Carta des del record

Avui com molts altres dies escoltant El Matí de Catalunya Ràdio, programa especial fet des de Canet de Mar per rememorar els festivals de Canet Rock i les Sis hores de Cançó (demà se'n fa una reedició moderna) m'he posat nostàlgic, jo que sóc de llàgrima fàcil, tot sentint parlar els convidats, i m'he dit per a mi
"JO HI ERA!!!". Recordo una edició de les Sis Hores de Cançó, problablement la del 1974 (quaranta anys ja!!!) en que vaig anar-hi amb el Paco de cal Ragatxo i crec que amb algú més de La Bisbal, però no recordo qui era o eren (potser el Paco ho recordi)

Veure de prop i sentir La Trinca, la Maria del Mar Boner, en Toti Soler, Ramon Muntaner, Lluís Llach, Rafael Subirats, Ovidi Montllor, Sisa, .... Uy, uy, uy !!! pell de gallina !!!!!

Va ser impressionant, la riuada de gent que arribats en tren pujàvem cap al Pla d'en Sala, molt jovent, molts desitjos de llibertat. Com cantava en Serrat : "ens sentíem bullir la sang". Ambient de festa, ganes de ser-hi, de participar. Tot estava per fer i tot era possible. També hi havia por, molta por. El règim del "abuelo Patxi" estava a les acaballes i "los gobernadores civiles, la guardia civil, los grises, la secreta, el TOP" i altres armes de destrucció massiva s'hi esmerçaven a fons.

 Després l'any 1975 va venir el concert de'n Raimon al Palau d'esports. Franco agonitzava i a primera fila hi era tothom qui hi havia de ser: Pujol, Obiols, Solé Tura, Maragall, Reventós, Barrera, Camacho (el Marcelino, es clar) i molts, molts més.
En Raimon cantant: Al Vent ...., No creguem en les pistoles ..., Jo vinc d'un silenci ..., i l'ambient encès i molts cagats a les calces, fins que la brasa es convertí en foc, i cametes ajudeu-me. Mai havia vist tants grisos, mai havia corregut tant, sense saber cap a on. Per tot arreu hi havia grisos i grisos, i porres i porres, i grisos i fora al carrer, cavalls i grisos a cavall, ................. quina por!!!
Quan parlo amb els companys amb qui hi vaig anar, sempre surt el tema a conversa. No ens ho hem pogut treure del cap
Ara que fem manifestacions multitudinàries per l'Onze de Setembre, que fem Vies Catalanes, i que farem una gran V aquest any, perquè no ho oblidessim pas,  TOT ESTÀ PER FER I TOT ÉS POSSIBLE, voldria tenir un record per aquells anys emocionants i difícils.

Potser en podries fer un petit recordatori al Blog de l'Ateneu del que van significar aquells Festivals de Cançó i Rock a Canet i que després s'estengueren arreu.
A la Viquipèdia hi ha moltes referències.
T'envio unes fotos que he trobat a la xarxa.

Records, 
Jordi Masip (Cal Fossà)

Gràcies Jordi, una vegada més, per fer-nos partíceps de les teves vivències. Penso que no cal afegir-hi res més. El teu escrit traspua emoció.