La (gran) nevad (a) eta

Si escoltaves les previsions del temps per a aquest dissabte semblava que podiem tornar a tenir una nevada com la que van tenir per aquestes terres els dies 23 i 24 de febrer de l'any 1944 i que tothom els que la van veure recorden com la Gran nevada.
Van caure set pams de neu. Cent quaranta centímetres que ho van cobrir tot de blanc. Diu que van quedar aillats durant molts dies i sense llum. Per sant Josep encara feia tothom festa.
Com va nevar durant la nit, de bon matí del dia 24 es van trobar que a l'obrir les portes del carrer la neu quasi havia arribat a tapar la porta. Se'n faltava dos pams per a que ho fes.
Per a sortir de les cases i poder-se moure pels carrers van haver de fer camins i tirar la neu cap a les vores. Això va fer que el gruix encara pugés més i quedessin per tot el poble uns passadissos entre la neu.
No tenim imatges d'aquells dies perquè no hi havia cap càmera fotogràfica a la Bisbal de fa setanta-dos anys.
Aquesta que hi poso és de Falset. La devien fer quan ja feia uns dies que havia nevat perquè allí diuen que hi van caure cent vuitanta centímetres de neu.

A dia d'avui, la ciclogènesi explosiva que ens havien anunciat no ha comparegut. Potser millor així.
I ens hem hagut d'aconsolar amb aquesta enfarinada al Montsant.
Vist des de l'Espona grossa de la Bisbal a les vuit del matí.

A canvi ens han caigut trenta litres d'aigua que segur que aniran més bé encara.

.