El primer que vaig rebre va ser del Jordi Masip de cal Fossà. Va sorgir d'una foto que li vaig ensenyar.
Aquesta imatge és un retrato de la Torta, ho reconec prou bé. Ara tot són derrocs
i pins però l'any 1957 era tot vinya. Hi sortia tot el vi de ca l'Escolà
per al gasto. El vi encara es feia a
casa. Recordo de petit agafat de la mà del padrí Jaume com xalava xafant el
raïm amb els peus.
Era un tros molt apreciat a Ca l'Escolà.
A la cova que s'hi veu, no fa pas molts anys encara hi
vaig trobar algun plat i estris de cuina de quan s'hi quedaven a dinar. Un dels
plats és penjat a la cuina d’aquí a Barcelona.
De les dues persones que surten a la foto, una sense
dubte, és el padrí Jaume; amb la gorra, l'armilla i la faixa, és inconfusible.
i tal com té el braç, encara que no s'aprecia, a la mà, m'hi jugo el coll,
que hi té la pipa per fumar.
D'aquell any tinc moltes, moltes fotos, i és que en
aquell estiu van estar-s'hi uns dies la família de Cal Ramon de Jaumet
(vivien a Badalona) i un dels meus oncles portava una màquina de retratar
alemanya Voigtlander d’últim model i
va fer fotos a tort i a dret a tot el
que es movia.
Jo penso que és d l'estiu de 1957, i és que tinc
moltes fotos d'aquell estiu i totes semblen fetes amb el mateix patró. Als anys
50 no era molt normal anar amb una màquina de retratar de 35 mm. penjada al
coll retratant-ho tot i a tothom.
I fins aquí la història d'un retrato.
Jordi Masip
El segon és del Joan Masip de cal Cafenou.
Per si trobes adient o de interès posar-ho al bloc, t'envio unes lletres poètiques del meu pare Joan escrites l'any 1929 i que són testimoni de l'estima a la nostra terra i poble que tenim la gent de la Bisbal. L'acompanyo d'una foto d'ell d'aquell temps.
Joan Masip Sans
TARDA D'ABRIL AL MONTSANT
Tarda d'abril nítidament serena,
d'un jorn que mor magnífic de color,
el sol ponent traspassa la carena,
fent-nos l'adéu amb un somriure d'or,
Camino rostos avall seguint la via,
d'un caminet roí i saltironant,
de tant en tant diviso una masia
i vaig deixant enrere el bell Montsant.
El bosc és ple de flaires camperoles,
de tan florit sembla nevat a grups.
Encara dintre els marges veig violes,
en faig un ram i se per qui les duc.
A voltes en veig una i per haver-la,
traspasso una bardissa amb greu perill
i del fresseig en surt un gaig o bé una merla
o para la ric-ric d'un cant de grill.
Revisc el meu sojorn a la muntanya,
recordo que al seu cim hi feia fred,
que so estat a dins la cova els Frares,
que so he llegit a l'ombra d'un xiprer.
Que cap amunt ho veia tot alegre,
que el cel que era tot d'or és tornà blau.
Tot caminant refaig la caminada,
veig un florit de llums a la Bisbal.
Oh vila que endolcies la pujada,
oh goig d'amor que cap a tu m'atreu.
Oh bell hortet de casa, l'estimada,
des d'on magnífic el Montsant es veu.
Que voltes tot gustant de lluna,
he vist la neu que dalt tons cims hi ha,
muntanya que als matins ets tota bruna
i cap al tard ets d'un viola clar.
Traspasso el riu saltant unes passeres,
xerrotejant l'aigua s'esmuny pel graveral.
Refila el rossinyol a les arbredes
i em vaig apropant a la Bisbal.
Més ara que la nit com una teranyina,
s'escau com un gran vel per sobre el món,
revisc el teu sojorn dolça muntanya,
des d'on he vist els meus amors on son.
I ara que de goig mon cor batega,
de veure satisfets els meus anhels,
arribo a la Bisbal i em giro enrera
i veig tot el Montsant voltat d'estels.
de tan florit sembla nevat a grups.
Encara dintre els marges veig violes,
en faig un ram i se per qui les duc.
A voltes en veig una i per haver-la,
traspasso una bardissa amb greu perill
i del fresseig en surt un gaig o bé una merla
o para la ric-ric d'un cant de grill.
Revisc el meu sojorn a la muntanya,
recordo que al seu cim hi feia fred,
que so estat a dins la cova els Frares,
que so he llegit a l'ombra d'un xiprer.
Que cap amunt ho veia tot alegre,
que el cel que era tot d'or és tornà blau.
Tot caminant refaig la caminada,
veig un florit de llums a la Bisbal.
Oh vila que endolcies la pujada,
oh goig d'amor que cap a tu m'atreu.
Oh bell hortet de casa, l'estimada,
des d'on magnífic el Montsant es veu.
Que voltes tot gustant de lluna,
he vist la neu que dalt tons cims hi ha,
muntanya que als matins ets tota bruna
i cap al tard ets d'un viola clar.
Traspasso el riu saltant unes passeres,
xerrotejant l'aigua s'esmuny pel graveral.
Refila el rossinyol a les arbredes
i em vaig apropant a la Bisbal.
Més ara que la nit com una teranyina,
s'escau com un gran vel per sobre el món,
revisc el teu sojorn dolça muntanya,
des d'on he vist els meus amors on son.
I ara que de goig mon cor batega,
de veure satisfets els meus anhels,
arribo a la Bisbal i em giro enrera
i veig tot el Montsant voltat d'estels.
La Bisbal de Falset, abril de 1929
Joan Masip Sans.
També t'envio
una foto en que la major part dels que hi sortim ja ens han deixat. Un especial
record per ells.
A dalt, de
d'esquerra a dreta: Salvador de cal Garbós, Juanito de cal Cafenou, mossèn Manuel, Miquel del Trudes, Josep de cal Martí, davant un nebot del mossèn
i l'Enric de cal Frare (dreta). De passeig per la carretera la tarda d'un dia
de festa del desembre de 1957. Era poc abans de marxar a la mili el Miquel del Trudes i el Josep de cal Marti.
Al Josep del Marti li va tocar a l'Africa i al tornar va causar sensació
doncs va portar una radio de burxaca, el primer transistor que hi
va haver al poble!
Son petits records que van aflorant.
Joan Masip
Moltes gràcies a tots dos per ajudar-me a omplir amb els vostres records una pàgina més d'aquest blog.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada