Ateneu de La Bisbal de Falset: Els Reis Mags arriben a la Bisbal

Puntuals, la nit del dia cinc de gener a les set de la tarda ja treuen el cap pel tomb del camp de futbol.

Van molt a poc a poc i costa que arribin.

Van damunt dels tractors del poble que per la tarda s'han engalanat per anar a rebre'ls.

Però per fi arriben per la pujada de l'Espona Grossa, on la gent fa estona que els espera.

Confetti a grapats

Un tomb pel poble i cap a l'Ajuntament on els reben la gent i l'alcalde.

Patges i Reis cap a dalt de la Casa de la Vila

El Rei Gaspar i els seus cinc patges

El Rei Melcior i els seus.

El Rei Baltasar també.

Després de la benvinguda del nostre alcalde, un patge en nom de tot el seguici reial llegeix el pregó

Enguany era més curt que de costum.
I va començar així:

Bona nit gent de Margalef¡¡¡¡

Un altre any en aquest forat hem arribat.

I collons que n'està amagat.....

Margalef??? La gent de la Bisbal no enteníem res.

Sort que un altre patge es va adonar que s'havien equivocat de pregó¡¡¡¡

Ens havien començat a llegir el que tenien de llegir més tard al poble veí¡¡¡
Després d'aquesta confusió per fi van desplegar el que portaven per a la Bisbal.

Llarg com de costum.

I deia així:

Bona nit gent de la Bisbal ¡¡¡¡¡

Com cada any venim,

però collons que lluny ho tenim.

Enguany l'Estrella no ens ha guiat.

Un llamp al campanar per poc no ha tombat,

Ha estat ell el que fins aquí ens ha portat.

Tot científic ho pronosticava.

El canvi climàtic s'aproximava.

El gel dels casquets us carregareu i

ni pels gintònics en tindreu.

Però pels cubates no patiu

que l'amoníac és la beguda de l'estiu.

Els russos ja ho sabien

i pel mundial bé que se'n fotien.

El Baltasar amb França va jugar

i ben desapercebut que va passar.

La samarreta de l'Mbappe es va posar

i ningú el va diferenciar.

Els xinesos a França s'han forrat,

d'armilles grogues a la gent han colgat.

Als carrers han sortit

i a Macron la reforma li han embotit.

A Brasil el Bolsonaro ha arribat.

Gays i indígenes s'han exiliat.

Però no cal anar tan lluny

veient que a Andalusia VOX ha sortit a la llum.

Això no té solta ni volta,

més val que munteu una revolta.

A l'himne d'Espanya lletra hi van posar.

Quina rucada hi van colar.

Al món les coses no rutllen

però a la Bisbal tampoc milloren.

Els pensionistes van creixent

i les titoles van caient.

Amb la fàbrica de Durex hem parlat

i els defectuosos us hem portat.

A veure si així us espavileu

i la Bisbal repobleu.

L'any passat ja us vam avisar,

enguany hi tornem:

Lídia i Rebullet bessonada volem¡¡

Miriam i Xavi, als recent casats

també se us veu ben disposats.

Al llit us heu d'embotir

i amb tres fills n'heu de sortir.

S'hauran de canviar els matalassos

i comprar bolquers a cabassos.

Dylan, Biel i Ivet son els nouvinguts

que per nosaltres sempre seran benvinguts.

El Fortnite per nosaltres és una amenaça.

A la canalla no els treu de casa.

Cosa ben normal veient el panorama.

Al dimoni se li ha vist una cama.

El Gargamel s'ha esglaiat

i un exorcisme ha començat.

A doble jornal l'heu fotut

i entre padrines i dimonis ha estat ben entretingut.

Teniu altres convidats per la vila

que a la gent no te tranquil·la.

De raboses estem parlant.

Pels carrers van passejant.

Alguna perdigonada els hi han fotut

i les cabrones quin ensurt s'han fotut.

Igual que els pagesos

que el preu de l'oli els hi ha caigut

i no saben com collons ho han venut.

Al principi de campanya els preus van observar

i un desfibril·lador per si de cas van instal·lar.

Una nova dèria ha arribat.

Puntades a la pilota li heu donat

i a tornejos a Falset us heu apuntat.

Ves tu quin disbarat.

Ni un gol heu encertat.

Futbolistes dels collons,

almenys heu lluït les noves equipacions.

Enguany els joves un futbolí no demaneu

perquè un problema ha sorgit amb l'Ateneu.

Les carpes al magatzem els hi vareu deixar

i ells us les van llençar.

Atenció bisbalencs¡¡

si no us espabileu

l'Ajuntament solet deixareu.

L'Arrimadas a manar vindrà

i en desgràcia el poble caurà.

Tabàrnia a la Bisbal ha renascut

i al poble de la Falange us heu fotut.

La situació és ben delicada.

El món s'omple de gent sonada.

Pel Valle de los Caidos vam passar,

el mort vam desenterrar i

una cançoneta vam entonar:

"No estava muerto,

estava de parrandaaaa"

Millor paro de cantar,

que amb aquest fred em fot mal el paladar.

!!!!Anem cap a l'ateneu

on petits i grans fruireu¡¡¡¡

Finalitzat el llarg pregó tots els nens i nenes marxen corrents a buscar lloc a les primeres files de la sala de l'Ateneu. Els Reis surten sense presses i es deixen retratar.