal que va trobar un ametller llarguet al Montsant.
Aquesta es la tapa de la revista "El cultivador moderno"

L'índex, on es veu que es una publicació de l'octubre de l'any 1963.

 I l'article en qüestió titulat  "Las variedades mas comerciales de almendras"
Sembla ser que un home de cal Portal, cap al 1830, caçant pel Montsant es va trobar un ametller carregat d'unes ametlles més llargues que les que es coneixien fins aleshores.
Si ho llegiu sabreu com va anar.

Per últim vull parlar del vin blanc.
Fins fa foc creia que era el mateix que el vi blanc. I els de casa i alguna fira m'han fet adonar que no.

El vi blanc ja sabem tots el que és. I el vin blanc o vim blanc és un vi dolç, de color rosat, típic del Priorat i que es començava a beure pels volts de Tots Sants.
Sempre hi ha temps per aprendre.
I per a saber més el proper dissabte ens visitaran algunes persones en una excursió organitzada  per la biblioteca pública de Tarragona i  l'Institut Ramon Muntaner.

 

Com a cada aniversari del blog vull agrair a tots els que des del primer dia m'han ajudat a fer-lo, aportant tot el material que ha estat a les seves mans per a que fos més amè.