Aquest estiu els de cal Marino han plegat un derroc enorme.
Avui en dia ja no en plega quasi cap ningú, però si es fa massa gran no queda altre remei que fer-lo.
Amb temps, paciència i molta traça l'han anat pujant. Una pedra sobre l'altra. Pedra seca.
Uns artistes que han fet una obra d'art. Pagesos de pedra picada. Com tots els del meu poble.
Amb aquesta entrada vull retre homenatge a tots els pagesos de les nostres terres, homes que treballen una terra molt eixuta i de la que en saben treure tot el suc.
Avui en especial al Bienvenido, al Josep i a l'Àngel que van deixar la seva vida al tros.
Va per ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada