dimarts, 8 de gener del 2013

Nit de Reis

Com a tots els pobles de Catalunya els Reis Mags arriben el vespre del dia cinc.
A La Bisbal els surt a rebre tot el poble a l'Espona Grossa.


Cada Rei va en la seva carrossa, arrossegada per un tractor. Davant sempre arriba el Blanc.


Fan els tres carruatges un tomb al poble i arriben a l'Ajuntament. El tractor del Ros sempre va l'últim.


A Casa de la Vila els reben les autoritats i un patge llegeix el pregó de l'any.


El d'enguany deia així:

Bon any gent de La Bisbal. 
Un any més estem aquí però sense regals,
 a causa de l'Urdangarin i dels seus fraus fiscals.
Un estel estàvem seguint però era el Fèlix Baumgarner 
que del coet estava descendint.
Amb elefants volíem arribar,
 però el Rei Joan Carles tots se'ls va carregar.
Passant per Barcelona una colla d'indignats ens vam torbar,
 que deien que d'Espanya volien marxar.
L'Onze de Setembre dos milions i mig de persones es van ajuntar
i a Espanya van fer acollonar.
El Rajoy amb el Mas Style es va cagar,
i el Duran i Lleida no sabia cap a on anar.
Aquí un nou Mas vam trobar 
que demanava la Independència ja ¡¡¡
Entre tot això unes noves eleccions ens va portar,
sense majoria absoluta es va quedar i
amb Esquerra Republicana va haver de pactar.
El Junqueres està content, 
la CUP al Parlament
i Ciutadans amb nou escons
tocant-nos els collons¡¡¡
Però tot això no hagués tingut sentit
si el món hagués desaparegut 
tal com els Maies havien predit.
La paga extra dels funcionaris s'han carregat,
i aquests diners a Bankia s'han destinat.
Per Alemanya les carrosses se'ns han avariat,
sort de la Merkel que ens ha rescatat.
Les retallades ja són aquí 
per enviar Educació i Sanitat a parir.
Els jubilats s'han queixat 
i un euro per recepta els han robat. 
Quasi que al franquisme tornem
gràcies al Wert i al seu trist model d'ensenyament.
A Barcelona un Eurovegas es volia crea,
però amb els suborns de l'Esperanza Aguirre
a Madrid se l'han emportat.
El tret per la culata li ha sortit 
i de la Comunitat de Madrid ha fugit.
A Rasquera hem volgut parar 
per una estona descansar.
Hem demanat un talladet
i ens han demanat un porret.
Quan tornàvem fent camí
hem posat el ralentí 
ja que teníem por per si ens sortia un jabalí.
Però deixem de parlar del món en general
i centrem-nos en La Bisbal.
Diuen que a tot arreu hi ha crisi
però digueu-los-hi al Benerando i al Marino
que s'han fet uns casalicis.
La Bisbal va creixent
i a cal Macià ara d'una nena n'estan pendents.
Ara només falta que la Sandra i la Gemma s'animin 
i se sumin a la corrent.
Entre cases i ambulatoris 
sense espai ens han deixat,
i les ratlles grogues dels carrers
ens han atabalat.
Collons, que qualssevol diria que això és la capital ¡¡
Aviat de parquímetres ens ompliran.
L'únic pàrquing que teníem ens l'han tret,
per un luxós consultori fer.
Arrencada d'elefant i frenada de burro,
però finalment l'han acabat
inaugurant-lo amb puros.
Però no només això,
el cementiri també l'han arreglat
perquè per Tots Sants llueixi fins a l'Eternitat.
Però tot això no s'hagués pogut fer
sense el nostre alcalde 
que tot i que ara no sigui a l'Ajuntament
molts petons li enviem.
Esperem que es recuperi aviat
per a seguir governant.
En fi gent de La Bisbal
anem cap a la sala del cine a repartir 
els pocs o molts regals que portem aquí. 

El Rei Negre i els seus patges sortint de l'Ajuntament.



Ara ho fa el Rei Ros i el seu seguici, de camí cap a l'Ateneu.


La gent ja els espera a la Sala del Cine. Plena com un ou.


I comencen a cridar a tots els nens i nenes d'un en un per a entregar-los els regals que han demanat.


I quan s'acaben els paquets, s'acomiaden de tothom fins a l'any que ve si Déu vol. Aquest any es van voler retratar especialment amb l'alcalde Lluís Masip que com van poder comprovar, ja està molt recuperat del seu entrebanc de salut.


Ara mireu aquesta foto d'enguany dels tres Reis i els patges.


A continuació la foto dels Reis que van venir de  l'any 1970 al 1985 al nostre poble.
Ens aquells anys no ens portaven tants regals ni tan valuosos però a la canalla d'aquella època també ens feia molta il·lusió la seva presència. Mirant aquesta imatge encara recordo els nervis que passava esperant que em cridessin.


I en aquesta foto de l'any 1975 que m'ha passat el Josep Mª Ardévol de cal Basílio es veu a un patge que dona la mà al Sergi Masip de cal Puro, el nostre actual alcalde en funcions.



.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada