Però això no va canviar que el mossèn beneís el terme des de dins de l'església i que el Joan Masip de cal Marino ens llegís una poesia feta per ell.
És aquesta.
Que en farem dels nostres vells
Admirem les mesquites que feien els musulmans.
Admirem les pedres que posaven els romans.
Ens fascinen esglésies i catedrals que van fer
els avantpassats
i no cuidem aquests vells que tenim al costat.
Són aquells que arrabassaven de sol a sol
i al tupí només hi tiraven un grapat d’arròs,
un trumfo i una fulla de col.
Ells eren vegetarians, menjaven del seu
hortet.
No tenien diners, doncs fins el pa el
compraven a fiar.
Avui ens meravellen aquell gos o aquest gat
però no cuidem el vell que tenim al costat.
Els fills ja s’han independitzat.
Ja tenen el seu piset, ja tenen la seva llar.
Tindran algun dia un raconet
per quan els seus pares siguin vellets?
A la residencia no els hi podran portar,
ja que de diners no hi haurà.
Potser els posaran en un contenidor,
passarà un camió i els portarà a l’abocador.
Allà els incineraran i les cendres al mar
tiraran.
Les d’aquells vells que un dia van donar vida i sang
per als seus fills fer ben grans.
Joan
Masip, de cal Marino
Nota: Espero que als grans aquest poema els agradarà i als
joves els farà reflexionar.
Perquè tot això no
passi en el dia de demà.
A l'hora de dinar la junta de la Cooperativa Agrícola va convidar a tothom a menjar una amanida, paella, gelat, cafè i copa. Érem més de cent-setanta persones.
Les van fer els cuiners del restaurant El Delfin de Salou, propietat del Pepe i la Rosa Mª Roca de La Bisbal, amb l'ajuda de tots els membres de la junta.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada