Pagesos

La Bisbal és un poble de pagesos. Una cosa cada vegada més inusual a Catalunya. Malgrat els entrebancs i dificultats que els posen pel camí i els cants de sirena que venen des de les grans urbs, els homes i dones del nostre poble cada vegada porten més terres. I ben portades!!
Això no vol dir que al poble no hi visqui gent que treballa en altres coses. Però això no es nou. Ho podeu comprovar en aquest full de l'any 1926 que m'ha deixat la Carme Perelló de cal Mateu i del que en conserva l'original el seu germà Ramon Perelló Masip a Reus.

Gràcies a persones com ells que els han conservat, avui, després de quasi noranta anys els podem veure.
També vull agrair a la Carme que m'hagi deixat aquesta poesia feta per ella, ja fa uns quants anys, en que parla dels pagesos i dels seus sentiments.

He posat la versió manuscrita original perquè penso que encara té més força.
També afegiré unes imatges del que es pot veure en aquest moments donant un tomb per les terres dels pagesos bisbalencs.
Les oliveres carregades de mostra.

Els ceps amb les flors encara per esclatar.

Els fruiters amb la fruita en miniatura.

Les cireres que diuen menja'm.

Els cards panicals més verds que mai. Tan senzills i tenen l'honor de donar nom a unes terres bisbalenques.

I el treball dels nostres avantpassats, uns veritables arquitectes dels marges de pedra i que per esgarrapar un pam més al bosc feien obres d'art.

Fins i tot els pets de llop treuen el cap.

Per últim les "mangranilles". Unes plantes de terrenys pedregosos i secs que tot just sobresurten del terra.

En temps de postguerra va ser una llaminadura per a les criatures bisbalenques.

Arrencaven les flors d'una en una i prement la soca amb els dits sortia una pasta melosa i dolça que em diuen que trobaven molt bona.
El que feia la gana !!!

.