El centenari de les escoles de La Bisbal

Arran d’una pregunta sobre l’escola de La Bisbal es va veure que se’n sabia molt poc.

Buscant i preguntant aquí i allà es va esbrinar que a l’any 1855 ja hi havia mestre per als xiquets i gràcies a un document trobat per Internet es va saber que al curs de 1879 van crear l’escola per a les xiquetes (vint-i-cinc anys més tard que la dels xiquets).

Aleshores potser direu que fa més de cent anys que tenim mestres al poble. Potser sí. Però d’edifici on els nens i nenes podessin anar a aprendre no n’hi havia.

Els nens van anar a diferents llocs, un d’ells a les golfes de l’actual cal Cafenou i també a l’antiga Casa de la Vila. Les nenes anaven  a una casa del carrer Major que ara anomenem ca l’Aleixa i també van anar durant molts anys a cal Peret, al carrer d’en Damià. Aquí hi vivia des de que s’hi havia casat la Maria Manuel Nogués, una noia de Margalef que va fer de mestra de les xiquetes del poble durant trenta anys. Concretament des del 1882 al 1912, any en que es va retirar amb cinquanta-set anys.

Quan  es va jubilar, al poble hi havia 850 habitants, i ella aquell curs havia tingut escolaritzades cinquanta nenes, encara que habitualment hi anessin sols unes trenta, de sis a deu anys la gran majoria.

Al cap d’un any, al 1913, els de cal Sas van donar un terreny al mig del poble, al carrer aleshores anomenat de la Feixa, per a que es bastís un edifici per utilitzar únicament com a escola .  Aquesta va començar a funcionar a l’any 1914 i després de cent anys podem afirmar que va ser  una gran obra per aquella època.

Val a dir que l’interés que van tenir els de cal Sas en que el nostre poble tingués un lloc on els infants de la vila podessin anar a aprendre, no el tenien la gran majoria de pares i mares en aquells moments.  Les famílies no acabaven de veure el profit en que els seus fills, i menys les filles, sabessin llegir i escriure. Per això a l’arribar a l’edat adulta molts eren analfabets, com ho havien estat els seus pares i padrins. De fet fins a l’any 1923 no va ser obligat anar a l’escola i als dotze anys ja s’acabava. A l’any següent va sortir una llei que va obligar a escolaritzar a les criatures fins als catorze anys.

Però tot i així, hi havia nois que si abans ja havien fet la crescuda, els feien anar de mosso o al jornal per a alguna casa rica i  les noies amb deu anys ja podien anar a cuidar a alguna criatura d’alguna casa bona del poble i per tant, tot i les lleis, també deixaven d’anar a l’escola.

Malgrat tot, entre els anys 1910 i 1915 ja estaven escolaritzats més de vuitanta nois i més de vuitanta noies al nostre poble.

Però en fi, ha plogut molt des d’aleshores i les parets d’aquest edifici , avui ja centenari, han vist passar a totes les criatures del nostre poble, i els seus mestres, que els han ensenyat tan bé com han sabut o com les circumstancies del moment els han deixat. De tots ells aquí dins en queda  alguna cosa,  i avui més que mai es veu en aquestes taules tan plenes de tresors que agraïm ens hagin confiat els seus propietaris durant uns dies.

Desitgem que fruïu de l’exposició o amb aquestes imatges tal com ho hem fet els que l’hem preparada.

L’AMPA de l’Escola Montsant (organitzadora de l’exposició)

Juliol de 2014

 Aquest és un resum fotogràfic de tot el material que els bisbalencs van deixar per a l'exposició del centenari de les escoles velles.

La porta de "Costura"

 L'entrada de les escoles velles

Els penjadors centenaris.

 Plànol de les escoles velles. A l'esquerra "estudi" amb la decoració dels anys vint als seixanta i a la dreta "costura" amb la decoració dels anys seixanta als anys noranta.

 Els plànol de dalt i les taules i les cadires centenàries en uns dibuixos fets per un antic alumne, el Francesc Masip de cal Ragatxo.

 Les taules dels grans de 1966 fins al 1988.

 Les taules dels petits de la mateixa època.

Les taules des de 1989 fins que es va anar a l'escola nova.

 Vista de "costura" a les escoles velles.

 Imatges dels dies de l'exposició a la sala on feien classe les xiquetes fins a l'any 1970.

 De l'any 1970 a 1994 va ser l'escola dels petits.

 Va ser una exposició amb molta afluència de visitants.

 El material exposat.

 De tot el que vam poder veure n'hem de donar les gràcies a la gent que ho va buscar a les golfes de casa seva i va tenir el detall de deixar-ho a l'Ampa de l'Escola Montsant.

 Labors de costura de les xiquetes dels anys cinquanta.

 El Sant Crist de les escoles velles. Té més de setanta anys d'antiguitat.

 Fotos i llibres de l'escoles de fa més de cent anys. De quan es feia escola a cal Peret.

 Una Guia de l'Artesano. Un llibre molt típic de l'escola d'aquella època.

 Una cal·ligrafia en català d'abans de la dictadura, quan es podia llegir i escriure en català.

 Un llibre de l'any 1934, durant la República.

 Interior del llibre en català.

 Una carta als pares amb dibuixos fets amb tinta xina de colors.

 Una cartera d'anar a l'escola dels anys trenta.

 Dibuix fet amb tinta xina de colors i plumilla.

 Segell de les escoles i de la mestra anomenada Donya Maria.

 Mapa dibuixat i omplert amb mons noms de pobles de tota Espanya, per l'Apolinar a l'any 1937.
A sota detall del mapa on es pot veure escrit el nom del nostre poble.

 Segell de l'escola en aquella època i firma del mestre Abril.

 Cartipassos de cal·ligrafia dels anys quaranta i cinquanta.

 Llibre dels xiquets de l'escola de La Bisbal als anys quaranta.

Cartera utilitzada als anys cinquanta. Estoig de fusta, colors Goya, plumilla, tinter, fulleta d'afeitar i paper secant.

. Llibre de les xiquetes de l'escola de La Bisbal als anys cinquanta.

 Títol de Graduat escolar dels anys cinquanta.

 Segell de l'escola de La Bisbal en aquells anys.

 Grup escolar a l'any 1954, amb la seva mestra la senyoreta Mª Àngela Ballester de Bràfim.

 Consigna de mitjans dels anys cinquanta en una llibreta d'un alumne de l'escola.

 Treballs manuals dels anys setanta.

 Aquarel·les típiques dels anys setanta. Qui no en va tenir unes?

 Copiadora de gelatina feta a l'escola de La Bisbal pels seus alumnes. Amb ella es van imprimir els números de la revista escolar "Mainada".

 Full de dita revista, escrit i dibuixat pel Sergi de cal Puro.

 Un altre full escrit per l'Alba de cal Pep Manuel i pel Joan Pere de cal Serin, que ja apuntava maneres de caçador.

 Article fet per alumnes més grans on es parla de la inauguració de les piscines del poble.

 I res més.

 .