El dia abans de l'Onze de Setembre

Una imatge val més que mil paraules i aquestes son les imatges que ens ha donat La Bisbal prèvies a Onze de Setembre.

Les estelades als balcons,finestres, en pals, a les antenes, als estenedors, a l'hort, al tros,  ....

Son 98 les penjades, entre senyeres i estelades, aquests últims dies abans de la Diada.

I 89 inscrits a últims d'agost.

Mai no s'havia venut la segona samarreta del Barça com enguany.

Les banderes a Casa de la Vila.

Els bitllets que es fan correr.

Alguns escrits a mà i altres fets amb un segell fet amb un tap de suro d'ampolla de cava.

Els inscrits a La Bisbal, un poble de 250 habitants i al Priorat.

El material bàsic per anar a la Via Catalana.

El tram assignat al nostre grup.

Les instruccions.

Els horaris.

La Via Catalana per als bisbalencs que no puguin viatjar.

Entre tots farem història.
I poseu-vos guapos que batrem el record de la foto més llarga.

I ara una poesia que va escriure la Montserrar Perelló Masip de ca la Paula després d'haver assistit a la manifestació de Barcelona del dia Onze de setembre de l'any 1977.

I aquestes són les paraules de la seva filla, que m'ha donat el poema per a que el publiqui avui en aquest blog.



"Tinc un poema que va escriure la mama (entre molts d'altres) l'onze de setembre del 1977, quan hi va haver la gran manifestació a Barcelona després de la mort de Franco i a la que varem anar ella i jo. Va ser tan emocionant com la de l'any passat (tot i que molt més difílcil d'anar-hi des d'aquí al poble) i com ara plena d'esperances. Ja veuràs que aquestes esperances de la teva tieta per desgràcia continuen sent-ho avui en dia i sembla que no haguessim avançat gaire en tants anys. LLavors cridaven "LLibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia" i ara "Independència". Avui podem expressar.ho sense por i sense complexes (no tothom) però en aquells anys no era tan fàcil, per això encara les paraules de la mama tenen més valor. Si es llegeix atentament veuràs que diu moltes coses dintre d'un llenguatge propi de fa ja 36 anys i d'una persona que encara que no tingués estudis tenia una cultura, un sentit del país, un pensament i raonament força lliures.

Jo espero estar a la seva alçada en la lluita per la nostra estimada terra".

Gràcies Mª Pilar.


.