L'aigua és vida

Que l'aigua és vida prou que ho sabem, especialment en èpoques de sequera com la que estem patint.
Des del novembre que no plou i sembla que de moment no en té ganes.
Com es pot veure en les fotos que vaig publicar sobre el pantà de Margalef, les reserves estan baixes.
Però tot s'arreglarà, si Déu vol, amb uns quants dies de pluja.
Amb el pantà rai. Quan plogui no se'n perdrà gens.
Aquestes reflexions m'han vingut al cap després de veure el goig que fa aquest toll d'aigua al mig del Montsant i el retalls de diari que m'ha fet arribar el Josep de cal Farré sobre els conflictes i entrebancs que van tenir els alcaldes d'aquells anys per a poder-lo fer.
Quan es volien emportar l'aigua del nostre riu cap al panta de Ciurana per a abastir la ciutat de Reus, sense pensar en els habitants de la zona que també ens era necessària.
Era l'any 1984

Va costar anys començar a fer algun moviment a favor de la presa.
Any 1987.

Sols va faltar que es posessin entre mig els que s'anomenaven ecologistes per a complicar-ho tot.

Article de la Vanguàrdia de començaments de l'any 1988.

Un altre de l'octubre del mateix any, amb un canvi de projecte.

No s'aclarien.

Els alcaldes dels pobles afectats es van haver de mobilitzar.

La vaga dels alcaldes va finalitzar quan el president de la Generalitat va prometre que els rebria.

Finalment l'any 1995, encara que amb massa anys de retard, set n'havien passat, es va poder inaugurar.

Abans d'arribar a aquest dia es va comptar amb la col·laboració de moltes entitats relacionades amb l'aigua. Una de elles va ser la de les terres de l'Ebre que ara torna a tenir problemes per a mantenir el cabal del seu riu.

Potser ara és el moment d'agrair-los-hi. En el vintè aniversari del nostre pantà.
.