La carrera de pagès

Segona part de les reflexions del Joan Masip de cal Marino després de l'oliva.
Em deia un vell pagès fa ja molts anys: "Vols dir que no es trencarà l'arbequí si el carreguem tan de ferro?"

El jaio Gil es referia a que moltes cases havien comprat un tractor i un cotxe i tot havia de sortir de la collita de l'oliva.
Jo li vaig contestar: "No, home, no. És un arbre mil·lenari que se n'ha vist de tots colors. Ha vist sequeres, molt de fred, fins i tot la neu la doblegat però no s'ha trencat. Ni la "negra" el va matar!.
A casa nostra, quan teníem una mula i un carro, anàvem al tros i fèiem 300 quarteres, uns quinze mil quilos d'olives.

Van arribar els tractors i va ser una gran revolució. Com que el llaurar es va tornar tan senzill, en quatre dies tot estava cultivat. Aleshores vam canviar el xip i ens vam dedicar a collir més i vam arribar a les 500 quarteres.
Era l'any 1990 quan vam iniciar els cursets per a ser cada dia més productius i bons pagesos. En vam fer vint, un per any. Vora cinc centes hores d'aprenentatge.

I durant dotze anys, un dia sencer del mes de febrer venia un tècnic de Bellaguarda, el Josep Ramon Mateu Freixenet a ensenyar-nos tècniques per a esporgar l'olivera. Vull donar les gràcies al Departament d'Agricultura de la Generalitat que ens va permetre fer-los així com per la construcció del Pantà de Margalef.
Amb nous mètodes de podar dels arbres ja vam arribar a les 1000 quarteres.
Però la clau de tot va ser portar el reg a les finques per poder assegurar una collita de 1.500 quarteres cada any, el que equival a 75.000 quilos d'olives.

Ara setze anys després ja en fem 100.000 quilos de mitjana a l'any. Mig camió cisterna d'oli produït per nosaltres sols.

Aleshores, jo penso que si tens un fill i et diu que vol ser pagès, aquesta és la carrera que ha de seguir perquè no es trenqui l'arbequí !

Perquè ara jo no li carreguem un tractor i un cotxe com deia el vell de cal Gil fa trenta-cinc anys. Ara cal sumar-li dos tractors, un cotxe tot terreny, un cotxe per anar a la ciutat i una casa a la que no hi falta de res.
Gent, canvieu de mentalitat que allò de treballar poc i cobrar molt ja s'ha acabat.
I el bon pagès ja fa anys que ho sap.

Joan Masip de cal Marino.