dijous, 6 de setembre del 2018

Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

Aquests edificis i carrers de la Bisbal estan inclosos en l'inventari de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
Com a tals, estan protegits com a bé cultural d'interès local.

Les fotos són de l'any 1983 i alguns per sort o per desgràcia, tot i estar protegits, han canviat una mica el seu aspecte.
Cal Manuel (la Bisbal de Falset)
Cal Manuel és una obra de la Bisbal de Falset (Priorat) inclosa a
l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Així és com ho descriu la Viquipèdia. Si no ho trobeu correcte ho podeu modificar.

Descripció

Casa de planta baixa, pis i golfes. Conserva un aire rústic i pot ser considerada com un edifici prototipus. Portes, finestres i balcons són de fusta, conservats en bon estat, encara que deslluïts. La construcció és de pedra i panell, i coberta per una teulada a dues aigües.

Història

Hom diu que és una de les primeres cases del poble, fet aquest que caldria confirmar. Un hom es decanta més aviat a pensar que correspon únicament al sector primitiu i res més. Sembla ser que la casa tenia adossat un portal, possiblement aixecat quan les guerres carlines, com en tants d'altres pobles de la comarca. Curiosament, però, el nom de Cal Portal l'ha servat la casa del costat, la nº3. 

La Font (la Bisbal de Falset)
La Font és una obra de la Bisbal de Falset (Priorat) inclosa a l'Inventari
del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

Es tracta d'una font d'ús públic amb dues aixetes i un raig continu. És adossada a la paret d'una casa que hi ha l'entrada del poble i té un dipòsit de reserva als soterranis de la casa. Hom hi accedeix davallant tres graons. El conjunt és protegit per una mena de teuladeta que sobresurt de la paret de la casa. Sobre les aixetes una placa de marbre assenyala l'any de la construcció. Les aixetes són situades simètricament sobre l'espai de la font, i arranquen d'una mena de relleu de pedra molt malmès. Entre ambdues aixetes hi ha un raig continu.

Història

El poble no disposava fins al 1890 d'altra font que l'anomenada del Pantà, un xic més amunt de les darreres cases, riu Montsant amunt. En aquella data es va construir aquesta font, captant les aigües no del riu sinó d'una font que hi ha a mitja falda de la muntanya del Montsant, la qual garantia l'aigua tot l'any, com així sembla haver-se demostrat, ja que mai s'ha assecat. Actualment una de les aixetes és inservible, i amb la portada d'aigua a les cases, del riu, la font pública sembla haver-se deixat d'utilitzar d'una manera regular. Això no obstant, hom considera que l'aigua que aquesta proporciona és de millor qualitat i la gent n'usa per a beure.

Cal Portal.
En la imatge i en la descripció ho compten ajuntant cal Portal i ca l'Adrià, ara dues cases independents que molts anys enrere va ser una de sola.
On hi ha la cadira, quan van fer la foto, encara hi havia la botiga-taller del Miquel Manuel, el baster de la Bisbal.
També es veu la tribuna que tenien a cal Portal.

Descripció

Edifici de planta baixa, pis i golfes, amb 5 portes, dues d'elles datades als anys 1824 i 1926. Té tres balcons i una galeria al primer pis, element molt estrany a la comarca i que caracteritza la casa. Els forjats dels balcons no presenten cap particularitat. Les golfes disposen de tres balcons més, no avançats. Aparentment, la casa ha sofert moltes reformes, de forma bastant continuada, la qual cosa ha donat lloc a les cinc portes de la façana i a la incorporació d'elements estranys o xocants amb els anteriors.

Història

L'edifici degué ser bastit l'any 1824 sobre el solar deixat per alguna construcció anterior. Durant les guerres carlines, la casa degué prendre el nom de Cal Portal, pel que hi havia adossat a la casa propera. L'any 1926 es feren les darreres reformes d'importància, obrint una nova porta, reconstruint els balcons i obrint la galeria, amb muntants de ferro i àmplies vidrieres, i donant a la casa l'aspecte actual, més o menys. Les darreres reformes consistiren en l'arranjament de les golfes.


La façana de l'Església de la Nativitat de Maria
Les escales son unes altres i la imatge decapitada de pedra del damunt de la porta ja fa anys que no hi és.

Descripció

Església de tres naus, la central més alta que les laterals i creuer no sobresortit, amb una cúpula a la intersecció. Les voltes laterals són d'aresta, i la central és de mig punt, amb llunetes, i arrenca d'un ampli fris continu. Al braç dret del creuer hi ha, adossada, una capella de planta quadrada i coberta amb una cúpula, dedicada al Santíssim. La coberta és de teulada i a dues aigües. La construcció és de pedra, amb reforç de carreus als angles. La façana és arrebossada. El campanar, de planta quadrada, és adossat al costat dret, als peus del temple. La portalada, a la que hom accedeix per un curt nombre d'escales és un arc de mig punt, amb un guardapols motllurat. Al centre de l'arc hi ha un motiu ornamental que és relacionat amb una petita fornícula.

Història

L'església fou bastida a principis del segle XVIII, bastants anys abans que la majoria de les de la comarca. Durant la Guerra Civil, el poble fou bombardejat, i la volta de l'església caigué i el campanar fou derruït. Fou reconstruïda progressivament, refent tots els altars que resultaren destruïts.

 Carrer del Metge Curcó o de la Drecera.
El carrer està igual però l'estat de deixadesa que demostren les herbes que hi havien ara fora impensable.

Descripció

Es tracta d'un curiós carrer amb cases a un costat i una gran massa de conglomerat a l'altre, al damunt del qual hi ha cases pertanyents a un altre carrer. La construcció es féu aprofitant el replà que hi ha entre el peu del conglomerat i el pendent que mena cap al llit d'inundació del riu. És un carrer típic, que es repeteix també a Margalef i que constitueixen estranyes síntesis de la natura i de l'home. Les cases són de planta i pis o, a tot estirar, de planta baixa, pis i golfes, altures limitades un xic a causa de l'estretor del carrer, constituïdes en molts casos per obra de maó o de penal.

Història

A jutjar pel tipus de casa, no sembla un carrer massa antic, i, atesa la morfologia urbana, correspondria a les cases bastides ran el camí que menava a Margalef de Montsant, possiblement cap al segle XVIII. Fins els darrers anys del segle passat s'anomenava la Drecera.

El carrer Major. 
També´es pot dir que està igual però els cotxes aparcats per tot arreu i el gos deixat ens demostren que no.

Descripció

Carrer un xic tortuós, tancat pel costat de ponent i al centre del qual s'obre una plaça i els "perxes". Comprèn el sector més antic de la població, la qual quedava tancada pel cantó de llevant per un portal. Hi ha una gran varietat de cases i edificis de qualitat que semblen correspondre a períodes medievals, amb arcades incorporades a les parets, fetes de pedra i amb obres de maó. Igualment antic és el "perxe" i l'arcada de pedra, que s'obre a un pati interior. Són igualment valuoses les cases núm. 19 (cal Roger) del 1800, la núm 18 (cal Perxe), la núm 20 (cal Sas, ara de cal Mateu), la núm. 12 (cal Trucafort) del 1832, la núm.1 (cal Manuel) sense data, la núm. 3 (cal Portal) del 1824 i l'abadia (núm. 4) i l'església (núm.6). Bàsicament són edificis de planta baixa, pis i golfes, amb portalades de pedra, obra de pedra i panell i arrebossades per fora.

Història

Sembla que aquest carrer és el més antic de la població, a jutjar per la seva forma, fàcilment defensable. El carrer s'obria a una petita esplanada, avui plaça, a un costat de la qual hi havia el fossar. La seva morfologia recorda la de les antigues poblacions medievals, amb un sol carrer i una sola entrada.


Si en voleu llegir més, aneu a aquest enllaç:

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE LA BISBAL DE FALSET

Crec que des de la data d'aquestes fotos ha canviat molt la imatge de la Bisbal i tot i alguna errada en alguna reforma posterior a les fotos, no em negareu que majoritàriament ha estat per a bé.
.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada