Sant Isidre

                                             L'agricultura és la professió pròpia del savi, 
                                             la més adequada pel senzill i
                                             l'ocupació més digna per a tot home lliure. 
                                                                                                                       Ciceró
Demà a La Bisbal estarem de festa. Serà la diada de Sant Isidre, el patró dels pagesos.

Com cada any es celebra una missa en el seu honor i també es porta la seva imatge en processó fins al davant de la Cooperativa Agrícola. Allí el mossèn beneeix el terme.
A l'hora de dinar el membres de la junta de dita Cooperativa ofereixen un dinar a tots els que s'hi hagin apuntat.
Aquest dinar es va començar a fer a l'any 1991.
Aquí en teniu dues imatges.

Remenant l'arrós em sembla veure-hi al Lluis Masip de cal Damià'l Tita, al Josep Mª Rebull de ca la Dida i al Marcel Masip de cal Teio. D'esquena al Jean Luis Rebull.
Entre els espectadors hi ha la Ramona de cal Cabré,el Sisco de ca la Sunsion, l'Engracia i el Mingo de cal Bessó, la Maria de cal Teio, la Teresa i la Carme de cal Marino, el Manel de cal Joan del Quico i el Josep Mª de ca la Trudes, entre altres.

Les dues fotos següents són de l'any vinent, del 1992.

Hi veiem al Joaquim de cal Marino, al Miquel de cal Pep Pere, al Sergi de cal Puro, al Joan de cal Serin i a l'Angel de ca la Nuri.

En aquesta foto hi surt el Miquel Perelló de cal Pep Pere remenant l'arròs junt amb un rinxolat Sergi Masip  de cal Puro. Aquest noi ja apuntava maneres i ara és l'alcalde de La Bisbal.
Aquest dinar de Sant Isidre es ve organitzant des de fa vint-i-tres anys i sols s'ha deixat de fer en comptades ocasions.
Ara també es tradició que la cooperativa paguí uns inflables per a la mainada.
I en aquest bloc en aquest dia tan senyalat tampoc no hi falta la poesia que cada any ens escriu el Joan Masip de cal Marino, que per cert va néixer per Sant Isidre.
Des d'aquí li desitgem que en pugui fer molts més i li deixem un espai per a penjar demà el seu escrit.

Al jovent de La Bisbal
Tenim un jovent que no ens el mereixem / això és el que els grans ens pensem.
Parlo d'aquell jovent pagès / que posa el nom de La Bisbal al punt més alt.
Sap molt de treballar / no li fa por ni el fred ni la calor.
Sap molt d'esporgar i en quatre cingles té uns arbres dignes d'admirar.
En quilos per arbre, pocs el poden igualar.
No puc pas imaginar que passaria si el terreny fos pla.
Aquest jovent passarà a la història / i el tindrem present en la nostra memòria.
No com aquell pagès d'abans / que li deiem que era com el tartany,
que menjava terra i cagava fang.
Tots n'estem orgullosos del nostre jovent / doncs sap molt bé a on va,
i els que estem al seu costat els hem d'ajudar.
 No costa res donar-los-hi un cop de mà.
Cada dia pensa en collir més / això és bo, això és sa.
No pensa en subvencions, no pensa en parar la  mà.
Pensa que algun dia això es pot acabar.
Ànims jovent que si al noranta-dos / varem passar d'un milió,
aquest any a veure si arribarem als dos.
                                               Joan Masip (de cal Marino)


.