dimarts, 22 de gener del 2013

El balanç de l'oliva

Tal com vaig prometre fa uns dies, el Joan Masip de cal Marino ja m'ha passat el balanç de l'última collita de l'oliva.

També m'ha passat unes fotos de les seves oliveres. En pot estar ben orgullós.

 Diu així:
                                                       Collita 2012-2013
                            "La terra de secà es pa per avui i fam per demà"
L'any passat vam dir: Gràcies al pantà suquem el pa, ja que es va perdre el setanta-cinc per cent de les olives de secà.
La collita d'enguany, degut a la sequera de l'any anterior, a la pobra olivera que no ha tingut la sort de ser en un lloc amb reg, les flors se li han assecat.
Degut a això tampoc s'ha collit quasi res en aquestes finques i també s'han perdut el setanta per cent de les olives de secà.


En les de reg ha estat un altra cosa.
De totes maneres el bon pagès que sap de matemàtiques diu que 2+2 fan 3 i alguns anys 4.
Però el pagès com empresari que és, ja sap que sempre ha d'invertir en la terra.


Hem gastat molt en reg i ara gràcies a això hem obtingut una bona collita.
Ha estat un any molt bo per a l'olivera de regadiu, però va ploure un mes massa tard. Degut a això el rendiment de l'oliva ha quedat baix, un 18'88 per cent. Quasi dinou quilos d'oli obtingut per cada cent quilos d'olives.


En canvi, ha estat un hivern fabulós.
Una glopada de fred a últims de novembre ens va deixar a tots gelats i a l'oliva molt pansida. Però després el fred va passar, l'oliva es va recuperar i ara a l'acabar és lluent i molt maca. Però com encara no ha madurat del tot l'oli ha estat molt verd i afruitat.


En pàgines anteriors d'aquest blog, la Irene ha posat fotos del molí i ja veieu quan s'ha tingut que invertir.
Ens hem gastat un dineral però tots estem satisfets.
Però encara ho estaríem més si el quilo d'olives arribés als seixanta cèntims d'euro.
Hem de treballar sempre sota preus de cost? De les últimes trenta-tres collites només en set han sortit a aquest preu.
Senyors polítics no ens tanquin les fronteres. Si no fos pels magrebins, qui ens ajudaria a collir les oliveres?
I ara per acabar un acudit.
En una casa molt pobra tenien un gat i el van haver d'acostumar a no menjar.
Sabeu que va passar?. Que el gat es va morir.
Confio en que al pagès no li passi així.

Joan Masip de cal Marino.


.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada