Des de fa un parell d'anys les estelades han crescut com a bolets per les vores i rotondes dels pobles de Catalunya. Aquí a La Bisbal vam posar la primera ja fa un any i mig, ben amunt, dalt al mirador del Grau. A cent metres pel damunt del poble.
Amb el temps i el vent que bufa sempre allí es va trencar i l'Enric en va portar un altra, encara més grossa de Reus.
Avui ha estat el dia triat per a reposar-la.
Però això si, primer un bon esmorzar per a agafar forces, que la estelada era molt gran.
A les set i mitja del matí ja érem al Grau i l'Oscar, l'encarregat de l'esmorzar, ja havia fet una foguera.
Mentre tant, l'estelada ja estava a punt, posada al pal preparat pel Robert.
Abans d'esmorzar els de cal Rebull ja prenien les mides per acollar-lo a la roca del mirador.
Els fesols fregits s'anaven fent i ja li tenien la mida presa.
El Lluís també hi ajudava perquè mira que tenia balanç tot plegat.
El Sergi i el Robert ja han fet els forats amb el trepant en un tres i no res.
I ara cap a esmorzar que la llonganissa, l'escalibada, el vi i el pa ja estan a punt.
Després d'un bon àpat altre cop a la feina que comença a bufar el vent.
Amb la panxa plena tots a ajudar.
En un moment està recta.
El Lluís fa quatre observacions i la bandera queda ancorada a la roca a prova d'huracans.
La Irene ha servit l'esmorzar i ha fet aquestes fotos.
Quina vista més maca des d'aquí dalt.
El Pere i tots els altres mobilitzats posant els quatre vents d'acer, que aquí hi bufen tots els aires.
La Maria Rosa embarassada de vuit mesos i mig tampoc s'ho ha volgut perdre. La propera vegada que pugi ja serà amb el seu nadó en braços.
A les deu del matí tots ens hem pogut fer una foto de record.
Satisfets per la feina feta.
La propera bandera que posem que sigui la senyera.
Serà una bona senyal.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada